L’alcalde de Coripe, el socialista Antonio Pérez, ja va dir l’any passat que es pensava que el ninot que ajusticiarien seria el de Puigdemont. Així volia congraciar-se, de fet era la seva manera de demanar disculpes, amb l’opinió pública després de l’enrenou que la festa, declarada d’Interès Turístic Nacional que celebren en aquesta localitat el Diumenge de Resurrecció, fos denunciada per incitació a l’odi. En aquella ocasió l’elegida va ser l’assassina confessa d’un menor. El que fan és triar un personatge de l’actualitat que considerin dolent i l’afusellen i el cremen davant de tot el poble. La barbaritat és encara més grossa perquè en aquest cas els detalls superen el mateix fet. Qui tria el personatge són pares i mares de l’escola perquè es recapten diners per a un viatge de fi de curs. Qui proporciona la munició per disparar al ninot que és de mida real és la policia local.

Per tant, en primer pla —i en segon, perquè no em consta que l’escola hi posi pegues al fet— personal de l’administració pública d’un país suposadament democràtic es dedica a prendre’s la justícia per la seva mà. Exemplificant, segur! Ja, potser que estiguin temptats de dir-me que només és una representació, i que des d’aquesta perspectiva s’ha d’avaluar amb d’altres paràmetres. Doncs llavors, deixi’m només que digui que més educativa no pot pas ser l’experiència. Totes les hores d’educació per a la ciutadania, sí és que encara fan l’assignatura, a la paperera. I hi ha a qui li preocupen les escoles catalanes; certament els mateixos i les mateixes que ara no diuen res, o pitjor, aplaudeixen l'idea.

Però, en tot cas, vull donar les gràcies a l’alcalde socialista d’aquest poble perquè m’ha deixat clar que res no ha canviat i i que el PSOE, i el PSC, —si és que encara existeix—, segueix sent el del 155 i que, per tant, fa la mateixa por que la dreta tripartida contra la que suposadament lluita en aquestes eleccions. Algú em pot explicar a on rau la diferència entre uns i altres? Intento de totes passades trobar-la i la raó, la lògica, el coneixement, la contrastació i l’anàlisi de la realitat em diuen una i altra vegada que no hi ha res a fer. En ocasions, el discurs va per una altra banda, cada vegada menys i de manera més matussera, però els fets són ben clars. Que trist!, tot i que dona per a molt bons acudits; com el del programa La Competència sobre una dimensió paral·lela en la qual Miquel Iceta és socialista.

Vull donar les gràcies a l’alcalde socialista d’aquest poble, perquè m’ha deixat clar que res no ha canviat i i que el PSOE, i el PSC, —si és que encara existeix—, segueix sent el del 155 i que, per tant, fa la mateixa por que la dreta tripartida contra la que suposadament lluita en aquestes eleccions

A l’alcalde de Coripe, des del socialisme, ningú li devia dir fa un any, ni li deuen haver dit ara, "ni et passi pel cap d’ajusticiar Puigdemont".  Encara que només sigui perquè la justícia alemanya ha dit una cosa ben diferent, des de la seriositat i el rigor contrastats, a tot el que nosaltres seguim dient o deixem que diguin. I el que és encara més important, després de l’experiència fallida de l’any passat, segur que s’han reunit les autoritats pertinents del poble per tal de no cagar-la aquest any i, per tant, la decisió ha estat més primmirada que mai. Han encertat de ple, atès que el rebombori només s’ha donat a Catalunya; si més no, això sembla per les portades. I després diuen que no som pas dos països diferents. Doncs costa un ou de Pasqua dissimular-ho; i ja ho sabem. Catalunya pel PSOE tampoc importa, llevat que no sigui per dir, igual que aquest gran alcalde, “aquests dies no es pot dir res de bo dels catalans” i treure tots els vots que puguin per seguir sense noves ni millores en les infraestructures catalanes i sense finançament just, proporcional i equitatiu per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya. Heu manat molts anys a Madrid, i què ha canviat per Catalunya respecte de quan manava el PP? Res. Es necessita molta barra per seguir fent una campanya dient que el problema rau en la independència, en la mobilització ciutadana i en la república i no pas en la lògica viciada, administrativa i política del regne d’Espanya.