Per la contradicció entra la llum. Així és com el referèndum s’està petant Espanya, i encara no hem vist res. Després dels canvis de govern, l’objectiu d’alguns sectors sobiranistes és aconseguir que Junqueras no pugui superar la participació del 9-N. 

Els dolents saben que si Junqueras no pot millorar la festa participativa de Mas, ERC quedarà debilitada. A més, si l’u d’octubre anés malament, els sectors de PDeCAT que ara celebren el canvi de consellers podrien ser criticats públicament i conduïts un altre cop a la gàbia dels “eixelebrats”.

Tant l’Estat, com el sobiranisme que té por de perdre privilegis amb la independència intenten evitar que el referèndum arribi massa fort a l’u d’octubre. Saben que l’aplicació del resultat serà més fàcil si el país hi arriba confiat i alegre, que no pas si hi arriba desgastat i ple de pors. 

L’autodeterminació no sols s’ha convertit en una màquina d’accentuar les contradiccions de la democràcia espanyola. També posa davant del mirall sectors que han viscut d’embolicar-se amb la senyera, o de fer demagògia amb les polítiques socials, i que Madrid utilitza per mirar d’obrir esquerdes dins l’independentisme. 

En una guerra guanya el bàndol que té més força per portar els seus valors fins al final. Espanya té el problema que necessita vendre una idea utòpica de la democràcia per justificar l’ocupació de Catalunya. Per això Blesa s’ha acabat suïcidant, Villar ha acabat detingut i el PP és escorcollat com la mateixa Convergència.

El problema de Catalunya és que les elits que han viscut de l’autonomisme tenen por que la celebració d’un referèndum faci inservible el seu paper d’intermediaris amb Madrid. Els partits de l’unionisme i alguns promotors de Junts pel Sí comparteixen un interès obscur: voldrien bescanviar el referèndum per la celebració d’un altre 27-S que permeti seguir discutint eternament. 

Si jo fos Junqueras signaria com més contractes i papers millor. Tiraria pel dret i felicitaria PDeCAT per la seva col·laboració, encara que alguns dels seus sectors em posessin bastonets a les rodes. Com més teatre faci la Guàrdia Civil, més els polítics s’han de comprometre amb el referèndum.

Com més es lligui Junqueras a l’autodeterminació menys el podran tocar. Si jo fos del seu partit m’afanyaria a concretar la creació d’una comissió de Garanties amb participació internacional. És preocupant que se segueixi postposant la presentació de l’eina que serviria més per comprometre els partits en la celebració del referèndum i en l’aplicació del resultat.

La qüestió és donar prou força a l’autodeterminació perquè els discursos retòrics sobre la democràcia vagin quedant en evidència davant dels fets consumats. Fa tres anys, semblava que el 9-N era el màxim que es podia fer. Avui Eduard Punset, exministre de la UCD, dona suport al referèndum català. A la Viquipèdia diuen d’ell: “Va tenir un destacat paper en l'obertura d'Espanya a l'exterior com a ministre de Relacions per a les Comunitats Europees”.