Ho sento pels més derrotistes, però després dels esdeveniments dels últims dies cal convenir que no tot està perdut i que dins de l'estat de dret encara queden escletxes de decència que acaben sortint a la llum. Uns em diran que són un reducte petit d'irreductibles, però si un és optimista, pot pensar que encara queden els suficients perquè el seny acabi imperant. Tot això és qüestió del vidre i de com miri cadascú. Al que certament hem assistit és a un intent, gairebé desesperat, iniciat pel Partit Popular de treure del mig Puigdemont ―i els altres, però sobretot a ell― per arrencar de soca-rel la mala herba abans de comprovar què passa si acaba sent elegit. Si tot estigués perdut, si tots s'haguessin fet cuc de bola i estiguessin disposats a saltar-se tots els principis per aconseguir tal lloable fi patriòtic, jo ara els estaria explicant una altra cosa i Puigdemont seria fora de les llistes. Però no ha estat així i no ho serà i això mereix si més no una petita reflexió.

Els que van ordir la maniobra, i així ha estat, no hi ha cap dubte, devien pensar que encara que s'oposessin un parell de vocals de la JEC, tal dissensió no sortiria a la llum. Es van trobar, per contra, amb un potent vot particular, redactat i subscrit per quatre membres entre els quals es trobava, ni més ni menys, que el prestigiosíssim president de la Junta i expert reconegut en dret electoral i el seu vicepresident. Cert és, a més, que els quatre van armar un potent vot particular, perquè estaven convençuts que els seus arguments jurídics acabarien triomfant, com de fet ha passat. Després van arribar els jutges dels jutjats de Madrid que van intentar treure's el merder de sobre enviant-lo al Tribunal Suprem, la qual cosa no diu gaire a favor seu, la veritat, però, va arribar la Sala Tercera i, encara que va mantenir les formalitats, els va deixar clar per on va la veritable interpretació de la llei i la jurisprudència. Així que ja en tenim uns altres que tampoc estan disposats a deixar-se els principis a la gatera. Ja en van nou, si compten amb mi, i dotze si li sumen els jutges caguetes.

El Partit Popular ha decidit seguir la partida i intentar arribar al Constitucional, encara que en realitat no hauria ni d'admetre la seva petició. En el procediment electoral, el recurs últim davant del TC està previst per a aquells drets que s'haguessin pogut vulnerar i no arribo a veure quin dret del PP s'ha pogut veure afectat. Si finalment el Constitucional ni tan sols no ho admet a tràmit, n'haurem de sumar uns quants més a la llista dels que no estan disposats a tot. I si ho admet, m'aposto que serà per deixar que Puigdemont sigui candidat. Això a mi em produeix un cert alleujament perquè veig que no tot està perdut, perquè m'adono que en queden uns quants de justos i que, després del canvi de rumb polític, n'hi haurà altres que nedaven a favor del corrent, per no enemistar-se amb el poder, que ara ja no hauran de seguir el dictak dels populars. No saben tota la gent al món judicial que comença a reposicionar-se ara que venen quatre anys de govern progressista.

Com que no està clar el que pot passar, han intentat treure Puigdemont del mig per una drecera i el sistema ens ha demostrat que no ho suporta tot

Una altra qüestió és el cas dels dos vocals de la Junta Electoral Central que van portar el pes del debat i dels arguments per aconseguir que Carles Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin laminats de les llistes perquè la seva postura s'aproxima molt a certes figures del Codi Penal i, segons s'ha comunicat ja, rebran una querella per això. Es tracta de dos catedràtics integrats a la JEC a proposta del PP i de Ciutadans. A un d'ells en concret, Andrés Betancor, li va semblar una bona idea escriure un extens article fa mesos explicant per què calia modificar la llei per impedir que Puigdemont i els de la seva mena poguessin presentar-se a unes eleccions. Tots sabem que la llei no ha estat modificada. Aquest senyor ha votat a favor que s'exclogui algú que, segons les seves pròpies paraules, no podia ser exclòs amb la llei existent. Això és injust? ¿Ell sabia que ho era? D'això tractarà la querella que el MHP ha anunciat contra ell. El mateix passa amb el catedràtic Carlos Vidal, que va omplir Twitter de missatges on mostrava la seva animadversió i després va deliberar i va votar. Contra ambdós aniran dirigides les querelles.

Deia abans que tota aquesta disbauxa, aquest embolic, aquest escàndol, segurament el van posar en marxa davant de la incertesa del que passarà si Puigdemont acaba sent elegit. Ara mateix ningú no té la certesa que no tindrà immunitat parlamentària. Hi ha opinions, arguments, teories, però ningú, i crec que ni tan sols el govern espanyol, no posaria la mà al foc per la resolució final dels esdeveniments. Hi ha massa factors que no es poden controlar a priori. Encara que hi ha coses que semblen bàsiques i que no sé si alguns les obliden. Els convido a imaginar amb mi. Imaginin que un Puigdemont electe ve a Espanya a complir el requisit que molts diuen que és ineludible, el de recollir l'acta i jurar la Constitució. Imaginem que tot just arribar a Espanya el detenen i el posen a disposició del jutge Llarena. Pensem fins i tot que aquest se salta per força la doctrina dictada per la sala i no el deixa anar a recollir l'acta, ho faria la Sala Segona sense cap dubte en recurs com ha fet amb tots els altres. Seguim ficcionant: ordenen la policia conduir-lo al Congrés per recollir l'acta i, en efecte, la recull. No hauria complert ja tots els requisits i seria efectivament europarlamentari? Doncs sí, ergo ja tindria la immunitat parlamentària, segons totes les teories existents. Hauria de sortir en llibertat del Congrés. No hi ha altre remei i, a més, això ja ho va fer Ruiz Mateos, exactament així, lliurant-se ell mateix als jutjats.

Així que com no està clar el que pot passar, han intentat treure'l del mig per una drecera i el sistema ens ha demostrat que no ho suporta tot. Per mi, com a espanyola, què volen, és un alleujament. Lleu, però alleujament al cap i a la fi. I tinc coll avall que he de veure més coses que m'alleugereixin l'esperit. El temps ho dirà.