Fa uns dies, abans d'entrar a parlar en una conferència, una periodista processista em va dir:

- Hola, Enric, com estàs? Llegint els teus articles darrerament em sembles una mica amargat.

Després de pensar que era una manera original de saludar, em va venir al cap Doctor House, una sèrie que es va fer famosa fa uns anys i que està disponible a Netflix.

House és un metge coix que cura les malalties més inversemblants i més barroques. Tot el seu entorn tendeix a tractar-lo d’amargat i de mala persona, incloent-hi el seu millor amic. Aparentment, sempre fa el que vol i diu el que pensa, però en realitat el que passa és que està més interessat a trobar un bon diagnòstic i a boicotejar el cofoisme dels metges que tenen potencial que no pas a quedar bé. 

La gràcia de la sèrie és veure com les mateixes persones que li perdonen la vida o que se senten ferides pel seu comportament aprenen a prop seu, sovint sense adonar-se’n ni agrair-li. A mesura que passen els capítols veus com, tot i la coixesa que el tortura, és potser el personatge més alegre de la sèrie perquè és el que millor comprèn que el sofriment és inevitable i que val més gastar la força amb coses que li donin un sentit, que no pas dedicar-la a dissimular el dolor o a intentar fugir-ne inútilment.

Ja sé que House és un geni i que, a més, és un geni de ficció. La comparació m’interessa perquè Catalunya, i especialment els seus ambients politico-mediàtics, sovint em recorden l’hospital de Princeton on transcorre aquesta sèrie. Si em donessin un euro per cada vegada que m’han assegurat que algun amic que admiro no em convenia, o que era mala persona o un boig o un viciós o un ressentit, tindria la cartera tan plena de bitllets que ara mateix aquest article me l’estaria escrivint un negre. 

En general, la gent no estima gaire la veritat. Prefereix degradar la humanitat de les persones que no entén o que la fan sentir incòmode abans d'esforçar-se a eixamplar la seva visió del món i de la vida. Una altra cosa que passa és que tots som molt sensibles a les etiquetes que la correcció política posa en circulació per tal de controlar la gent. A House tu veus com els metges van enterbolint l'estima i el respecte natural que senten pel protagonista engrescats per les converses que tenen entre ells quan comenten les seves actituds i decisions. 

Sentir el dolor del món i no saber o no voler amagar-se'n sempre, no és incompatible amb la felicitat. L’amargor és fruit de la resignació, de la desesperança i de creure que no hi ha res a fer i el doctor House no dona mai un pacient per perdut. La majoria de vegades només és un problema d'imaginació comprendre que altres persones es puguin trobar còmodes amb visions del món que a nosaltres ens irriten, ens qüestionen o que, simplement, ens farien un mal insuportable.