Les darreres informacions sobre l'actuació de la Guàrdia Civil fan pensar en aquells articles de l'Enric Juliana que vaticinaven un dramàtic reescalfament de l'independentisme. Em sembla que, al contrari del que es preveia, és l'Estat espanyol que comença a treure fum i a tenir problemes de temperatura.

Així com el 9-N va estar a punt de cremar la maquinària dels partits que van organitzar-lo perquè no portava enlloc, ara és l'estratègia judicial que comença a reescalfar l'Estat. Madrid prendrà mal si segueix abusant de les institucions democràtiques per aturar el referèndum. En el context d'avui l'autodeterminació té més recorregut que no pas la judicialització de la política. 

Les imatges de Rajoy declarant en un jutjat pel cas Correa haurien de servir per recordar que en una democràcia tot se socialitza. Si Madrid segueix llençant la policia contra l'independentisme, acabarà creant-se un problema a casa seva com ja li ha passat amb la corrupció. Fins ara, tots els incendis que la intel·ligència espanyola ha provocat a Catalunya —Ciutadans inclòs— s'han escampat fora del Principat. 

La tàctica d'intentar aturar el referèndum amb gesticulacions preconstitucionals servirà per debilitar Espanya, però no frenarà l'independentisme, que ja es va escampant a Mallorca i a València. A diferència del que passa en un Estat autoritari, en un estat de dret els delictes no es poden perseguir abans que s'hagin comès. La justícia espanyola pot considerar que el referèndum és il·legal i pot fer els papers que vulgui. Però no pot tocar ni un pèl a ningú fins que s'hagi celebrat.

Des del punt de vista democràtic, l'autodeterminació és imbatible perquè només es pot jutjar un cop les urnes han donat el veredicte. Espanya ho sap i per això parla de l'estat de dret, mentre juga a fer veure que continuem sent un país ocupat, ara que la majoria de polítics catalans encara actuen com si ho fóssim. Una vegada el referèndum s'hagi fet, serà difícil que cap jutge o cap policia espanyol gosi confondre el delicte de sedició amb una simple secessió, democràtica i pacífica.  

El processisme diu que Europa ens salvarà perquè viu a la mateixa pel·lícula de Rajoy. Però el que ens protegeix és la dinàmica política de la mateixa democràcia espanyola que nosaltres vam ajudar a crear. Quan acostumes els teus ciutadans a pertànyer a un club de països civilitzats, després no pots comportar-te com un bàrbar, perquè tots els errors que comets et tornen com un boomerang. Si jo fos Rajoy intentaria no deixar-me enredar pels venedors de fum i miraria de canviar de tàctica.

La campanya del PP contra l'Estatut va ajudar enormement l'independentisme; no cal ser gaire llest per saber on ens durà aquesta campanya contra el referèndum d'estètica tan vintage.