Escoltar la història de la Claudia posa els cabells de punta. Amb 12 anys va ser enganyada per un home de 22 que li va comprar el seu caramel preferit en ple carrer. Després li va prometre salvar-la de la pobresa i de la mare maltractadora que la tenia terroritzada. També li va dir que es casaria amb ella. Als tres mesos la va convèncer per exercir la prostitució, i ella, com la nena que era, va pensar que es tractava d'un joc. Però mai no va poder deixar de jugar. Atenia 30 o 40 clients al dia, va ser pegada i denigrada, i va haver de continuar exercint fins i tot quan amb 15 anys es va quedar embarassada del seu proxeneta. Als 16 un client la va rescatar. Aquest client rescatador, aquest príncep blau, no havia de ser allà: pagant per ficar-se al llit amb una nena.

La història de la Claudia va passar a Mèxic, però podria haver passat a Espanya. Amelia Tiganus (Romania, 1984) es va convertir en víctima de tràfic als 17, quan una persona li va oferir viatjar a Espanya per fugir de la pobresa i llaurar-se un futur. Ella va acceptar. L'Amelia havia estat violada en la infantesa i tancada en un manicomi amb 15 anys. La van vendre per 300 euros a un proxeneta i es va passar els següents anys sent prostituïda en clubs de tot Espanya. Durant molt temps va creure que no valia per a cap altra cosa. Avui és una de les veus més respectades en favor de la visibilització del tràfic de dones i del negoci de la prostitució a Espanya.

Un 70% de totes les víctimes de tràfic de persones són dones i nenes, i arriba al 90% si és amb finalitats d'explotació sexual

Fa un parell de dies es va celebrar el Dia mundial contra el tràfic d'éssers humans. L'Informe mundial sobre el tràfic de persones de 2016 afirma que un 70% de totes les víctimes de tràfic són dones i nenes, però el percentatge s'eleva al 90% si parlem de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual.

Espanya és el segon país d'Europa on hi ha més clubs de cites. Un paradís per a l'exercici de la professió més antiga del món i parada obligatòria de les màfies que trafiquen amb dones. Es calcula que entre 300.000 i 400.000 dones exerceixen la prostitució a Espanya. El 10% del total, a Catalunya. Si ens fiem de les últimes dades oficials, ofertes pel Ministeri de Sanitat, almenys un terç d'elles serien víctimes del tràfic. Encara que la crisi econòmica ha augmentat el nombre de prostitutes espanyoles, la major part d'elles venen dels països pobres. Romania, Nigèria, la Xina, l'Àfrica subsahariana, el Brasil, la República Dominicana i Colòmbia són les nacionalitats predilectes.

El perfil del client està clar. Estudiant, paleta, empresari, funcionari, banquer, director de l'FMI o president de la República d'Itàlia denunciat per prostituir menors i ara reconvertit en un animalista acèrrim. És sempre un home. Segons un informe elaborat per la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d'Oportunitats del Congrés dels Diputats, el 99,7% dels clients són homes. Almenys dos de cada deu espanyols reconeixen haver pagat per sexe.

Segons l'últim informe de la Universitat Pontifícia de Comillas, almenys el 10% dels clients van detectar la presència de menors d'edat entre les prostitutes però no van fer res per denunciar-ho. Molts, paguen per ficar-se al llit amb nenes.

No hi ha puta sense puter. I per això cada vegada que un home diu "és puta perquè vol" s'oblida que en realitat és puta perquè un altre home, o ell mateix, paga per violar una dona en situació de vulnerabilitat.

Cada vegada que una dona diu "prefereixo ser puta que netejar escales" oblida que la prostitució és l'arma més gran de dominació, explotació i violència de gènere de l'home cap a la dona, amb greus conseqüències físiques, psicològiques i sexuals. Frivolitzar d'aquesta manera amb la prostitució és una falta de respecte a les milers de dones que exerceixen obligades per un segrestador o per una situació d'emergència econòmica o marginació social. Que després de netejar escales et fiques al llit amb qui et dona la gana. Obliden que no tot s'hi val, que mentre els homes puguin pagar per accedir al cos de les dones, la igualtat de gènere serà impossible. Obliden que els clients no s'escullen. Obliden les pallisses, la baixa autoestima, les malalties de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i l'estigma social. Obliden que quan es tanca la porta de l'habitació ets una puta a soles amb un puter. Entre 2010 i 2015 almenys 31 prostitutes van ser assassinades a Espanya. Ningú no les recorda en les estadístiques dels assassinats masclistes.

Tots oblidem, de vegades, que la prostitució és el retrat més socialment acceptat del patriarcat i la barbàrie capitalista. Que la prostitució és el segon negoci il·legal que més diners mou del món, per sobre del tràfic d'armes i apropant-se al de drogues, però tanmateix, les putes no es fan riques. Que a tots els països del món les dones són més pobres que els homes. Que cap home no es planteja la prostitució com una sortida laboral. Que en nom de la llibertat certa esquerra es comença a alinear amb els interessos dels proxenetes. Que la propaganda prosexe que pretén apoderar-se a través de la prostitució, amaga una preocupant síndrome d'Estocolm. Que protegir les prostitutes no és incompatible amb voler el final de la prostitució.

En paraules d'Amelia: "Els bagassers són els responsables que el sofriment de les dones continuï quan arriben a Espanya. La solució passa per qüestionar als nostres marits, els nostres amics, els nostres fills... als homes".

Obliden que Claudia i Amelia van ser putes "perquè van voler". I que en realitat, totes podem ser-ho mentre ells vulguin.