Es veia venir. Ja no estem assistint a la gestió d'un conflicte polític. Ni debat, ni deliberació, ni negociació; tot es pretén resoldre a força d'apostes, canvis de cartes i catxes. Som testimonis d'una partida de pòquer entre dos jugadors disposats a guanyar com sigui. Ja és igual què està en joc o com pot acabar la partida. L'únic que compta és la següent jugada. Estar llest per contestar amb rapidesa l'aposta de l'oponent i apujar-la com més millor. Si el Govern decideix, el govern espanyol recorre, de vegades fins i tot abans que hi hagi una cosa per recórrer. Si el Govern no decideix, el govern espanyol li envia el Ministeri d'Hisenda o la Guàrdia Civil a executar interrogatoris massius a manera de precrim. L'espiral de surrealisme, policial judicial i administrativa promet no tenir final entre les calors d'agost.

A cap dels dos sembla que els importa massa l'enorme cost institucional que porta tanta facilitat per a l'aposta i tant gust per la catxa. Al Govern no sembla preocupar-lo convertir els seus cessaments, nomenaments i dimissions en un reality show diari, o portar a l'extrem la resistència parlamentària per tirar endavant una reforma reglamentària que converteix el Parlament en un negociat exprés del que digui la majoria.

El govern de Mariano Rajoy resulta encara més pròdig a l'hora de malversar el capital d'unes institucions que haurien d'estar al servei de tots

El govern de Mariano Rajoy resulta encara més pròdig a l'hora de malversar el capital d'unes institucions que haurien d'estar al servei de tots, no del govern de torn. No li importa donar l'aparença que el Tribunal Constitucional o el Consell d'Estat es limiten a firmar sentències i interlocutòries predictades des de l'executiu, o utilitzar el Ministeri d'Hisenda o la Guàrdia Civil com a pallassos de fira en una festa de distracció per enterrar sota un soroll insuportable la declaració del testimoni Rajoy.

No és equidistància. És la crua realitat. A l'hora d'apropiar-se de les institucions per comprometre-les en una utilització estrictament partidista estem davant d'un duel de titans. No em demanin que esculli.