Sempre que el clima s’enverina i La Vanguardia posa Fouché com a exemple de polític a seguir, recordo el dia que els militants d’ERC van votar contra l’Estatut. La nit abans, Mònica Terribas li va preguntar a Joan Puigcercós, en aquell programa que tenia a TV3: “I si les bases contradiuen la direcció?”. Puigcercós va fer una lleu caiguda d’ulls i li va respondre paternalment: “Això no passarà”.  

Contra la tesi que sostenen els camàlics del règim del 78, l’autonomisme no va començar a morir amb la sentència del Tribunal Constitucional auspiciada pel PP. La mort de l’autonomisme va començar el dia que les bases d’ERC van forçar la direcció del seu partit a posicionar-se contra l’Estatut. El règim va salvar la situació pels pèls, entre crítiques ferotges contra l’assemblearisme, però el nou Estatut no va quallar.

Per estrany que sembli, si les bases d’ERC haguessin donat suport a l’Estatut, el PP no l’hauria hagut de portar als tribunals per tal de tombar-lo. ERC era llavors l’únic partit que no havia votat la Constitució i començava a superar la marginalitat, gràcies al seu gir a favor de la independència. L’Estatut, pactat entre Mas i Zapatero, havia de limitar el seu creixement i, sobretot, tancar el partit a la gàbia institucional espanyola.

Llavors ja vaig escriure que les bases d’ERC havien salvat el país de quedar atrapat entre el peix al cove convergent i el populisme del PSC i d’Iniciativa. ERC va passar uns anys difícils, però les consultes per la independència van incendiar CiU i van obligar Iniciativa i el PSC a incloure al seu programa electoral la possibilitat d’un referèndum pactat amb l’Estat. A mesura que ERC es va recuperar, el pilar teòric que sostenia la política autonòmica va començar a fer figa. 

Els darrers anys s’ha vist cada cop més clar que el pujolisme mentia o s’equivocava quan deia que “el país no seguiria”, si els polítics proposaven la independència. Els partits unionistes han resultat ser més nacionalistes i anticatalans que no semblaven. Les declaracions de Josep Lluís Trapero han acabat de demostrar que el principal obstacle per la llibertat de Catalunya són els líders polítics que més s’emboliquen amb la bandera.

El sistema està pensat perquè la banca guanyi i la mateixa xarxa d’interessos que manté la unitat d’Espanya fa saltar els ploms d’ERC cada vegada que està en joc la llibertat de Catalunya. El partit de Junqueras es troba en una situació semblant a la que va patir després d’oposar-se a l’Estatut. Amb el suport de CiU, Puigcercós va iniciar llavors una purga interna que va anar dessagnant el partit en un mar de desconcert i d’impostures grotesques. 

Després de fer neteja i d’estimbar-se en unes eleccions, Puigcercós va cedir ERC a Junqueras i a Pere Aragonès, que inicialment havien donat suport als instigadors de la revolta de les bases, per trair-los tot seguit. Si Junqueras va arribar al cim de la política catalana amb el permís de CiU, i ha muntat aquest sidral, no cal ser gaire llest per imaginar-se què passarà la propera vegada que ERC reneixi de les seves cendres. 

Com sempre que Catalunya viu una situació difícil, la direcció d’ERC està en fals i l’entorn de CiU ho aprofita per intentar imposar la llei diabòlica de sempre. Les bases del partit republicà, però, continuen sent massa independentistes i antiborbòniques per portar la veu cantant d’una Catalunya espanyola. Potser per això La Vanguardia i El País publicaven ahir un parell de reportatges sobre les primàries dels partits que venien a dir que no serveixen de res, perquè els líders sempre acaben imposant-se i nomenant l'entorn a dit.

El sistema ha respost a les primàries promogudes per l’ANC i Jordi Graupera mirant de fer creure que no hi ha vida més enllà del cabdillisme. Ara mateix, res no podria desestabilitzar tant l’estat espanyol com que les bases d’ERC tornessin a desafiar la direcció del seu partit. Maquiavel explica que si no pots exterminar la població d’un país l’única manera que tens d’ocupar-lo és comprar els seus líders. Però què passa, en una democràcia, si no trobes la manera de comprar-los o fer que la gent els voti?