No hi ha dret, home! I dona. El pont! El pont, a can pistraus! El pont a tomar vent! I no un pontet qualsevol, no. Aquest era EL pont. Mesos i mesos esperant-lo i quan ha arribat, au, a fotre's.

Perquè, vostè sap què és un pont, oi? Ei, però no el de Besalú, ni el del Petroli de Badalona, ni el del Diable de Martorell, ni el de Camprodon. No, no, parlo del pont que és estructura d'estat, com ho és la migdiada. Allò sagrat que ens uneix a tots. I a totes. El pont de veritat. El pont que es defineix com aquells dies feiners que, escaient-se entre dos dies festius, es prenen també com a festius. Vaja, el pont de veritat! El pont que realment interessa a la gent.

I quin pont! Era la versió anomenada aqüeducte perquè, apunti: festa dimecres, que era Primer de Maig. Festa dijous que era el 2 de Mayo. Pont divendres. I festa dissabte i diumenge. CINC DIES!!! Ei, i dimarts a la tarda ja amb el passet curt d'anar-hi anant. Amb la calma.

Ah perdó, que vostè diu que en el seu cas ni pont ni ximpleries perquè dijous només era festa a Madrit (Concepte. En aquest cas total). Bé, escolti, i a mi que m'explica. Què és l'Estat? Què és el poder? I on són tots dos? A Madrit, oi? Doncs calli i no emprenyi, sisplau. Si a Madrit era festa, a Espanya és festa i s'atura tot. Només faltaria. Bé, a veure... tot, tot, no. Per culpa dels catalans, adeu pont. I aquesta és la qüestió. La gran qüestió.

Com que això dels catalans consisteix a fer cops d'estat, adoctrinar, emprenyar, ser molt pesats, ser molt supremacistes i molt nazis, ara resulta que hem d'estar tot el dia pendents d'ells. Per si de cas.

Que els fotem a la presó aplicant la llei com ens rota, doncs au, a queixar-se amb el raca-raca i el menyenye-menyenye de l'“oh, és que ens empresonen per rebel·lió, sedició i malversació sense cap prova”.

Que els prohibim que el fugit-traïdor-pròfug pugui presentar-se com a candidat a les eleccions europees, doncs au, el menyenye-menyenye de presentar recursos... EN PLE PONT! I Espanya, que és un estat amb una gran qualitat democràcia, va i en comptes de fer el que faria la gent honrada, que és continuar fent el pont de cinc dies i quan tornem ja ho trobarem, va i suspèn les vacances per estudiar els putos recursos.

Eren cinc dies de festa molt merescuts i dissabte van haver d'interrompre'ls els senyors i senyores membres del Jutjat Contenciós Administratiu de Madrid. Inclosos funcionaris, personal administratiu i personal de l'edifici, que va haver d'obrir portes. Un desastre.

Però com que aquest tribunal va haver d'anar a la reunió a corre-cuita, van deixar-se a casa els guants. I, què va passar? Doncs que no van poder entomar sense cremar-se la patata calenta que els havia caigut a sobre i la van passar al Tribunal Suprem. I, au, el Suprem tornant a tota pastilla del lloc de merescut descans per ser diumenge a Madrit i atendre els pesats dels catalans.

No hi ha dret. Cal ser molt mala persona per molestar així tanta gent. Total perquè s'interpreta una miqueta la llei i s'impedeix al torracollons del Puigdemont ser candidat. A ell i als altres dos, al Comín i a la Ponsatí, un parell que també...

Això amb Franco no passava! I amb Abascal, tampoc no passaria...