Novament, aquesta humil columna es vesteix de servei públic i treballa per oferir-li la veritat vertadera i real, la que és realment certa i autènticament verídica.

A continuació podrà llegir la probable declaració del ciutadà que avui s’ha presentat a declarar al jutjat en relació als fets del Parc de la Ciutadella de BCN.

- Hola, bon dia. Què volia?

- Sóc el culpable!

- De què?

- De tot!

- Ja, però concretant una miqueta, vostè de què seria culpable...

- Sóc el de l’incident a Ciutadella.

- Ah, així que vostè és qui, presumptament, va donar el cop de puny al nas i...

- I una pallissa... Bé, no...

- No? En què quedem?

- Una no, dues.

- Dues pallisses? Vostè va apallissar una dona dues vegades?

- A Ciutadella, sí. I davant dels seus fills. I dels meus. Però no ens parlem perquè estem fracturats. Amb els meus fills, vull dir.

- I que hi feia vostè allà?

- Vaig anar-hi a menjar una caldereta.

- Perdó?

- Boníssimes.

- Les què?

- Les calderetes de Ciutadella. Sense desmerèixer les de Fornells, naturalment.

- A veure una cosa... ¿Vostè era a Ciutadella o al parc de la Ciutadella de BCN?

- Jo era on van passar totes les coses. Sigui on fos. Perquè jo sóc independentista. Vol veure el meu carnet d’independentista? Me l’ha signat en Quim Torra. Miri, ho diu aquí. Veu on hi diu “sóc supremacista”? Doncs és ell. És la seva firma...

- Doncs si vostè era a Ciutadella, a Menorca, vostè no pot tenir cap relació amb els fets succeïts a la Ciutadella de BCN... I, per cert, aquest carnet és el de client de Casa Ametller.

- Sí, perquè obren els diumenges. Només per a mi. I un cop vaig robar-hi un bròquil. Sóc culpable. Emmanilli’m, senyor jutge! Pel bròquil i per les tres pallisses.

- Tres? Però no havíem deixat en dues?

- És que estic ple d’odi!!! Perquè cobro de Pedro Sánchez. I de Maduro. I de l'aiatol·là Khomeini  

- Però si l’aiatol·là Khomeini va morir el 1989...

- Sí el vaig matar jo. Li vaig trencar el nas. Jo sempre trenco el nas. Em molesten els nassos. De petit odiava els pallassos. Encara tinc restes dels nassos al meu puny. Del de Khomeini i del de la senyora. Els vol veure?

- Escolti, això és una pota de pollastre enganxada a la seva mà amb un esparadrap...

- I de vegades em pinto de groc, em penjo d’un fanal i després em despenjo a mi mateix perquè l’espai públic és de tots... I llavors faig de Mosso i m’autoidentifico, perquè com que vaig encaputxat... Però estic en contra de les identificacions d’encaputxats perquè estic a favor de la meva llibertat d’expressió. ¿Puc presentar una denuncia contra els Mossos? I una altra contra mi?

- Miri, escolti, ja n’hi ha prou! El presumpte culpable ja ha declarat i ha marxat cap a casa seva.

- Aaaah, o sigui... vostè em vol deixar lliure perquè vol tapar el cas... No en té prou amb la meva versió dels fets? Doncs si vol me n’invento una altra. Tot sigui per crear la realitat que calgui. I hi afegiré que jo vaig matar a Kennedy, a Luther King, a Chanquete i a Michael Jackson, i que jo era el manager dels Milli Vanilli. Perquè sóc independentista.

- Vol fer el favor de marxar, sisplau!

- Miri, li diré la veritat... Res del que li he dit és cert. Jo realment sóc de VOX i em demandaré a mi mateix a la justícia belga perquè d’aquesta manera un advocat espanyol m’hi representi. I llavors presentaré una demanda contra el jutge belga al que li toqui el cas perquè un jutge espanyol jutgi aquest jutge belga a Espanya i llavors un altre jutge belga jutgi a Bèlgica aquest jutge espanyol que jutja a Espanya al primer jutge belga, i seguidament presentaré una demanda contra el segon jutge belga. I així fins que al final tots els jutges espanyols i belgues es jutgin mútuament.

- PROU, PROU, PROU!!!

- Escolti, l’importa que digui que vostè m’ha trencat el nas? No, oi? És que un nas trencat fa molt de societat fracturada i violenta. Diré que me l’ha trencat perquè vostè m’odia i que el jutjat estava ple de llaços que jo estava traient. Total, aquí la cosa va de crear un discurs, intentar provocar que passi el que el discurs diu que està passant i si no passa, inventar-s’ho. I ara, si em disculpa, vaig a pegar periodistes. Avui no sé si repetiré amb en Jordi Borràs o el canviaré per un càmera de TeleMadrid. És que no sé on anirem a parar amb aquesta violència, eh.