Aquest noi que fou d’Iniciativa i ara mana a l’Aenesé, en Jordi Sànchez, ha suggerit als catalans que agafin un dia de vacances el proper sis de febrer per fer companyia Mas, Ortega i Rigau quan declarin per la injustíssima causa del 9-N, i escric injustíssima perquè –com ara confessa obertament el Molt Honorable 129– és absurd criminalitzar un polític com ell, que va fer tot el possible per celebrar una consulta amb total obediència al marc legal espanyol. La crida de Sànchez és doblement curiosa; primer, perquè intenta tenyir de desobediència un judici que es pot considerar tan fraudulent o dèspota com es vulgui, però que si es va seriosament de cara a la independència no hauria d’afectar-nos en gaire res, perquè el resultat més dramàtic que pot comportar és una inhabilitació dels polítics en qüestió per continuar exercint en el marc autonòmic.

En segon lloc, i potser més important, suggerir als soferts ciutadans que piquin la porta del jefe per demanar-li un festiu amb l’excusa d’una nova processó sobiranista folkloritza i degrada innecessàriament una mobilització que fa tuf d’etern retorn al mateix. Que tothom vagi on vulgui, només faltaria, però si l’independentisme vol fer-se fort, muntar sovint la paradeta davant dels tribunals autonòmics que jutgen presumptes crims autonòmics no em sembla la millor opció. Desconec si, a partir d’ara, el líder de l’Aenesé es dedicarà a programar-nos el calendari de festes, però caldria recordar-li al bonhomiós Jordi que, segons la teoria, les entitats civils havien de ser un instrument útil per auditar i pressionar l’agenda dels nostres polítics, no pas òrgans dependents dels partits amb l’únic objectiu d’augmentar la quota de martirologis amb aplecs de motivats.

Si Sànchez i l’ANC volen ajudar de veritat el procés que empenyin els setanta-dos diputats independentistes (alguns d’ells, antics líders de la mateixa entitat, dit sigui de pas) a situar el referèndum al calendari polític i que iniciïn d’una punyetera vegada la campanya pel sí que alguns duem reclamant ja fa segles. Fomentar idees de bomber com ara això de demanar festa a cada nova inhabilitació, com si fos un divertimento recorrent, minimitza els sacrificis que caldrà fer de veritat si els nostres polítics decideixen jugar-se-la fora del marc autonòmic. Si Sànchez vol ajudar Mas, que li reclami respecte als anhels d’unitat del bloc sobiranista. Si es vol fer costat a l’antic president perquè resulti útil, que els militants de l’ANC li exigeixin que faci el possible per no entorpir les negociacions entre Puigdemont, Junqueras i la CUP.

Per la resta, Sànchez, el meu calendari de festes me l’organitzo jo. Si no et fa res.