Després d'anys clamant sobre la necessitat de reformar el Poder Judicial, veig, no sense sorpresa, que, finalment es farà... però no en el sentit i de la manera que esperàvem els qui continuem creient en la necessitat d'un poder judicial independent i democràtic.
No tinc cap dubte que la caducitat del mandat dels actuals membres del Consell, l'actitud del seu president i consellers, així com el bloqueig constitucional que està imposant el Partit Popular, feien urgent i necessari adoptar mesures que impedissin que un Consell caducat i mancat ja de qualsevol legitimitat democràtica continués actuant. Era i és urgent solucionar aquesta situació, però no a qualsevol preu.
El problema que afecta el Consell General del Poder Judicial i les altes instàncies jurisdiccionals espanyoles designades capritxosament pel Consell no és nou i requereix, sens dubte, un esforç democratitzador i integrador, així com un replantejament sobre què s'ha d'entendre per justícia democràtica. Malauradament, canviant "els teus jutges pels meus jutges" no s'haurà avançat en aquesta línia.
Crec que arribo a entendre la intenció de la reforma i que una de les seves finalitats és privar d'incentius la dreta per continuar mantenint el bloqueig constitucional que impedeix l'elecció de nous consellers. Però, segurament, resultava i resulta més rellevant privar d'incentius els actuals i futurs consellers si continuen als seus llocs més enllà de la data de caducitat dels seus nomenaments.
Davant d'una situació com l'actual, els passos a seguir eren simples i, tenint en compte la Constitució i el Tribunal Constitucional, l'única reforma viable en aquests moments passa per treure al Consell, ja caducat, les armes de què es val per continuar actuant com un poder autàrquic que es permet no ja desafiar, sinó lligar de mans la resta de poders de l'Estat.
L'únic que calia fer en aquests moments era regular les conseqüències de la caducitat del mandat dels consellers, privant-los d'incentius per mantenir-se en el càrrec. Una mesura d'aquestes característiques, absolutament constitucional, hauria posat tota la pressió sobre el Partit Popular per forçar la renovació d'aquest òrgan i, a més, no hauria obert la porta a l'autovictimització d'un poder que, com dic, no respon a res ni davant de ningú.
Sense el poder de nomenar nous jutges en llocs clau i sense sous ni cotxes oficials, cap dels actuals membres del CGPJ continuaria en el càrrec
Era, i continua sent, una reforma senzilla i clarament constitucional que deixaria no un Consell en funcions, sinó una mena de comissió gestora dels assumptes inajornables de l'administració de justícia.
La caducitat del mandat ha de portar al cessament automàtic dels consellers, al final de les retribucions i privilegis, així com a la incapacitat per continuar controlant els nomenaments de nous membres de les altes instàncies jurisdiccionals.
Modificar la llei orgànica del poder judicial en aquest sentit no només era senzill, sinó que, a més, constitucional i hauria representat un missatge d'unitat dels demòcrates davant els qui mouen els fils de l'Estat com si fos la seva propietat.
Dit més clarament: sense el poder de nomenar nous jutges en llocs clau i sense sous ni cotxes oficials, cap dels actuals membres del CGPJ continuaria en el seu càrrec, però, a més, en cas que algun encara ho volgués, ves a saber per què, el mandat estaria caducat i ells cessats.
Una reforma limitada a aquests aspectes, a més, no estaria tenyida d'inconstitucionalitat i, també, impediria projectar qualsevol ombra de dubte sobre la legitimitat de l'actuació legislativa.
Es tractava, i es continua tractant, d'evitar una solució a la polonesa que comporti un desprestigi important no només sobre el poder judicial, sinó, també i especialment, sobre l'executiu i el legislatiu. Europa reaccionarà i ho farà d'una manera que, sens dubte, no s'està tenint en compte i que servirà, exclusivament, per legitimar unes altes instàncies jurisdiccionals deslegitimades i reforçar els qui fa anys que regulen la vida judicial amb absolut menyspreu als valors democràtics... L'efecte bumerang està garantit.
Pretendre alterar les majories necessàries per elegir els nous membres del Consell implicarà, entre altres coses, plantejaments d'inconstitucionalitat que tenen tota l'aparença de prosperar i no només per l'actual conformació del Tribunal Constitucional, sinó per la seva manifesta inconstitucionalitat i, a més, perquè una sèrie de mandats, en el mateix Tribunal Constitucional, estan en la mateixa situació de caducitat.
Europa reaccionarà i ho farà d'una manera que no s'està tenint en compte i que servirà per legitimar unes altes instàncies jurisdiccionals deslegitimades i reforçar els qui fa anys que regulen la vida judicial amb absolut menyspreu als valors democràtics
Era, i continua sent, tan senzill solucionar el problema puntual de la caducitat del mandat dels membres del Consell que no s'entén que, amb pressa i sense valoracions addicionals, s'hagi optat per una reforma suïcida que generarà més problemes que solucions. El dret ha de ser un instrument de resolució de conflictes no de generació del següent.
Insisteixo, una altra cosa diferent és la necessitat d'una reforma profunda de la justícia que no només implica la dotació de mitjans materials i humans, sinó una autèntica democratització, que va des de l'accés i la formació dels jutges fins als ascensos i la promoció professional.
El Poder Judicial ha de ser independent, d'això no en tinc cap dubte, però també ha de ser un poder que tingui els seus contrapoders —pesos i contrapesos interns i externs— que permetin, per exemple i arribat el cas, l'exigència de responsabilitats davant d'altres poders de l'Estat. No pot ser que l'únic poder, no ja independent sinó autàrquic, sigui el judicial i això implica la necessitat de dur a terme uns canvis estructurals molt profunds que entren en l'àmbit constitucional.
Reformar el Poder Judicial és una necessitat urgent, però, com totes les coses urgents, ha de fer-se amb calma, amb consens i amb un adequat estudi dels aspectes que han de ser modificats i, sens dubte, la proposta de reforma no apunta en la línia correcta.
S'estan confonent els termes i la determinació del problema. Esclar que és un problema que un Consell el mandat del qual va caducar fa gairebé 2 anys estigui nomenant jutges en llocs clau, però més profund és el problema de l'autarquia que caracteritza el poder judicial.
Bàsicament, ni Lesmes ni cap altre membre del Consell no s'aferraria al càrrec si a final de mes no cobrés un sou, si en sortir al carrer no l'esperés un cotxe oficial o si no fos convidat a cap acte públic perquè ja hauria cessat en les seves funcions. Això era el que calia reformar aquí i ara i no el que es pretén, que és matèria d'un altre debat i d'un altre escenari polític.
En el fons, la reforma proposada no sembla que estigui en línia amb la gravetat del problema que es vol solucionar i s'està generant la sensació que el que es pretén no és més que canviar "els teus jutges pels meus jutges"… En democràcia els grans problemes no se solucionen així.