La penúltima filtració del procés ens ha permès saber tot el que farà el jutge Llarena (Llerena, Llanera, Llenera o la resta de versions que circulen) i tot el que passarà. Al pas que anem, a finals de febrer ja podrem comprar a Wallapop, i redactada tota ella sencereta, la sentència que sabrem el pròxim desembre després del judici. Coses de l'exquisida separació de poders, la presumpció d'innocència i aquesta justícia que no prejutja i que no té les decisions preses d'antuvi.

I és d'aquesta manera com ja sabem, per exemple, que quedaran suspesos de les seves funcions com a diputats, el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, el conseller Comín i Jordi Sánchez en aplicació de l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal segons el qual s'estableix que “subjecta a una interlocutòria de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant, funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici d'aquest mentre duri la situació de presó”. Vaja, que el jutge dona per fet que tots quatre són membres d'una banda armada terrorista i rebel. Ara ja només falten les proves. Res, un detallet sense importància. Però segur que existeix un vídeo de Puigdemont entrenant amb Bin Laden a l'Afganistan, fotos del Mul·là Omar visitant Sant Vicenç dels Horts, imatges de Toni Comín llegint missatges de mòbil a la seu d'ISIS a Síria i missatges de whatsapp entre Jordi Sánchez i Kim Jong-un.

Però abans d'arribar al final del final d'aquest cas del qual alguns ja en saben el final, encara falten alguns passos per seguir. Un dels quals és un altre detallet sense importància: l'activació de l’euroordre. De fet, una gran part de l'estratègia político-judicial de l'Estat per aconseguir arribar on volen arribar passa perquè la justícia belga els contesti afirmativament la demanda d’euroordre. I això, recordem, no és res més que Bèlgica accepti la petició espanyola d'aplicar-li el delicte de rebel·lió a Carles Puigdemont i a la part de Govern que és a l'exili. Problema? Sí, i tant. ¿Què passa si la justícia belga nega per segona vegada l'existència d'aquest delicte? És una possibilitat, no? Si un cop ja va dir que no, cosa que va obligar la justícia espanyola a retirar l’euroordre per evitar quedar desautoritzada i desacreditada, també ho pot dir una segona vegada, no? O tres. De fet, que sapiguem, res no ha canviat des del desembre. O sí?

Sí, esclar, potser hi ha un acord secret entre Espanya i Bèlgica, dos països de la UE amb interessos semblants i bla, bla, bla. És possible, sí. Si fos així, doncs moltes felicitats. Però tinc un petit dubte: aquest acord també l'ha signat la justícia belga? Perquè potser allà la cúpula judicial pren les seves pròpies decisions. I en aquest cas, ves per on, l’euroordre no tindria cap futur. I això 1/ seria una nova (i molt greu) desautorització per la justícia oficial espanyola i per tota ella en general i 2/ els desmuntaria l'estratègia que ja té escrit el final. Vaja, que seria un petit desastre.

I sense rebel·lió, cau un dels delictes més greus i llavors ens situem en un altre escenari on no se sosté la presó provisional ni les elevades peticions de presó.

Però també podria succeir una altra cosa. A Espanya existeix una part del món judicial, inclosos fiscals, a qui no els agrada gens el què està passant. I a qui encara agrada molt menys la possibilitat que Europa torni a deixar en evidència tota la justícia espanyola per culpa de la part política i polititzada. I, potser, aquesta justícia comenci a treballar i a pressionar per redirigir l'estratègia.

Per què no?