Ha passat un any d'ençà que els Jordis van pujar a sobre d'aquell cotxe a demanar pacíficament a la gent —que s'havia congregat també pacíficament per protestar contra uns escorcolls que pretenien paralitzar la consulta que tindria lloc dies després— que marxés a casa. Un any d'ençà que la premsa va començar a bombardejar l'opinió pública amb mentides, manipulacions i relats absolutament falsos. Tres-cents seixanta-cinc dies de malentesos, discussions i telèfons espatllats a una banda i l'altra del Sénia.
Escric aquestes línies sabent que en aquests moments els Jordis segur que deuen pensar que fa exactament un any eren allà: a sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil, megàfon en mà, convocant la gent a trobar-se l'endemà, apel·lant a mantenir la calma, agraint la resposta massiva de la ciutadania davant una situació excepcional, demanant a tothom que no respongués a les provocacions, que deixessin treballar la secretaria judicial, tal com havien fet fins llavors. I ho han dit en una carta que han escrit des de la presó de Lledoners: no es penedeixen de res, perquè no van fer res mal fet. I tenen tota la raó i tot el meu suport, com des del primer dia: "Tard o d'hora les seves mentides i la injustícia cauran". N'estic segura. El que em fa mal a mi és el que ens fa mal a tots: el que s'estan carregant, perquè la llibertat arrencada d'aquests mesos no torna, i els capítols d'una vida tampoc no tornen. I el que tinc present, com a mare, com a companya, cada dia, tampoc. És inevitable posar-se a la pell de les dones, dels fills, de les mares... I continuarem escrivint, explicant el que no volen que expliquem, parlant del que no volen que parlem. Homenatjant-los. Com van fer ahir mateix els treballadors d'Economia.
Cal explicar què va passar el 20 de setembre i no cansar-se d'intentar-ho. El que va passar en realitat. És important difondre-ho i que es vegi això:
És fonamental invertir temps a explicar una vegada i una altra que no hi va haver violència, que no hi va haver res semblat a una sedició, ni a una rebel·lió. I acumular, com formiguetes, totes les proves que van demostrant dia rere dia cadascuna de les mentides orquestrades per mirar d'imposar una manera de veure les coses, un sol criteri. Perquè aquesta és la via de fer entendre que no, que Espanya no es comporta democràticament. Perquè menteix, perquè amaga, perquè silencia, perquè persegueix, perquè empresona, perquè obliga a exiliar-se. Perquè no permet d'expressar algunes opinions. No permet de plantejar preguntes. No permet... No consent... No contempla... No informa... I els que han de jutjar avui han demostrat que són absolutament parcials d'una manera inequívoca. I això no és justícia.
Un escàndol sense precedents. Aquest grup de jutges, que han fet servir un canal de comunicació obert a tots els seus companys, s'han sentit impunes per fer comentaris absolutament irrespectuosos, feridors i antidemocràtics. Oblidant (o potser precisament no) que l'independentisme, la sobirania o el nacionalisme són formes respectables de defensar idees i que els seus comentaris d'odi absolut mostren la seva incapacitat per exercir la seva funció amb la prudència i distància que requereix el seu càrrec.
Ahir Joan Queralt ho explicava aquí. I el que va passar és tan aberrant que cada minut que passa sense una resposta contundent del Ministeri de Justícia, del president del govern espanyol, del Poder Judicial, és un dolor profund i un esquinç (un més) per a la democràcia i els demòcrates.
És fonamental invertir temps a explicar una vegada i una altra que no hi va haver violència, que no hi va haver res semblat a una sedició, ni a una rebel·lió
Ho explica el catedràtic en Dret Penal, i em sembla important repetir-ho: en aquest cas és aplicable l'article 418.5 de la llei orgànica del Poder Judicial. "És falta greu [...] 5. L'excés o abús d'autoritat, o falta greu de consideració respecte dels ciutadans, institucions [...]." I mencionem aquest punt per bé que n'hi ha d'altres dels quals també es podria fer una bona anàlisi, d'acord amb les últimes actuacions (em refereixo al punt 2 i al punt 3), que estan a disposició dels lectors aquí.
A parer meu el president Torra fa bé d'exigir la dimissió immediata del president del Consell General del Poder Judicial. I és que, ja ho explica Queralt, el coneixement dels comentaris en aquest fòrum per part del Consell és notori, ja que fa mesos es va sancionar un dels que participaven en el xart precisament per haver criticat les actuacions de la policia l'1 d'octubre. Va ser sancionat, se li va imposar una multa i se'l va advertir, cosa que no ha passat amb tots els comentaris que han insultat les autoritats polítiques, com també la ciutadania, per qüestions ideològiques.
