L’ANC acaba de publicar el fullet Fem Futur (Tècniques de seducció per fer la República Catalana atractiva!), un compendi oficiós de diàlegs-mostra per a voluntaris que vulguin atraure unionistes recalcitrants cap a la secessió, especialment ideat per convertir l’univers dels comuns i dels espectadors de Telecinco. Com passa sempre amb aquest tipus de converses imaginàries, les objeccions argumentals dels contraris –aquí exemplificats en la senyora Encarni– parlen molt més d’allò que hom sent com a feblesa pròpia que no pas de l’esperit contestatari de l’adversari polític. Llegits alguns fragments de l’invent, pot comprovar-se que els seus ideòlegs han centrat les objeccions a la independència en la identitat ("-¿Usted es uno de esos de la independencia? Yo soy español y esto es España. –Uy, me ha pillado, je je. Sí, pero sobre todo un ciudadano que quiere vivir mejor!") i en la corrupció ("-Los Pujol son lo peor de lo peor. –Sí señor. Un chorizo. Y el Rey y el Rato. ¡Todos a la cárcel! ¿No cree que podemos aprovechar que hacemos una nueva república para ser mucho más duros con la corrupción?").

El fet és simptomàtic i sorprenent, perquè diria que la majoria d’espanyolistes de Catalunya no s’oposen a la independència per qüestions indentitàries o cultural-lingüístiques (el rufianisme, en aquest sentit, és un fenomen mitjançant el qual ens hem tintat l’independentisme d’una major aura pluricultural, però que no ha servit encara per augmentar vots pel sí a Santa Coloma o a Cornellà), així com també crec que l’obsessió per la corrupció es contraproduent, perquè prometent un país pur i lliure de xoriços semblem molt més testimonis de Jehovà que no pas a ideòlegs de la llibertat. Assumida la globalització i el realisme, tothom té ben clar que pot declarar-se espanyol encara que visqui a Groenlàndia i que el mal i la corrupció són fenòmens generalitzats que, molt sovint, i en això Espanya n’és especialista, no acaben castigats per la majoria d’electors, com sabrà molt bé l’Encarni si ha votat el PP a les darreres eleccions malgrat veure desfilar Bárcenas cada dia mentre prepara el sofregit. Mentre el teu marc mental sigui Espanya i no et creguis les intencions del sobiranisme, l’argumentari te la rebufa.

Gosaria dir, contràriament, que l’eina més efectiva de cara a convèncer opositors o indecisos per sumar-se a la independència seria que el Govern i la societat civil tinguessin un autèntic compromís de dur-la a terme, sense embuts. Els éssers humans estimem l’art de la política quan ens dóna seguretat i garanteix el nostre benestar perquè sobretot no volem que ens coaccionin gaire la capacitat d’acció. És per aquest motiu que tant l’Encarni com jo sempre serem al costat dels líders que siguin més valents i que mostrin més decisió, per molt que no hi estiguem d’acord o ens resultin antipàtics. Per tant, prego als soferts voluntaris de l’ANC que modifiquin algunes de les interaccions amb l’enemic polític i vagin de cara a barraca amb el referèndum. "Encarni, vamos a organizar un referéndum de autodeterminación y aplicaremos el resultado de las urnas sea cual sea: nos encantaría pedirle que votara que no, si así lo desea, porque luego –ya sabe, je je- uno pierde y se lamenta durante décadas. Tenga usted muy buenas tardes i ens veiem a les urnes, estimada Encarni."