Vull mostrar el meu agraïment a totes les persones que, des de Madrid o des d’on sigui, observen el conflicte català des de l’asèpsia equidistant. Que n'és, de complicat, afinar sempre les frases perquè no se t’acusi d’alguna cosa o de tot el contrari! Com admiro la capacitat de caminar de puntetes i fent saltirons sobre rocs punxeguts sense trinxar-te els peus!

Agraeixo als meus amics equidistants que no se sumin a l’ofensiva per terra, mar i aire contra el sobiranisme. En concret, celebro molt que no s’integrin a la riuada de polítics que, formant una desfilada marcial, esclafen qualsevol possible brot verd de diàleg amb sediciosos pudents.

I també us dono les gràcies per no sumar-vos a l’onada catalanòfoba que sacseja Espanya sabent que —sí, a vosaltres també— us donaria molts vots. Això us honora.

També us estic eternament agraït per les aparicions que feu (escollides amb molta mesura, per no saturar) als mitjans d’abast estatal: per aclarir, per exemple, que el castellà no està perseguit a Catalunya, que no hi ha cap adoctrinament al sistema educatiu, o que és una ficció la fractura social que porta els familiars a no mirar-se als ulls o a les persones de bé a estomacar-se pel carrer. Sort en tenim que vosaltres sempre dieu el que no és cert que estigui passant a Catalunya.

També guardo al fons del cor, no cal dir-ho, que sempre mantingueu que “el problema català és polític i no es pot resoldre judicialment”. Quina gran frase! Però encara em commou més allò de “l'única solució passa per un referèndum, això sí, pactat”. Pactat amb els que mai no han volgut i diuen que mai no voldran un referèndum. Que seria tant com dir a un banquer que vols pactar amb ell de quina manera repartirà els seus beneficis entre els pobres. Ep! Que per provar-ho no quedi!

Per tot això, serveixi aquest text per fer-vos arribar la meva eterna gratitud. Gràcies al vostre escalf, cada dia ens sentim més confiats de poder trobar una sortida digna a l’atropellament polític, judicial, mediàtic, policial i financer a què ens sotmeten els tres poders espanyols, a l’estil dels mosqueters Togas, Porras i Ce-ene-ís.

Si aconseguim superar l’embat repressor, germans, serà també gràcies a la vostra delicada alquímia argumental. Que nos ens falti mai el vostre suport.