A una setmana de la sessió que donarà lloc a la formació del Govern de Catalunya, tot són interrogants. Afegits, per descomptat, al desert en el qual vivim pel que a l'accés d'informació fiable es refereix, de part de la majoria dels mitjans de comunicació espanyols.

Primer se'ns explicava que les tensions entre els de Puigdemont i ERC farien inviable, segurament, la conformació d'un govern. Ja avisàvem des del principi d'aquests rumors que, si bé era cert que hi havia certa discussió sobre el fet que ERC instava Puigdemont a tornar de Bèlgica per ser investit, tal com havia promès els seus votants durant la campanya, les "tensions" no passaven d'allà. Ambdues formacions tenien molt clar des del principi que arribarien a un punt de trobada, malgrat els debats que es produïssin.

I així ha estat. Aquesta setmana s'ha produït l'acord entre ERC i JunsXCat. Sense més problema, almenys que hagi transcendit.

En una setmana en què Mundó, cap visible en la llista d'ERC, ha presentat la seva renúncia a l'acta de diputat i també a la vida política. Al·lega raons personals que no han transcendit de moment, deixant-nos una sensació estranya. Intuint que una cosa prou important ha hagut de succeir-li per fer un pas a un costat després de tot el treball realitzat.

Veurem intents de desinformació, confusió, bloqueig i boicot per tots els mitjans possibles a l'avanç del que ha estat decidit a les urnes, una vegada més

Un pas al costat també ha estat el que ha donat Artur Mas, en renunciar a la presidència del PDeCAT. Assenyala que davant de la situació jurídica en la qual es troba, dies abans de conèixer la sentència del cas Palau, veu pertinent apartar-se perquè els processos judicials no serveixin d'excusa per obstaculitzar els processos polítics. Està per determinar la seva culpabilitat, però en qualsevol cas, crec que ha estat positiva la seva decisió, i que des de partits com el Popular haurien de prendre bona nota. Així és com s'ha d'actuar si no es vol enfangar-ho tot.

Forcadell també ha decidit apartar-se de la presidència de la Taula del Parlament, negociació que també acaba de produir-se. Marta Rovira i Carles Puigdemont han acordat, segons informa la premsa, en un sopar a Brussel·les, la formació de la Taula. Es reparteixen a parts iguals els membres, i s'anuncia que serà presidida per ERC. Queda clar, així, que el proper 17 començarà a caminar la legislatura malgrat que se suscitin dubtes sobre la presa de possessió de Puigdemont per via telemàtica i encara no quedi clar si els consellers que l'acompanyen a Brussel·les podran votar des d'allà.

Arrimadas ho ha intentat també aquests dies. Però no ha aconseguit obtenir prou suports per formar Taula en el Parlament. Suposo que això serà una sorpresa per als qui han volgut creure's la versió que Ciutadans havia guanyat les eleccions a Catalunya. Com tantes vegades hem dit, la realitat és tossuda, i a poc a poc acaben per demostrar-se els fets: que qui va guanyar realment les eleccions va ser el bloc republicà. I precisament per això la setmana vinent formaran la Taula del Parlament i donarà així lloc a l'inici de les seves tasques governatives. Les del govern sobiranista i republicà.

Veurem, doncs, intents de desinformació, confusió, bloqueig i boicot per tots els mitjans possibles a l'avanç del que ha estat decidit a les urnes, una vegada més. I veurem com hauran de bregar amb totes les dificultats existents i imaginables per poder posar en marxa la tasca de governar.

Dubtes, molts dubtes. Sobretot perquè és molt complicat tenir certeses quan qui ha d'aplicar i interpretar la llei ho fa de manera poc comprensible

Mentrestant, aquestes tecles es premen mentre compareixen davant del Tribunal Suprem "els Jordis": res del que ha passat fins ara ens dona bons senyals respecte de la seva posada en llibertat. Sobretot d'acord amb l'esdevingut el passat dia 4 amb Junqueras, a qui el Suprem va mantenir la presó provisional incondicional i indefinida. Amb una interlocutòria, sigui dit de passada, sorprenent, on es reconeix que el que va ser vicepresident no va cometre cap violència, però que per donar suport als postulats independentistes i el full de ruta que tenien establert des del Govern liderat per Puigdemont, han estat culpables, dit d'una altra manera, de "despertar la bèstia", de desencadenar la violència. I que encara que ell no hagués estat violent, les seves idees, els seus plantejaments i els seus posicionaments polítics han desembocat la violència. O sigui que se'l pretén jutjar per un delicte que requereix violència, es reconeix que no l'ha exercit, però igualment es continua volent jutjar Junqueras per això. És més, fins i tot sense que puguem tenir clar que hagi comès cap delicte, per no complir-se els requisits establerts en el Codi Penal, està en presó preventiva pel risc que torni a delinquir. Com és possible tornar a delinquir si no queda clar que hagi delinquit?

Dubtes, molts dubtes. Sobretot perquè és molt complicat tenir certeses quan qui ha d'aplicar i interpretar la llei ho fa de manera poc comprensible. Sobretot quan el canal d'informació sol ser més aviat un element de distorsió.

Haurem d'esperar una mica més per veure com es desenvolupen els esdeveniments. I hem d'estar atents per no perdre detall, perquè res és el que sembla, o més aviat, que alguns volen fer que sembli.