Els herois d'acció de Vox s'han posat fanfarrons. Fins aquí hem arribat. Es van plantar els de l'ala radical amb el propietari Espinosa de los Monteros al capdavant. El millor de la crisi murciana és que, gràcies a ella, la premsa de dretes ens ha descobert que, en la formació de dreta extrema, també tenen la seva pròpia dreteta covarda.

Ni fotos, ni cafès, ni jocs florals. Ni ordres directes de líder suprem, Santiago Abascal, amb el cavall llest a la porta per si calgués cavalcar fins a l'Horta per posar ordre. Ni súpliques ni precs de paeller major de la regió i encara secretari general del Partit Popular, Teodoro García Egea. "No és no", van proclamar amb veu forta els de Vox i van sabotejar la investidura del candidat popular. Tot seguit, ja amb la veu una mica més tremolosa i per si no se'ls havia entès bé, van avisar que, tranquils, aviat hi hauria president, i del PP, com Déu mana i Espanya necessita.

Per negociar cal tenir una cosa que els altres necessitin i puguis triar donar-li a un altre. Com abans acceptin a Vox que els manca poder de negociació, millor els anirà

Sona tan patètic que podria inspirar fins i tot tendresa si no resultés tan ridícul. Els nens piquen de peus millor i de manera més creïble. Cap pare del món no es prendria seriosament una enrabiada així. Estrident com les llàgrimes d'un adolescent quan li treus el mòbil i amb la basta intenció d'obtenir a Madrid allò que els és igual perdre a Múrcia.

Per negociar cal tenir una cosa que els altres necessitin i puguis triar donar-li a un altre. Com abans acceptin a Vox que els manca poder de negociació, millor els anirà. O trenquen o empassen. No tenen més opcions. O trenquen amb PP i Cs i faciliten governs d'esquerra o forcen una repetició d'eleccions, cosa que vol dir que ambdós resultats serien igualment letals per a les seves opcions de futur perquè ni els seus votants els ho perdonarien, o treuen allò que bonament puguin entre el que els seus socis majoritaris vulguin donar-los i que mai no significarà asseure'ls a la taula dels grans.

Vox no té res amb què negociar. Populars i taronges ho saben. L'única diferència és que els populars prefereixen no perdre tant temps en els preliminars. Tenen pressa per ocupar el poder i començar la seva reconstrucció. A Cs, en canvi, no tenen conflicte o inconvenient en prolongar una situació que estan convençuts que desgasta els altres dos i els reforça a ells. Es nota que a Vox hi ha molta gent com Espinosa de los Monteros, que està acostumada a queixar-se de com està el servei. Ha de ser dur descobrir que, ara, ells són el servei.