Després d'una setmana llarga parlant de llaços potser és el moment de parlar d'imparcialitat; sí, d'aquella que és la que carrega de raó i legitimitat un òrgan, la Junta Electoral Central (JEC), cridat a arbitrar els processos electorals i que, entre llaços o estelades, s'ha deixat pel camí les formes i les aparences de no només ser sinó semblar que actua com a àrbitre. En aquesta polèmica, una vegada més, allò que s'ha mirat és el dit sense ni tan sols pensar on apunta.

És cert i correcte afirmar que en període electoral el que preval són les normes electorals, d'això no n'hi ha cap dubte, però, igualment, és cert que part d'aquestes normes electorals diuen clarament que la finalitat de l'administració electoral és la de "garantir [...] la transparència i objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat".

Entre les facultats de la JEC hi ha les establertes a l'article 19 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), entre les quals resoldre les queixes que es presentin en matèria electoral, com ho va ser la presentada perquè es retiressin llaços grocs i estelades en edificis públics. Allò que no entra dins de les competències de la JEC és dictar instruccions d'impossible compliment o que comportin l'incompliment d'altres normes legals, cosa que, en definitiva, ha passat en aquest cas.

Com que mirem tant el dit i no allò a què apunta, com que les estelades i els llaços ens ennuvolen la vista i com que, abans que res, es tracta de demonitzar o criminalitzar tota actuació provinent dels òrgans de l'administració catalana, és possible que, a hores d'ara, ja ningú no tingui clar què ha dit la JEC, què calia fer i si això era o no possible.

No entra dins de les competències de la JEC dictar instruccions d'impossible compliment o que comportin l'incompliment d'altres normes legals

L'11 de març, la JEC va donar un termini de 48 hores per "ordenar" retirar estelades o llaços grocs que hi pogués haver a qualsevol edifici públic dependent de la Generalitat de Catalunya.

El 13 de març, en resposta a un escrit del president Torra, la JEC es va limitar a informar que l'acord del dia 11 era ferm.

El president Torra va informar la JEC de la impossibilitat d'emetre una ordre de tals característiques perquè, legalment, no era viable i, a més, perquè una gran part dels edificis públics de la Generalitat no depenen, en la seva gestió, de la mateixa Generalitat. Per facilitar la feina de la JEC es va aportar el llistat de tots (131 pàgines que indiquen tots els edificis i el seu règim jurídic).

El 18 de març la JEC va contestar amb un escrit en el qual s'ampliava la prohibició d'"estelades o llaços grocs" a "estelades i llaços grocs"; es va passar d'una conjunció disjuntiva a una de copulativa i, en castellà, aquesta diferència és rellevant. Ja no n'hi havia prou amb les unes o les altres, sinó que havien de ser totes.

Davant dels dubtes que generaven les canviants resolucions de la JEC i la impossibilitat material, però sobretot legal, de complir el que s'estava ordenant, el president Torra va tornar a adreçar-se a la JEC, que va contestar el 21 de març amb una resolució mitjançant la qual la cosa ja no anava d'"estelades o llaços grocs" ni d'"estelades i llaços grocs", sinó amb l'expressa prohibició de "banderes estelades, llaços grocs o blancs amb ratlles vermelles o altres d'anàleg significat, fotografies de candidats o polítics així com pancartes, cartells o qualsevol altre símbol partidista o que contingui imatges o expressions coincidents o semblants a les usades per qualsevol de les entitats polítiques concurrents a les eleccions".

Però la cosa no quedava aquí, sinó que també s'ordenava requerir el conseller d'Interior perquè, immediatament, "doni instruccions als Mossos d'Esquadra perquè procedeixin a retirar dels edificis públics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i de totes les entitats vinculades o dependents d'aquesta Administració autonòmica" tot el que s'ha descrit, com si el conseller d'Interior tingués facultat legal per donar instruccions operatives als Mossos que, com a policia judicial que són, depenen "funcionalment dels jutges, els tribunals i el ministeri fiscal" (article 14.1 de la Llei 10/1994, d'11 de juliol, de la policia de la Generalitat). Una vegada més, la JEC ordena fer el que la llei no permet.

Bàsicament, la JEC ha dictat ordres d'impossible compliment, bé per raons materials bé per motius legals i, tanmateix, no només obre expedient sancionador en contra del president Torra, sinó que dedueix tant de culpa perquè la fiscalia s'hi querelli en contra; cosa que, sens dubte, era l'objectiu perseguit per Ciutadans quan va presentar la queixa de la qual ve tot aquest fang.

La imatge d'imparcialitat que ha de donar la JEC ha quedat demostradament qüestionada

Al camí, la JEC s'ha oblidat d'una sèrie de coses que hauria d'haver fet d'ofici, com seria vetllar pel respecte al principi d'igualtat en aquests comicis, que tan afectat està quan un partit polític fa campanya des d'una estrada del Tribunal Suprem acusant una sèrie de candidats que estan sent jutjats per dos membres de la mateixa Junta Electoral Central.

Sí, ja sé que alguns diran que aquests dos membres s'han abstingut de resoldre res relatiu a Catalunya des de la JEC, però hi ha un parell de problemes: en cap de les decisions emeses en contra del president Torra no consta tal inhibició i, a més, la LOREG no preveu mecanismes ni d'inhibició ni de recusació dels membres de la JEC, per la qual cosa, en principi i tret de prova en contrari, aquestes dues persones han format part i han decidit sobre aquest cas, amb la consegüent falta d'imparcialitat que això té tant en aquestes decisions com pel que fa al judici del procés.

Les aparences sempre són importants i, en aquest cas, la imatge d'imparcialitat que ha de donar la JEC ha quedat demostradament qüestionada. La cosa, com es veu, no eren les estelades ni els llaços grocs: era molt més profunda. Però, com sempre, continuem fixant-nos en allò que és accessori en lloc de centrar-nos en allò que és essencial, va.