Ser magistrat del Tribunal Suprem és una categoria. En sentit estricte, però també en el més ampli sentit de sentiment de grup. No és la primera vegada que explico que tinc la intuïció que al cim del Poder Judicial fa temps que s'han col·locat en formació tortuga que, com tothom sap des de l'Imperi, és molt adequada per fer front als setges. Aquesta percepció no es refereix exclusivament a la Sala Penal, en la qual magistrats dels més diversos perfils ideològics apareixen igualment contundents quan es tracta del tema català, sinó que és extensiva a totes les seves sales i a tots els seus magistrats. Ser magistrat del Tribunal Suprem és una categoria i uneix molt.

Tot això ve a tomb del to d'emprenyament contingut, de la irritació i del malestar que trasllueix una interlocutòria de la Sala Tercera en què es dona curs per veure si el Col·legi d'Advocats sanciona o suspèn de l'exercici professional l'advocat de Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye. L'enuig de la Sala es dedueix no només de la intenció final de la interlocutòria i de la seva decisió, que considera que hi va haver mala fe processal per part dels representants de la coalició electoral Lliures per Europa, sinó de tot el contingut. Al final condemna a una multa de 3.000€ la coalició i envia la resolució al Col·legi d'Advocats perquè analitzi si és preceptiu sancionar l'advocat signant, Gonzalo Boye, en aplicació de l'article 247.5 de la llei d'enjudiciament civil. Les sancions que podrien adoptar-se en aquest cas van des de la multa fins a la suspensió per exercir i l'expulsió del Col·legi, i quedaran en mans d'un Col·legi d'Advocats, el de Madrid, el degà del qual ja explicava l'altre dia públicament que és molt lícit que Vox vulgui entrar en els governs. Per contextualitzar.

I tot això a tomb de què ve? Doncs ve que els advocats de Puigdemont van presentar una petició de mesures cautelaríssimes perquè se suspengués la reunió de la Junta Electoral Central del dia 13 de juny, en la qual s'havien de recomptar els vots, atribuir escons i proclamar els eurodiputats electes, ja que aquesta no se celebrava amb publicitat i la van presentar davant la Sala Tercera el dia anterior a les 19.09 per Lexnet. La sala ho va admetre a tràmit i va dictar un acte desestimant les cautelars, però en el mateix acte va ordenar l'obertura d'una peça separada sobre la mala fe processal de la part. La qüestió és que, diuen, van esperar fins a última hora per demanar les mesures i, com la reunió de la JEC era a l'endemà, sembla que els magistrats van haver d'afanyar-se per tenir-la a temps. Entenc que interposarien en termini i forma perquè, en cas contrari, no l'haurien admès, així que la mala fe rau fonamentalment en l'hora de presentació, que es considera maliciosa.

 L'enuig de la Sala es dedueix no només de la intenció final de la interlocutòria i de la seva decisió, que considera que hi va haver mala fe processal per part dels representants de la coalició electoral Lliures per Europa, sinó de tot el contingut

Tan irritats estaven els membres de la secció que ha decidit que va existir aquesta mala fe processal, que al cos de la interlocutòria no es tallen en despatxar-se sobre els més variats temes, alguns dels quals ni apareixen en la demanda inicial de la part. Així deixen clar, amb intenció, que "el sistema electoral espanyol no deu ser tan defectuós quan ha permès l'alternança de partits (...) mitjançant la transformació de vots en escons amb molt baixa conflictivitat". I en l'escassa conflictivitat que hi ha hagut, la sala, la seva sala, s'ha comportat de manera imparcial i independent com quan ―els refreguen― els van dir als jutges d'instància que havien de proclamar candidats Puigdemont, Comín i Ponsatí. Que vam ser nosaltres, escolti!, venen a dir en un paràgraf, un fet insòlit per a una resolució d'aquest tipus.

També aprofiten l'avinentesa per fer unes precisions sobre els jutges alemanys. Aprofitant l'afirmació de la part que els nomenaments del CGPJ per al TS ho són per part d'un òrgan polititzat, no tenen cap problema a "addicionar" ―el redactor d'aquesta interlocutòria mai no afegeix sinó que addiciona― que "és notori que a la República Federal Alemanya els jutges alemanys deriven de la Richterwahlausschuss, que està formada per ministres dels Lands i del Bundestag", la qual cosa és equivalent a dir: si et semblem polititzats nosaltres, mira els que t'agraden, que els nomenen directament els polítics com, també ho destaquen, passa en el sistema americà.

El veritable estoc de crítica política ve més tard, quan diuen en una interlocutòria per multar que les normes de nomenament que "no resultaven conformes a les normes del nostre entorn" eren "les normes contingudes en la denominada llei de transitorietat política i fundacional de la República". Tasta la teva medicina! O sigui, per a polititzats els alemanys que t'han donat la raó i els jutges catalans que pretenien nomenar. El dard deixa ben clar per on respira la ferida, que és ferida comuna i pròpia de tot el Suprem en formació de tortuga, però que en poques resolucions es deixa transpirar amb tanta claredat.

Moltes vegades en la meva vida m'han dit que enfrontar-se al veritable poder de l'Estat mai surt gratis. Ho hem vist en altres casos de pugna amb les forces vives i les essències intocables, al final del recorregut sempre s'observa com milers de ressorts del mecanisme es posen en marxa per esclafar els que s'hi van atrevir. Coses similars es van veure en els procediments de l'11-M, en el cas Nóos ―encara està pendent jutjar una de les advocades― i és impossible que no acabin desencadenant en el cas Procés. És obvi que en el Tribunal Suprem, a més d'altres consideracions, pensen que hi ha una part dels lletrats que han romàs a la cleda i altres que els han eludit. No sortirà gratis o almenys intentaran que no ho sigui. Aquesta declaració de mala fe processal i la seva retramesa al Col·legi és un altre intent després de l'arxivament del procediment per la traducció de la demanda de Llarena a Bèlgica. No serà l'últim.