Si alguna gràcia li he de concedir al processisme és la seva habilitat incommensurable per inventar-se l’eslògan ideal i pregonar la frase catchy. Des de l’ancestral Ni un pas enrere, passant per allò d’Els carrers seran sempre nostres, hom podria fer una antologia d’epigrames amb l’objectiu d’alegrar l’existència al personal, uns manaments que apareixen sempre i com per casualitat quan es té la temptació d’abaixar la guàrdia. Haig de confessar que la darrera invenció dels publicistes del procés em té el cor robat, perquè guarda la capacitat de ser mal·leable i adaptar-se a mil formes sintàctiques, tot i que, referint-se al judici de l’1-O, acostuma a agafar aquesta forma: La condemna contra els presos retratarà Espanya davant la comunitat internacional, idea que es pot expressar de forma més breu i punyent dient: La sentència del Suprem deixarà Espanya retratada.

La idea de fons, com entendria qualsevol nap-buf, afirma que la sentència (aparentment condemnatòria) de l’1-O mostrarà la putrefacció del sistema judicial espanyol i tot déu, des dels miners xilens fins a les ballarines nipones, s’adonarà de quin tipus d’estat dictatorial és Espanya i aquest implosionarà. Comparteixo la premissa; a saber, la naturalesa política i d’escarment que tenyeix tot el procés judicial de l’1-O. Però la tesi de fons no només em sorprèn, sinó que em du a pensar de nou que els meus estimats compatriotes no tenen ni la més reputa idea de què és Espanya. Perquè Espanya, amics meus, sempre ha estat encantada que la retratin, sigui quin sigui el seu art malèfic per sobreviure, sigui quina sigui la crueltat del seu maquiavel·lisme necessari per mantenir-se unida. Perquè els estats, estimadíssims lectors, no tenen moral, sinó que sobreviuen d’interessos.

El Tribunal d’Estrasburg va dictaminar fa mesos que Arnaldo Otegi no havia tingut un judici just. En efecte, la més alta instància judicial va retratar Espanya com un país on, si més no, aquest judici fou un nyap. Vau veure algun jutge espanyol amonestat, sancionat o acomiadat de la seva feina per aquesta sentència? Vau veure com dimitia l’actual ministre de Justícia o el tribunal que envià a la garjola el pobre Arnaldo? No, amics meus, pel simple fet que a Espanya li ressua la pebrotera l’Esperit Sant d’Estrasburg i el que volia el seu deep state era fotre al trullo l’Arnaldo i que la gent del nord calmés les seves reivindicacions d’independència. I sabeu què, caríssims amics? Doncs que els va sortir de conya! I si el preu de tenir Otegi a la garjola sis anys era una sentència recriminatòria d’Europa doncs, fillet meus, com diria el moralista espanyol, tan largo me lo fiáis.

El judici del procés, sigui quina sigui la seva sentència, no només no retratarà l’Estat davant del món, sinó que allò resultant que surti del Tribunal Suprem serà pregonat als mils vents pels espanyols. Perquè una característica de la hispanitat, i a veure si ho enteneu d’una punyetera vegada, és que el món t’hagi d’agrair haver-lo descobert gràcies a La Pinta, La Niña i la Santa María. Capiu-ho d’una vegada, que això de no conèixer el caràcter del teu enemic ja comença a fatigar una mica. Vosaltres sí que quedeu retratats...