Va ser bonic mentre va durar, però el debat sobre el debat ha resultat tan intens com fugaç. Algú li hauria de dir a Pedro Sánchez que s'hauria evitat moltes molèsties i una bona sufocació si, com hauria hagut de fer, hagués acceptat el debat a cinc a la televisió privada i a quatre a la televisió pública, en comptes de tenir la matussera ocurrència de triar els debats en funció de Vox hi era o no. Ara tindria una cosa molt semblant al que buscava: un sol debat a la pública, en comptes de les dues tasses de debat que s'ha de prendre ara de mala gana i per força.

Posats a fer, algú li hauria d'aclarir a A3media que, si els valia la decisió de Sánchez quan eren els seus beneficiaris i no els semblava que patissin la llibertat, la democràcia o el periodisme per anar només al seu canal, no val queixar-se hissant les mateixes banderes quan la decisió et perjudica. Com diria Rodrigo Rato: "És el mercat, amic." Que hàgim d'explicar-li-ho a una televisió privada resulta tan irònic com sorprenent.

Posats a fer, el consell d'informatius de RTVE hauria de procurar aclarir-se a si mateix per a qui treballa, si per a la televisió pública o per a Antena3, atesa la seva defensa aferrissada del dret dels seus competidors a fer el debat quan els vingui bé i després d'haver-se mofat fins a l'extenuació de tenir el monopoli del debat. Que els periodistes mai no són la notícia sembla haver-se convertit en l'excepció, no en la regla.

Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar

Fins que arribi l'anada i la tornada dels debats no ens queda més remei que preparar-nos per al pitjor: amb paciència de confrares, retornar al tedi d'una campanya que s'ha convertit en una guia de llocs on la dreta s'ha entossudit a demostrar que si hi van, els xiulen. Un s'imagina els estrategs taronges i blaus tornant-se bojos sobre un mapa en 3D d'Espanya, elegint amb cura el pròxim lloc on anar a dir xenòfobs i supremacistes a mig poble i després donar-se la raó a si mateixos quan els contesten malament. Un tampoc no pot deixar de pensar en l'infern que seria la política espanyola si totes les forces polítiques fessin el mateix i es passessin la campanya buscant llocs on demostrar que els xiulen i no els deixen parlar.

Sostenen els experts que en aquesta campanya sentim poques idees i menys propostes perquè la cosa va de sentiments. He de ser molt insensible perquè a mi només em produeix un tedi esgotador tanta candidata i candidat practicant el cunyadisme més obvi i terrible, mentre es creuen Gary Cooper a Solo ante el peligro i declamen el seu text com si l'hagués escrit en persona Calderón de la Barca.