Doncs no, no em crec que Pedro Sánchez, que si ha demostrat alguna cosa és saber jugar a escacs, de sobte es deixi menjar la reina per un peó que passava per allà.

Si realment volia que en Miquel Iceta fos president del Senat, hi havia 3.489 maneres (com per dir una xifra) d'aconseguir-ho. I justament ha triat la pitjor: anunciar-ho en plena campanya electoral, on qualsevol os fa un brou de Nadal, i sense consensuar-ho amb qui havia de votar-lo. I, sobretot, si Sánchez volia que Iceta fos president del Senat, la tercera autoritat de l'Estat, l'hauria presentat a les llistes amb tots el honors i amb tota la pompa electoralista inherent a la decisió i no de rebot passant pel tràmit de ser senador autonòmic.

O bé tenia una altra opció menys arriscada: que el PSC l’hagués proposat com a senador autonòmic sense fer gaire soroll i, un cop elegit, llavors fer la jugada de proposar-lo com a president del Senat sense problemes per sortir elegit perquè allà el PSOE hi té majoria absoluta.

En canvi, Sánchez ha optat pels fets consumats i en cap moment ha obert la porta a negociar res ni ha fet cap gest per intentar un acord. I, de rebot, li ha posat en safata a Esquerra 1/ poder abandonar la imatge de moderats i llançar-se a sac contra l'elecció d'un “col·laboracionista amb el 155” i 2/ aprofitar que, a més, Iceta ha dit que votaria a favor d'un nou 155 per acontentar el seu electorat més abrandat que (insisteixo, en plena campanya on es juga molt) no hauria acceptat que el votessin.

Per tant, recomanant que llegeixi els articles de gent que en sap molt com en Pepe Antich i en Jordi Barbeta​, què tal si especulem una miqueta?

¿I si el líder del PSOE ha usat Iceta per desactivar definitivament i en plena campanya el discurs de PP i Ciutadans, consistent en allò del “Sánchez, el amigo de Torra, Rufián, Venezuela i ETA” (i justament avui, ai las, han detingut Josu Ternera)? Seria allò del “ho veuen com els indepes no tenen res a fer amb mi?”. Si això fos així, s'obren dues possibilitats: Iceta sabia que l'usaven o bé no ho sabia. Si ho sabia ho descobrirem aviat perquè la seva connivència amb la jugada tindrà un premi. Quin? Home (i dona), com a mínim fer-lo ministre. I si no ho sabia, tindrien raó els diputats indepes que avui pels passadissos del Parlament deien “en Miquel està tocat. Se li nota”. I això seria perquè ha descobert la jugada amb la qual Sánchez l'ha sacrificat.  

Ara bé, Iceta està realment tocat? Alguns diputats socialistes deien que el que està és molt emprenyat i que quan això passa se li nota perquè sembla que estigui baix de to. Com també deien que aquesta emprenyada significarà un abans i un després en les maneres de relacionar-se les majories i les minories. I no només al Parlament.

Però a tot això sumi-li uns quants detalls més que avui es comentaven pels passadissos del Parlament. Un de fonamental és que Iceta sabria des del primer moment que, passés el que passés, el Constitucional li donarà la raó en cas de presentar-hi recurs, tal i com ha fet, perquè JuntsxCat i Esquerra podien abstenir-se, podien no votar, però mai votar que no a la seva elecció. Ho diu la llei i ho han defensat diversos experts al llarg del dia. I si això ho sabia Iceta, també podien saber-ho els Poscons (Post Convergents) i els republicans. Llavors estaríem davant d'un teatret que haurien representat tots plegats fent-se els molt enfadats. Els uns sabent que Iceta seria senador igualment per decisió del TC i encara en podrien treure més rèdit electoral i l’altre sabent que tenia l'elecció garantida i ell podria aprofitar per presentar-se com el gran equidistant que treballarà per l'acord, cosa que quedaria reforçada perquè un cop perduda la votació ha mantingut el discurs conciliador.  

Però també existeix la versió contraria segons la qual els retrets que es feien indepes i sociates fora de l'hemicicle serien molt certs i reals, amb alguns insults inclosos. I això podria afectar segons quins pactes postmunicipals en alguna ciutat important que comença per “Bar” i acaba per “celona”.

I afegim també la teoria segons la qual algun enemic intern de Sánchez coneixedor de les seves intencions amb Iceta, de les quals també en tindrien constància alguns líders catalans, hauria decidit filtrar la noticia abans d'hora per dinamitar-la.

Com veu, especulacions per a tots els gustos, que pel fet de ser-ho, no necessàriament són mentida.