Fa dos dies que Jordi Cruz és el gran tema de debat. Sobretot a les xarxes, on la discussió és de tot menys pausada i on l'insult fàcil sempre està d'oferta.

No conec de res Jordi Cruz i ni tan sols sé on té el restaurant, però com que tothom li fot canya, encara que sigui per dur la contrària, em posaré de part seva en una cosa que li he sentit dir i que és l'origen del sidral: "aprendre amb segons qui és un privilegi". Doncs miri, sí.

Però abans, dues prèvies. En primer lloc, que algú publiqui que t'has comprat un palauet, que és un dels temes que més s'està aprofitant per llançar merda a Cruz, no vol dir que sigui veritat. Ni en el seu cas ni en el d’Iñaki Urdangarin, per dir un nom. El cunyat del Rei serà el que serà i no sóc precisament molt partidari seu, però la seva famosa casa de Pedralbes no era un palauet. Que a algú li convingués adjectivar-la així per fer el personatge encara més condemnable, és una altra qüestió. Però de palauet d’Urdangarin, res de res. I en el cas del “palauet” de Cruz, som allà mateix.

Anem a l'origen del titular que ahir algú va penjar a Twitter i que centenars de persones han repiulat sense llegir la informació que l'acompanyava. La notícia és del passat 17 d'abril i va ser publicada per Informalia, l'apartat que podríem qualificar “d'altres notícies” d’Eleconomista.es. I aquest és el text:

Aquí sabem que el famós “palauet” és “antic” i construït als anys 40. Interessant concepte el que tenen alguns del que és ser “antic”. També sabem que Cruz “va visitar les obres” del palauet, una cosa a destacar tenint en compte que a la informació se'ns diu que està al mateix carrer que el seu actual negoci. Imagino que hi va anar amb un jet privat, no? I, SOBRETOT, sabem que el “palauet” és una compra relacionada amb el seu restaurant. O sigui, la notícia podria haver-se titulat “Jordi Cruz y su novia se compran un palacete por tres millones de euros”, com va ser el cas, o “Jordi Cruz inverteix tres milions per ampliar el seu negoci”, que és el que expliquen a la informació. Un o altre depèn de la intenció que busquis amb el titular.

Però, ja que hi som, anem a l'últim paràgraf de la peça:

Què vol dir això del joc? Cruz juga? A què? Per què és “afortunat” en el joc? Juga a palauets? La credibilitat d'això del joc mesura la de la resta de la notícia?

I segona prèvia, amb la notícia d'El Confidencial que provoca les declaracions de Cruz citades a l'inici d'aquesta peça. Li passo l’enllaç perquè és molt recomanable llegir d’on ve tot i llegir-ho de dalt a baix. Destaco, sobretot, el que hi diu un antic aprenent de cuiner en restaurants de nivell màxim: “Molts no aguanten més d'una setmana (...) has de ser molt fort per aguantar”. Doncs miri, sí, esclar. Sí, sí. L'ofici de cuiner és un dels més cabrons i sacrificats que existeix. I has de ser molt fort, però molt, per ser un bon cuiner. Per això n’hi ha tan pocs. Com pilots de fórmula 1 o astronautes.

Hi ha feines on a part de ser molt bo i dedicar-hi mitja vida has de saber suportar grans pressions. I la de cuiner amb estrella Michelin és una d'elles. Per això, molts renuncien a tenir-ne. I per això hi ha hagut cuiners d'alt nivell que s'han suïcidat. Queixar-se d'això és com si algú que treballa a urgències es queixa que la gent l'hi arriba molt fotuda. Doncs miri, sí, arriben fatal, sí. I no tothom pot treballar a urgències perquè has de ser d'una pasta especial i suportar una pressió tan bèstia com la d'intentar salvar un munt de vides cada dia. I segurament a urgències “molts no aguanten més d'una setmana i has de ser molt fort per aguantar”.   

Estic defensat la precarietat i treballar sense cobrar? No. Estic defensant intentar acostar-se al màxim a la realitat i reduir al màxim possible la difusió d'inexactituds i un aiguabarreig interessat que només provoca confusió i proselitisme de pa sucat amb oli aprofitant un primer de maig, no ho oblidem. Per tant, no barregem una casa, que no un palauet, amb becaris, estudiants en pràctiques, aprenents o “stagiers”.

I dic això perquè, com el 100% dels que opinen, desconec quins convenis té signats o no el senyor Cruz per tenir gent aprenent a la seva cuina, però conec uns quants cuiners i sé les inspeccions que passen. De sanitat, de treball, de riscos laborals... I si en Jordi Cruz ha comès alguna irregularitat o il·legalitat laboral, no dubto que els professionals competents les hauran depurat. I si no ho han fet, jo seré el primer a reclamar-ho. Dit d'una altra manera, si realment és un explotador, a per ell. Si a la seva cuina hi ha gent que hauria d'estar cobrant i no cobra, a denunciar-lo i que llepi.

I ara anem al que Cruz va dir i que tenia relació amb la peça d'El Confidencial ja aportada. I el que va expressar és que aconseguir aprendre amb els millors cuiners és un privilegi. I ho és. Com aprendre l'ofici de fuster amb els millors fusters, el de metge amb els millors especialistes, o el de periodista amb els millors professionals (i ho dic jo que he tingut l'oportunitat d'aprendre d’Enric Frigola, Xavier Foz, Josep Cuní, Toni Clapés, JL Martín o Joaquim Maria Puyal). Una altra cosa són els sacrificis personals i econòmics que has de fer per tenir accés a segons qui i a segons quins nivells professionals.

I si tu vols ser un gran cuiner i pots aprendre al costat dels germans Roca, ets un privilegiat. I segurament hauràs de fer molts sacrificis, però seràs un privilegiat perquè tindràs una oportunitat que molt poca gent pot tenir. I això és el que va dir en Jordi Cruz. A partir d'aquí li ha sortit un palauet que no ho era i un munt de detractors i d'insultadors professionals que l'han acusat de tenir esclaus i que quan acabin amb ell aniran per un altre amb qui poder, en la majoria dels casos, desfogar la seva pròpia frustració.