El filòsof francès Jean Baudrillard, un els autors més brillants de l'avui sovint menyspreat pensament postmodern, va enfurir mig món el 1991 amb un llibret, La guerra del Golfo no ha tenido lugar, en el qual va qüestionar de soca-rel que es pogués parlar de guerra i conflicte real davant del que, segons el seu parer, no era més que un simulacre televisat de conflagració entre els rampants Estats Units de Bush pare i l'Iraq del fanfarró Saddam Hussein. Evidentment, aquesta guerra va tenir lloc, però la sensació d'hiperrealitat proporcionada per aquelles fantasmagòriques imatges dels míssils caient sobre el cel nocturn de Bagdad o Riad servides per la CNN, la, en teoria, guerra en viu i en directe, produïen paradoxalment l'efecte contrari: amagar la veritable dimensió del conflicte, la realitat real, l'explicació, el perquè. El simulacre televisiu era una fàbrica de conformitat i acriticisme. Allò no era "la" guerra, però com si ho fos. "Passa com a la faula de La Fontaine: el dia que es produeixi una guerra de veritat, ni tan sols no notareu la diferència", resumia Baudrillard.

Si no us convenç l'argument de Baudrillard, podeu sobrevolar el Google Earth i apropar-vos al territori on passareu les properes vacances; ja podeu passejar, si així ho desitgeu, per Tombouctou o Ushuaia i experimentar la sensació de ser allà. O bé, acudir a un altre intel·lectual francès, el sociòleg Pierre Bourdieu, per a qui la televisió oculta mostrant. Veure no és garantia de conèixer, tampoc de veure-ho tot en temps real. Sempre hi ha un enfocament; la pantalla sempre serveix un quadre determinat i sempre opera una determinada disposició de l'espectador davant d'allò que veu. Aquí podríem recórrer a la teoria de la descodificació del britànic Stuart Hall, segons la qual, cada receptor reinterpreta el missatge que li arriba en funció de la seva posició cultural, social, econòmica, etc. Però per no avorrir-vos més, explicaré que, com la Guerra del Golf per a Baudrillard, bé podria ser que el judici al procés, que serà retransmès en directe per televisió a partir del proper dia 12, tampoc no tingui lloc. Sense que hagi començat, s'acumulen els indicis que ens permeten fer un vaticini d'aquesta mena.

L'estratègia de l'Estat i la justícia espanyola passa per servir un bany d'hiperrealitat preventiva i televisada del judici al procés per parar el cop a l'escenari internacional

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha rebutjat la presència d'observadors internacionals a la sala de vistes del Tribunal Suprem amb les següents paraules: "Crec que en un judici que té lloc a la justícia espanyola, que és realment respectuosa amb les garanties de tothom i que, a més, ofereix una retransmissió en directe, és dubtós que es pugui oferir més transparència". Repareu en aquest "a més" perquè és la clau. La justícia espanyola, segons la fiscal, és una justícia garantista, però, per si de cas, s'oferirà una "retransmissió en directe" per tal que no quedi indici de dubte. I, especialment, als tribunals i les cancelleries europees on l'Estat espanyol se la juga. Hi ha alguns nervis: "Cal provar de fer impossible una eventual sentència condemnatòria contra Espanya als recursos d'empara presentats pels líders polítics catalans a presó provisional per greus delictes", escriu a El País el jurista Enrique Guillén ("Constitucionalidad en Estrasburgo").

La pregunta és per què si el judici es televisarà, no es permet, en canvi, la presència in situ de determinats observadors. Per què fan nosa? Potser perquè poden veure el que quedarà ocult a les pantalles? L'estratègia de l'Estat i la justícia espanyola passa per servir un bany d'hiperrealitat preventiva i televisada del judici al procés per parar el cop a l'escenari internacional. Tothom podrà veure'l. Però no veurà el que hauria de veure i sí el que vol veure. Postveritat processal en estat pur. Perquè, què és el que es veurà? Les presumptes proves dels delictes, rebel·lió, sedició, malversació... que tothom sap que no van cometre els encausats? Què farà l'acusació ―la fiscalia, l'advocat de l'Estat, Vox―, mostrar vídeos-fake dels Jordis, o de Junqueras, o de Turull, o de Forcadell, incendiant contenidors, llançant llambordes a la policia espanyola, comminant els Mossos a parapetar-se rere les barricades per defensar la República del 27-O? I què és el que veurà tota aquesta gent a la qual des d'almenys el 20 de setembre del 2017 se li està fent veure tot això que no existeix mitjançant sumaris-fake com l'instruït pel jutge Llarena, o notícies-fake sobre proves-fake com les servides un dia sí l'altre també a la caverna digital però també als diaris 'seriosos' ―vegeu el cas dels papers presumptament comprometedors que els Mossos haurien dut a la incineradora del Besòs per ser destruïts―? La retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per ser independentisme català. O potser està preparada Espanya, l'opinió pública espanyola majoritària, alimentada durant tant temps amb tota mena de falsedats, per a una altra cosa que no sigui una condemna vergonyosa dels líders del procés?

La retransmissió del judici oferirà el que vol veure l'Espanya assedegada de revenja, d'escarment majúscul a l'independentisme, sobretot per ser independentisme català

Ja que hi som, TVE, o la cadena que s'hagués dignat d'autoritzar el Suprem, el ministre de Justícia o la Guàrdia Civil, podria haver retransmès en viu i en directe el trasllat dels 9 presos i preses polítiques des de Brians 2 a Alcalá-Meco i Soto del Real com animals engabiats o criminals perillosos. No d'una altra manera poden qualificar-se les condicions d'aquest viatge de 700 quilòmetres per carretera, amb els acusats separats entre ells, immobilitzats i gairebé a les fosques en un cubicle metàl·lic de la mida del lavabo d'un avió. Aquesta realitat no es va veure als noticiaris de les televisions públiques i privades d'àmbit estatal. I dubto que la fiscal de l'Estat, en nom de la transparència i el prestigi del sistema judicial espanyol, s'avingui a lliurar al Tribunal Europeu de Drets Humans els enregistraments del circuit intern de televisió dels vehicles, que permetien a la Guàrdia Civil controlar-los a tota hora. Ara per ara, només ha transcendit el vídeo matusser en el qual els conductors es burlen dels presoners mentre sona una cançó punky contra la Guàrdia Civil; res, perquè els nois facin unes rialles als fòrums habituals de la "Benemérita".

La veritat és el simulacre. No, el judici als líders del procés no tindrà lloc.