El jutge Jesús María Barrientos Pacho és un espanyol del PP que està ben lluny de ser un tòtil o un jurista que conegui poc Catalunya. De fet, és ben probable que el magistrat acabi absolent Mas, Ortega i Rigau, conscient que la clemència resulta molt més perjudicial per als interessos de l’independentisme que no pas la creació de tres màrtirs castrats pel maligne òrgan judicial. El jutge lleonès, que va ser destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona el 1988, sap perfectament que una absolució permetrà perllongar la vida política d’Artur Mas, però que el president 129 torni a liderar un Pedecat dins del marc autonòmic li resulta indiferent. Barrientos sap, com tothom que tingui el mínim senderi, que el 9-N no va constituir res d'il·legal perquè, si alguna cosa fan bé els convergents (i n’ha jutjat uns quants), és aprofitar-se de les lleis espanyoles per no trencar cap ou.

Si jo fos el jutge Barrientos, m’ho hauria passat bomba veient Artur Mas, heroi únic del sobiranisme, recalcar centenars de vegades que ell no havia fet res d’il·legal ni de prohibit contra el Regne d’Espanya. Si jo fos unionista, me la rebufaria condemnar l’antic president i les seves fidels conselleres perquè a Mas només em caldria donar-li un toc d’atenció, no pas carregar-me’l. Si el magistrat ja havia desestimat la petició del fiscal Sánchez Ulled d’acusar els tres polítics de malversació de cabals públics és precisament perquè sap molt bé en quin entorn polític està jugant les seves cartes: que Mas se senti ben orgullós del 9-N i que aprofiti el seu darrer minut de glòria al tribunal per lloar una votació sense caràcter legal ni vinculant, pensa el magistrat, l’apropa més a Espanya que a la unilateralitat. I, per si algú encara ho dubta, el magistrat vol que aquesta causa la guanyi Espanya.

Si, com va dir l’advocat Jordi Pina a contracor i malenconiós, Barrientos volgués “la mort política dels tres acusats”, res no li seria més fàcil que absoldre’ls. A Ortega només li queda la il·lusió de ser alcaldessa de Barcelona, quelcom absolutament irreal en aquests moments, a Rigau només li resta una digníssima retirada de l’arena i Artur Mas només podrà retornar al lideratge del Pedecat si Puigdemont fracassa en la temptativa de sobrepassar el 9-N (és a dir, de sobrepassar-lo a ell) ordint un referèndum d’autodeterminació i aplicant-ne inexorablement el resultat. Si Barrientos vol matar Mas, que el deixi sortir lliure com un falcó i sense multa del TSJC, i així –de passada– ens tornarà a demostrar que, malgrat el que pensen la majoria d’independentistes, ni tots els espanyols són idiotes ni mals estrategs. Hi ha coses bàsiques que cal anar recordant-vos.

Que l’independentisme estigui sospirant per una condemna, amb l’objectiu previsible d’encendre la seva base, encara el situa en la dialèctica del ploricó. I així no es guanya res. Ara ja podeu procedir a comentar l’article dient-me rondinaire, negatiu i traïdor. Cal mantenir les tradicions vives!