El procés independentista ha viscut aquesta Setmana Santa el seu particular via crucis arran del tèrbol episodi de l'enregistrament i filtració d'un discurs del secretari d'organització del PDeCAT, David Bonvehí, en el qual especula amb la idea de presentar un candidat autonomista a les pròximes eleccions si el procés acaba en "desastre". Els postconvergents veuen la mà d'ERC rere la maniobra i un home respectat pels uns i els altres, Joan Tardà, ha reconegut en l'enregistrament les veus de dos militants d'ERC.  Tot i que n'ha desvinculat el partit, l'assumpte ha encès tots els llums vermells en l'alt comandament del sobiranisme i ha incendiat les xarxes socials.

Es tracti o no d'una acció de motu proprio, que dos membres d'ERC gravin un discurs d'un alt dirigent del PDeCAT que provaria els presumptes dubtes dels postconvergents davant del referèndum, i que parlin de passar per whatsap l'enregistrament al vicepresident i líder dels republicans, només s'explica pel clima de desconfiança que s'ha desencadenat entre els de Puigdemont i els de Junqueras. I més encara, quan la setmana es va iniciar amb diverses advertències del president al seu partit, al Govern, a JxSí i a la CUP, sobre la necessitat de mantenir la unitat davant del referèndum.

I sens dubte, en aquest ambient enrarit, si, com ha anunciat, Bonvehí porta l'assumpte a la Fiscalia, serà difícil salvar el projecte del referèndum, o, com menys, que puguin continuar pilotant-lo els seus actuals promotors. Si, per contra, els uns i els altres troben el punt de trobada necessari perquè l'episodi no passi d'un mal moment, serà possible la resurrecció de l'esperit d'unitat sobiranista crucificat aquests dies pel cúmul de sospites i acusacions de traç gruixut que els uns i els altres es llancen en públic i en privat.

La de l'"espionatge" a Bonvehí és la primera crisi que enfronta el PDeCAT i ERC sense la CUP pel mig

L'assumpte de l'"espionatge" a Bonvehí constitueix, potser, una de les proves d'estrès més grans viscudes fins ara pel Govern de JxSí. D'una banda sembla un revival d'aquells grans hits gairebé oblidats del tripartit, més del de Maragall que del de Montilla, des del Dragon Khan del llavors conseller Carretero a la subhasta de la presidència de la Generalitat que va organitzar Vendrell; passant, per descomptat, per la corona d'espines de Carod-Rovira. D'altra banda, i en relació amb anteriors moments difícils viscuts per JxSí, la d'aquesta Setmana Santa és la primera crisi que enfronta obertament el PDeCAT i ERC sense la CUP pel mig. O sigui, la primera en la qual la CUP no ha tingut res a veure però pot tenir totes les de guanyar, totes les de redimir-se dels seus pecats.

Si Puigdemont i Junqueras són capaços de reconduir la situació d'una manera creïble, si aconsegueixen fer de la necessitat virtut, l'episodi de Bonvehí desapareixerà de les agendes polítiques i mediàtiques en pocs dies; altrament, no descartin res. O és que potser poden continuar asseguts al mateix Govern dos partits, uns dels quals ha denunciat l'altre, explícitament o implícitament, ni més ni menys que davant de l'òrgan judicial activat per l'Estat per controlar tots els seus moviments en relació amb el referèndum?

Pot pensar-se que l'objectiu últim de l'enregistrament i la seva filtració és dinamitar el referèndum des de dins

La presumpta recerca de proves dels republicans sobre una cosa semblant a una traïció final dels postconvergents en relació amb el referèndum té la seva correspondència amb els dubtes sorgits al PDeCat sobre el grau de compromís final de Junqueras amb els preparatius i el desplegament polític i administratiu -les ordres, les firmes- necessari per dur a terme el referèndum.

És molt greu la crisi de confiança que se'n desprèn. Però encara ho és més que d'aquesta desconfiança mútua, teló de fons de l'enregistrament del restaurant El Vermell de Manresa i la seva filtració, pugui pensar-se que l'objectiu últim és dinamitar des de dins el referèndum. O almenys de dilatar els terminis compromesos sine die -tot i que ara com ara, Puigdemont i Junqueras els han ratificat- davant de les moltes dificultats pràctiques (urnes i logística) provocades per les amenaces legals (processaments anunciats) per dur-lo a terme.

Mentre els republicans tenen candidat per a tots els escenaris, els postconvergents semblen escapçats

I en fi que el discurs de Bonvehí se centrés a l'escenari del posprocés, i que al seu costat hi hagués el conseller Santi Vila -qui l'endemà va advertir en tot cas que "l'autonomisme ha mort" -, apuntala encara més la idea d'aquest possible "desastre" del referèndum, un plantejament letal per a la moral de la sobirania que ni Puigdemont ni Junqueras no poden permetre's en l'hora definitiva.

És evident que el discurs de Bonvehi debilita el sobiranisme davant de l'adversari. Però el PDeCAT té tot el dret a plantejar-se el dia després del referèndum i sembla altament probable que ERC també ho ha fet. Al cap i a la fi, mentre els republicans tenen candidat per a tots els escenaris, els postconvergents, després de la negativa de Puigdemont i la inhabilitació de Mas, semblen escapçats.

La qual cosa, si els uns i els altres no corregeixen el rumb, donaria la raó a aquell sinistre vaticini d'Aznar sobre la independència per partida doble: "Abans es dividirà Catalunya (i abans els sobiranistes)"