Avui el Delegat del Gobierno, Enric Millo, ha anat a can Terribas (Catalunya Ràdio). I, d'entre altres qüestions, ha parlat de l'acte d'ahir a Brussel·les. Ja ho sap, aquella trobada que havien de fer en un bar, aquella conferència que no interessava ningú i que avui a primera hora ja ha estat desqualificada amb insults per les ràdiokalisme més extrem. És allò que no acabo d'entendre: dedicar minuts a una cosa que tu mateix dius que és irrellevant i, per tant, convertint-la en rellevant. Però, tornem a Enric Millo. 

Sap què ha dit?: "Puigdemont podria comprar ambulàncies pediàtriques en comptes de gastar diners públics en mítings a Brussel·les". (Aclariment, això de l'ambulància pediàtrica va de la mort d'una nena de 8 anys a l'hospital comarcal de Blanes. Ara s'investiga si va poder influir o no en el desenllaç que l'ambulància pediàtrica que havia de traslladar-la al Josep Trueta de Girona va trigar massa a arribar des de la seva base situada a BCN).

Problema: Millo no ha especificat quantes ambulàncies es poden comprar amb el preu dels mítings a Brussel·les. I jo tampoc puc oferir-li la dada perquè he buscat a Wallapop "ambulàncies pediàtriques" i en aquest instant no hi ha cap oferta, amb la qual cosa no sé com està el mercat. M'imagino que la causa d'aquest desproveïment és que les ha comprat totes la Delegación del Gobierno. En tot cas, com que aquesta és una columna de servei públic, faig la meva (humil) proposta de cara a abaratir al màxim els pròxims mítings a Brussel·les. Els de Puigdemont i els dels altres presidents autonòmics, com per exemple el del president de Castella-La Manxa, Emiliano Garcia-Page. Tal i com informa La Razón en portada, aquest senyor avui visita la seu europea per iniciar «una estrategia en defensa del sector cuchillero albaceteño y de la artesanía regional».

S'han acabat, doncs, els vols low cost. Molt millor l'autoestop. El nostre president se situaria a la sortida Girona nord de l'AP7 i allà faria ditet fins a Brussel·les (el de Castella-La Manxa faria el mateix a la sortida de Toledo. Un cop a lloc, res d'hotels: caixers automàtics. Són acollidors, tenen paperera, i permeten conèixer gent (la que hi va a treure diners). Pel que fa al tema menjar, el solucionaríem anant a diversos supermercats a pillar les promocions d'aliments que hi fan. Que si en un lloc una torradeta, que si en un altre un trosset de frankfurt, que si al de més enllà un quadradet de formatge. I així fins arribar a les calories necessàries. 

Amb això i l'eliminació del Parlament Europeu, una despesa terrible; no ja en mítings (per cert, si no hi ha Parlament ja no se'n farien i encara estalviaríem més), sinó en viatges, sous i manteniment; seria possible comprar una ambulància pediàtrica per cada ciutadà de la UE. I si no hi arriba, s'eliminen totes les Delegacions del Gobierno existents i els edificis que okupen actualment es dediquen a aparcament d'ambulàncies pediàtriques. I, un cop guardadets allà, i perquè els vehicles no agafin fred, podrien ser tapats amb diverses unitats de la famosa “catifa de nus manual” encarregada per al “menjador de gala” de la residència de l'ambaixador espanyol al Vaticà i adjudicada per 40.072 euros (sense impostos).

I, com que el valor incalculable d'aquesta sensacional catifa obligaria a posar personal de vigilància i no seria possible pagar-los una nòmina, se'ls remuneraria la feina amb el visionat i audició del material pel qual l'Estat va pagar 160 mil euros a una coneguda vedet de cognom artístic igual que el càrrec del coprotagonista de la cosa. Perquè tothom sap, i el senyor Millo el primer, que a l'hora de fer despeses, les prioritats són les prioritats: 

1/ pagament a vedets.

2/ catifes de nus manual.

3/ pagar el sou a qui fa demagògia amb la mort d'una nena de 8 anys.

4/ ambulàncies pediàtriques.