Pedro Sánchez ha obtingut una victòria electoral indiscutible que tanmateix no li augura una legislatura gaire fàcil i això, paradoxalment, degut a la patacada del Partit Popular i el gran resultat obtingut per Ciutadans. PSOE i Ciutadans, que sumen majoria, és la coalició més desitjada per l’establishment, però el resultat de les eleccions fa gairebé impossible de portar-la a terme.

No serà per falta de ganes que Pedro Sánchez no pacti amb Ciutadans. Segur que convidarà els taronges i segur que li donaran carbasses. La patacada del Partit Popular, que té dimensions històriques, incentivarà les ambicions de Rivera d’esdevenir l’alternativa de Govern al PSOE. Coneixent el tarannà del líder de Ciutadans, és segur que no desaprofitarà la crisi interna que es desfermarà a partir de demà mateix al PP per erigir-se en el líder autèntic de l’oposició. Al capdavall, la diferència entre PP i Ciutadans és inferior a l'1 per cent dels vots i segur que alguns ja estaran pensant a canviar de bàndol. El fracàs de Pablo Casado fa que el PP hagi deixat de ser el germà gran de la dreta i sens dubte Rivera centrarà tots els esforços a desbancar-lo ara que estan febles. I com ho farà? A base de fustigar el Govern de Pedro Sánchez pels seus acords inevitables amb Podem, PNB, Bildu i els sobiranistes.

Hi haurà per descomptat un període d’incertesa fins després de les municipals, però a continuació Sánchez, amb negociacions laborioses però no gaire difícils, superarà la investidura amb els vots de Podem, de totes les seves franquícies territorials, més el PNB i els grups minoritaris que es puguin apuntar. Sempre li faltaran uns pocs vots que li hauran de subministrar Bildu o Esquerra Republicana, però només per votacions que requereixin majoria absoluta. En segona votació de la investidura en tindrà prou amb l’abstenció dels independentistes bascos o catalans, suficient perquè Sánchez pugui governar, però també perquè Ciutadans es mantingui en posició d’atac permanent.

Són bons resultats de l’independentisme que haurien de fer entendre a l’Estat espanyol que el conflicte polític només es podrà resoldre dialogant amb els legítims representants del poble català en comptes d’empresonar-los

Pel que fa a Catalunya, les dades resulten enganyoses. No es pot negar la victòria de l’independentisme i en particular l’èxit espaterrant d’Esquerra Republicana, que, efectivament ha eixamplat la base com pretenia. Ha guanyat sis diputats i només n'ha pres un als seus rivals de Junts per Catalunya, que amb 7 diputats aguanten millor del que preveien les enquestes.

Són bons resultats de l’independentisme que haurien de fer entendre a l’Estat espanyol que el conflicte polític només es podrà resoldre dialogant amb els legítims representants del poble català en comptes d’empresonar-los. Ara bé, dit això, el cert és que aritmèticament les forces independentistes al Congrés no seran tan determinants com ho van ser en la moció de censura i previsiblement Sánchez preferirà prescindir dels suports sobiranistes o acceptar-los a canvi de res.

La qüestió fonamental de la legislatura serà com Sánchez gestionarà la situació quan el Tribunal Suprem dicti la sentència del procés i, malauradament, les pressions al president del Govern seran més fortes en contra que a favor dels indults. I la realitat és que els independentistes no estaran en condicions de fer caure el Govern quan aquest no atengui les seves reivindicacions.