“¡Justicia! Te busqué en la calle, / te busqué en el diario,/ la televisión,/ en las voces sordas de los tribunales. ¡Justicia!/ Te busqué en las caras,/ te busqué en las bocas,/ te busqué en las mentes,/ te busqué en los ojos de nuestras ciudades”.

Lila Downs. Justicia

Segons els rumors de totes les fonts, el dia de Sant Esteve, és a dir, avui, arrenca la gran cavalcada judicial que ens portarà, a una velocitat inusitada, fins al dia 21 de gener, data que es dona com la més probable per a l'inici del judici per l'1-O al Tribunal Suprem. Això vol dir que està previst que el dia 26 de desembre es comuniqui la interlocutòria que resol els articles de previ pronunciament plantejats per les defenses dels polítics catalans que, sens dubte, no canviarà gens ni mica i rebutjarà una a una les qüestions plantejades.

A partir d'aquí tot serà un vertigen fins aquesta data, amb el trasllat dels acusats a presons de Madrid perquè estiguin a disposició del tribunal durant un judici que es preveu que s'acabi al març, però que, com tots, té vida pròpia, per la qual cosa no és possible assegurar aquest termini llevat que el president demostri la seva habilitat conduint vistes i surfejant els esculls que poden plantejar-se en el seu transcurs; i, creguin-me, no hi ha cap macrojudici que no en tingui. Hi haurà temps de parlar de l'experiència, que és la mare de totes les ciències, i del fet que no és el mateix predicar que donar blat. Ja els dic que hi haurà temps de fer-ho.

El cert és que aquest calendari accelerat i stakhanovista deixarà deu dies a les defenses per presentar els seus escrits, algun més amb els dies de gràcia, i ens portarà al 14 de gener com a data previsible per saber-ne el contingut. D'aquesta manera, el tribunal presidit per Manuel Marchena disposarà d'uns quatre dies hàbils per estudiar la petició de testimonis de les diverses defenses —que segons expliquen demanaran que es cridi a declarar a prop de mil persones— i que haurà de ser aprovada o expurgada abans de l'inici del judici. Aquesta no és una qüestió fútil. Hi va haver un famós magistrat que, presidint un dels judicis més importants de la història penal espanyola, amb un altíssim contingut polític afegit, va arribar a dir a les defenses: "Per mi, com si criden a declarar l'ànec Donald", per referir-se a l'ampli criteri que ha de regir al tribunal a l'hora d'admetre les testificals de les defenses per no retallar ni el més mínim el dret de defensa. "Sempre el més ampli marge per al dret de defensa", va dir aquell magistrat. No sabem encara quin criteri regirà en aquest cas. Sens dubte, si és el més ampli, no permetria acabar el judici al març, com es diu que es pretén, amb aquest nombre de testimonis. Sembla, doncs, que aquests quatre dies el tribunal agafarà el llapis per retallar el nombre de persones cridades a testificar per les defenses. Ja ho veuran.

Hi ha un article de previ pronunciament que les defenses no van plantejar i que, per tant, no serà resolt pel Tribunal Suprem

Els deia que aquesta mateixa setmana es farà públic el rebuig als articles de previ pronunciament presentats per les defenses, el més important dels quals és el relatiu a la falta de competència del Tribunal Suprem. No cal que els digui que serà desestimat. Ara bé, segons comenten fonts jurídiques, hi ha un article de previ pronunciament que les defenses no van plantejar i que, per tant, no serà resolt pel tribunal. Una qüestió que hauria estat fonamental per poder haver portat l'assumpte a un tribunal europeu de forma ràpida i que, fins i tot, hauria obligat Marchena a paralitzar la sentència fins que no hi hagués pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg. Aquesta qüestió que no s'ha plantejat al tribunal, em diuen, hauria consistit a plantejar l'anomenada "cosa jutjada" en relació amb la sentència ferma del tribunal de Schleswig-Holstein, atès que aquest tribunal va afirmar que els fets no constituïen un delicte de rebel·lió ni de sedició. Un moment, ja sé que em diran que Marchena i els seus no haurien fet cap cas de tal pretensió. No ho dubto. La cosa és que, feta la figa per part del Tribunal Suprem a aquesta qüestió que, a més, el treu de polleguera, què hauria impedit a les defenses anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a plantejar una qüestió prejudicial per saber si els mateixos fets poden ser delicte en un lloc de la UE i en un altre no? Un europeu amb llibertat total de moviments pot fer la mateixa cosa en un lloc del territori europeu i que sigui neutra i fer-la en el contigu i que sigui delicte? No mata de fet el dret a la lliure circulació recollit als tractats, això? Aquesta qüestió, posada sobre la taula a Luxemburg, complicaria sens dubte els moviments del Tribunal Suprem espanyol. Per què no s'ha fet? No és llançar per la borda tota l'estratègia jurídica internacional plantejada pels expatriats, això? Els estan menystenint de facto en el judici? Intenten jugar la línia de defensa convencional i evitar tot el que s'ha fet en les jurisdiccions europees? Jo no els ho puc contestar-los, això. No tinc tantes fonts dins del moviment independentista, però sí que puc dir-los que, vist des de fora i segons m'expliquen, sembla un viratge per deixar en uns llimbs jurídics Puigdemont i els consellers expatriats.

Això encara podria canviar. Hi ha un altre moment processal en el qual les defenses dels polítics presos per l'1-O podrien introduir a la brunyida sala de vistes aquesta qüestió. Seria a l'hora d'elevar a definitives les conclusions, quan arribi el final del judici. Si en aquell moment es plantegés aquest dubte, el Tribunal Suprem, com que és l'última instància, es veuria obligat a consultar Luxemburg abans de dictar sentència. Es farà així o el judici respon a estratègies jurídiques absolutament divergents de les que han seguit els que són a Brussel·les? Quina traducció té això en termes polítics i del futur català? Moltes preguntes i molt de judici encara. Ara com ara, tanmateix, és obvi que es va per un camí jurídic nacional i convencional. Amb totes les conseqüències favorables i desfavorables.