Un dels jutges que han fet comentaris com els que es refereixen als independentistes com "colpistes" va ser precisament Agustín Vigo Morancho. Aquest magistrat va haver de dictar sentència davant una demanda interposada per la Generalitat contra el periodista Federico Jiménez Losantos per haver anomenat "nazis" alguns dirigents polítics catalans. Els comentaris que feia el magistrat al fòrum van tenir lloc dies abans de la seva sentència en aquest afer, i el cas és que manté la seva "línia editorial", que s'allunya ben poc de la del periodista.
Aquests jutges s'han sentit impunes per fer comentaris absolutament irrespectuosos, feridors i antidemocràtics, oblidant que l'independentisme és una forma respectables de defensar idees
Aquest magistrat ja publicava a les xarxes socials, sense cap mena d'objecció, adjectius com "criminal" per a Artur Mas, el 20 de setembre de 2014. Si, deu ser casual, però el 20 de setembre inspira aquests senyors. I com ens informava ahir Nicolás Tomas aquí, aquest magistrat ja es va encarregar d'explicar al seu blog per què considerava fa un parell de mesos que el govern de Sánchez no és un govern legítim. No és a l'únic que li dedica un post. Entre cançó d'adolescent i de nostàlgic dels noranta també té paraules per al president Rodríguez Zapatero, al seu post titulat I el miserable de ZP vivint de l'Estat. En aquest text es pot llegir que "tota la ruïna de la situació espanyola actual és culpa de ZP, el PSOE i l'esquerra que li va donar suport. Fins quan espera la fiscalia per demanar responsabilitats penals a ZP i els que van governar amb ell" (les faltes gramaticals són del magistrat).
Aquest punt de vista sobre l'"esquerra" espanyola es repeteix en algun post. Com al que titula L'esquerra no democràtica. En aquest article, publicat el 12 de gener del 2012 —és a dir, poc després que Mariano Rajoy arribés al govern—, s'hi pot llegir això: "Malgrat la tolerància que durant set anys van tenir amb qui va enfonsar el país, al nou govern democràtic elegit per la majoria del poble, aquesta esquerra intolerant, incivilitzada, de poc rigor intel·lectual i sense valors democràtics, en una setmana o menys del nou govern ja s'ha posat a insultar-lo. Amb això demostren qui són i la seva educació."
És interessant fer una volta pel seu blog. S'hi poden trobar una infinitat de frases com aquesta, arran dels premis Goya del 2008: "Fa uns dies, sense pena ni glòria, com és normal, es van celebrar sengles reunions, assemblees o atorgament dels premis Goya i Max; i, esclar, els actors espanyols que es creuen els savis no només d'Espanya sinó del món sencer van tornar a expandir les seves idees sobre el pensament únic: el pensament marxista o d'ultraesquerra. [...] Tot plegat perquè aquests senyors, que viuen en mansions, inverteixen en borsa o posseeixen grans propietats, cobrin per fer una feina mediocre o sense treballar. Ja ho deia el refrany, són estómacs agraïts que només saben imitar la g de gamarús i la cella de cecs".
És trist comprovar que era cert que avui en dia Espanya genera dubtes seriosos perquè pugui ser considerada una democràcia consolidada
No us voldria avorrir, estimat lector, però és que el tema té nassos. I almenys al Parlament Europeu s'ha denunciat l'escàndol dels correus entre els jutges. A Espanya encara cal veure la reacció, perquè de moment estem esperant reaccions. Aquí es pot entendre per què Lesmes, president del CGPJ a qui Torra ha demanat la dimissió, es manté en silenci sobre aquesta qüestió.
Anonymous ha començat a publicar els noms dels que participaven en aquest fòrum. I serà així com podrem anar llegint els seus blogs, fins i tot revisar les seves sentències, per comprovar que la seva ideologia probablement és més forta que l'objectivitat que haurien de mantenir davant de les seves funcions.
Qui jutja els que ens jutgen? Com ens podem protegir de qui se suposa que ha de garantir el compliment de les regles? És trist comprovar que era cert que avui en dia Espanya genera dubtes seriosos perquè pugui ser considerada una democràcia consolidada. Ja ho va assenyalant el Consell d'Europa amb insistència: la necessària i urgent reforma del sistema judicial espanyol per deixar de ser a la cua en independència. Però és igual. Sembla que a ningú no li importa el que ens diuen cada any a l'informe GRECO. I fa la sensació que tenim un problema tan greu, que les estructures fonamentals de l'Estat estan tan tocades, que ens costarà molt poder fer que aquest país estigui a l'altura del que diuen que és.
Més ens val obrir els ulls i mirar de fer les coses partint dels criteris democràtics i amb l'ajuda internacional. Perquè això de cada vegada pinta pitjor.