Qui és Quim Torra, es preguntava dissabte la BBC. En una sola frase la cadena va definir el polèmic nou president de la Generalitat: "L'autor d'un article en què va dir que alguns catalans d'origen hispanoparlant eren animals en forma d'humans". Sense més ni més.

Le Monde va arrencar així la crònica de la seva investidura: "Sectari, radical, antiespanyol, xenòfob... Els adjectius fets servir per l'oposició a dreta i a esquerra per descriure el nou president de Catalunya estan lluny d'anunciar l'apaivagament de les tensions polítiques a la regió espanyola".

The Times va aprofundir en la idea que Torra "exacerbarà la confrontació entre el govern espanyol i els polítics proindependència de la regió". Mentre que The Guardian va rescatar les infames frases xenòfobes i el nord-americà The Washington Post el qualificava tan sols de "secessionista fervent".

Fi del relat. S'ha acabat. L'independentisme s'acaba d'engegar un tret al peu. El que Mariano Rajoy i el seu govern no van fer a la UE després de l'1-O, les imatges de les càrregues policials, l'empresonament dels líders del procés i les interlocutòries de Llarena, ho ha aconseguit Puigdemont en una sola jugada amb la designació del supremacista Torra: posar fi a la victimització d'un "poble oprimit" a qui l'Estat espanyol no permet votar.

Després de la perplexitat amb què Europa ha acollit la investidura del nou president no es pot esperar més comprensió amb la causa independentista

Els "presos polítics", la falta de llibertats, la persecució de les idees, la imatge dels "exiliats" i la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein de deixar lliure el ja ex-Molt Honorable i descartar el delicte de rebel·lió va sobrepassar durant mesos la diplomàcia espanyola. Però, ara, després de la perplexitat amb què Europa ha acollit la investidura del nou president no es pot esperar més comprensió amb la causa independentista.

Els seus articles, en els quals menysprea el conjunt dels espanyols i els catalans que parlen castellà, han corregut com la pólvora per Espanya i per les cancelleries europees sense necessitat que Inés Arrimadas els traduís i enviés, com va dir que faria.

El Partit dels Socialistes Europeus s'ha afanyat a dir que "els seus comentaris racistes són completament fastigosos i generen molts dubtes sobre la seva aptitud per al lloc", i el PP Europeu ja ha avisat que a la UE no hi ha lloc per a la retòrica de l'odi i que garantirà el seu suport a l'actuació del Govern espanyol.

Puigdemont, i amb ell els qui per acció o omissió han permès l'arribada a la Generalitat d'un personatge tan sinistre com d'escassa moral, han deixat sense arguments els qui, dins i fora d'Espanya, defensaven que amb la formació d'un nou Govern hi hauria espai per al diàleg i l'entesa.

Entrem en una fase de més legitimisme, més radicalitat, més divisió, més indignitat i més degradació institucional en la qual sembla difícil passar de pantalla per avançar. Creure en la capacitat de Torra per bastir ponts i governar des de la transversalitat és un exercici impossible fins i tot per als optimistes antropològics, tret que ERC decidís en algun moment trencar amb Puigdemont.