En un principi només hi havia partits polítics. Llavors sorgí l'ANC i assumí allò de "seràs la veu d'un poble". I esdevingué la veu d'un poble. De nord a sud, d'oest a est, d'un partit a un altre i, sobretot, de cap partit. Seràs la veu d'un poble. I no t'etiquetaran. I exigiràs urnes. I exigiràs unitat. I ompliràs els carrers. I maldaràs per ser la veu del poble entre totes les veus. I et diran que estàs al servei d'uns, o que estàs al servei d'uns altres, però tu seguiràs i has seguit sempre maldant per ser la veu d'un poble.

Vas néixer així. Vas néixer per a això. Per a ser la veu d'un poble. I sota el teu paraigua ens aixoplugàrem gent d'esquerres, gent de dretes, gent d'un partit, gent d'un altre partit, gent de cap partit, gent que sempre havia militat en l'independentisme i gent que hi arribava per primer cop. Gent que només volíem ser poble.

Vas néixer així. I així vas omplir com mai els carrers de tot el país demanant poder votar, demanant la independència. Ens vas dir: som un poble, i vàrem ser un poble, i ens donàrem la mà, i no ens importava qui teníem al costat, i ens vas fer ser i sentir poble com mai.

Jo hi vaig ser des del principi. Fent el que calgués. Fent de tot. I un dia els meus companys em demanaren que em presentés per al secretariat nacional. I ho vaig fer. I potser em vaig equivocar, perquè potser no vaig entendre que, en ser escollit, ja no tenia opinions pròpies, sinó que formava part de l'opinió de tots. I per això vaig plegar. Perquè allò que fa possible que l'ANC sigui la veu d'un poble no és la veu de cadascun de nosaltres, sinó ser la veu de tots. I per això vaig plegar. Perquè si la meva veu interferia o distorsionava la veu de tots, m'havia d'apartar. I així ho vaig fer.

Vaig seguir sent poble. Vaig seguir sent ANC. Vaig seguir treballant amb els meus companys i companyes, en tot el que calgués.

Ens trobem amb una direcció de l'ANC convertida en una mena de fiscalia independentista que es dedica a jutjar i criminalitzar els altres

Aquests dies assisteixo amb estupefacció creixent a uns posicionaments de l'ANC en els quals no em reconec. No puc entendre com l'ANC, la seva direcció, sepulta en fang i fems el que fins ara havia estat el gran valor de l'ANC, ser la veu d'un poble, per actuar només, i com a molt, com una petita part d'aquest poble contra la resta del poble.

No vaig entendre, no entenc i no podré entendre mai l'entabanada col·lectiva que va promoure la direcció de l'ANC o de la que va ser víctima, donant suport a unes primàries dient que havien de permetre la unitat entre totes les formacions independentistes, quan l'únic que s'estava promovent era la creació d'un quart espai polític independentista, confrontat, oposat radicalment, als altres tres existents.

Va enganyar la direcció de l'ANC als seus socis dient que aquell procés de les primàries era per fomentar la unitat, quan només era per incrementar la divisió o algú va enganyar l'ANC perquè, al seu torn, enganyés els seus socis?

No ho sé. I no vull pensar malament. Però queda a la vista que tot aquest procés al qual l'ANC va donar suport només ha servit per atomitzar encara més l'espai independentista, l'ANC, la seva direcció, hauria de dir-nos a tots els socis si ens va enganyar o si va ser víctima d'un engany.

L'actual direcció de l'ANC, en lloc d'actuar com una fiscalia corrupta més de l'estat hispànic, el que hauria de fer és sotmetre a la consideració de tots els socis si l'ANC ha de deixar de ser el que ha estat fins ara, la veu d'un poble. Crec que la majoria de socis de l'ANC no estem d'acord en deixar de ser la veu d'un poble. Crec que no compartim aquesta estratègia de promoure nous espais polítics independentistes confrontats als ja existents (ERC, Junts per Catalunya, CUP). Crec que dinamitar tot el patrimoni polític i moral de la transversalitat sobre la qual l'ANC, des del seu principi, ha fonamentat la seva actuació cívica i política, no pot ser admès com un efecte col·lateral de campanyes publicitàries al servei de personalismes.

La meva ANC era la que fomentava, promovia, impulsava, no la que es limita a amenaçar altres independentistes sobre el que fan o deixen de fer

Fins ara la direcció de l'ANC, tant amb la Carme Forcadell com amb en Jordi Sànchez, havien treballat sempre per ser aquesta veu d'un poble, havien treballat sempre per sumar, per ajudar, per dinamitzar, per impulsar.

Per primera vegada ens trobem amb una direcció de l'ANC, amb l'Elisenda Paluzie, convertida en una mena de fiscalia independentista que, en lloc de treballar per fer avançar la independència, es dedica a jutjar i criminalitzar els altres. En Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart són a la presó per haver liderat la societat civil catalana cap a la independència. L'actual direcció de l'ANC sembla que no vol córrer cap risc i per això limita la seva actuació política a aquesta fiscalització permanent del que fan els altres. Exigir als altres per no haver d'exigir-nos a nosaltres mateixos.

No tenia les més mínimes ganes d'escriure un article com aquest. Però no me'n podia estar. No puc assistir com si res al fet que l'actual direcció de l'ANC dinamiti el seu més gran patrimoni, la transversalitat. Si l'ANC vol impulsar un nou quart espai polític, això s'ha de sotmetre a la consideració de tots els socis.

La meva ANC era la que assumia ser la veu d'un poble, no la que l'únic que assumeix és ser la veu d'una autoproclamada nova inquisició, per jutjar altres independentistes. La meva ANC era la que fomentava, promovia, impulsava, no la que es limita a amenaçar altres independentistes sobre el que fan o deixen de fer. La meva ANC era la que hi érem tots, i no aquesta que sembla anar contra tots. La meva ANC era i vull que segueixi sent la de la mà allargada de la Via Catalana, i no la que es dedica a escampar sospites i dubtes sobre tothom. La meva ANC és la que construeix, i no la que dinamita, la que suma i no la que expulsa, la que té vocació de servei, i no aquesta que espera que els altres li facin la feina.