El govern espanyol s’ha equivocat. La celebració del Consell del Consell de Ministres a Barcelona va provocar la paralització de Barcelona un divendres feiner. Les rondes, que habitualment es col·lapsen al matí i al vespre, van engolir un 53% menys de cotxes. Els ciutadans que no es van desplaçar per anar a les mobilitzacions, és clar que van optar per quedar-se a casa. L’èxit de la jornada es deu, en part, a la propaganda negativa que es va fer els dies anteriors amb la intenció de criminalitzar l’independentisme. A la fi, no hi ha hagut grans aldarulls, més enllà d’alguns enfrontaments aïllats entre la policia i alguns manifestants, que estic convençut que estaven liderats per infiltrats. Ara, a cada mobilització queda demostrat que la policia, la de l’Estat i la catalana, han d’aprendre a respectar la gent. Uns fan la figa a les persones que els diuen adeu irònicament, un cop acabat l’espectacle, i els altres estomaquen un parell de iaies amb total impunitat. No m’extranya que encara hi hagi qui atribueixi a la policia les males pràctiques pròpies d’altres temps.

En general, però, la jornada de mobilització de divendres va transcórrer amb la normalitat anormal dels últims deu anys. L’independentisme va ocupar el carrer mentre el govern espanyol havia de deambular per la ciutat protegit per 9.000 policies. La imatge d’un Pedro Sánchez caminant sol pel passeig de Colom, sense gent al costat, cosa que hauria estat normal a aquella hora, per anar des de l’Hotel Duquessa de Cardona fins a la Llotja, que és a menys d’una cantonada, és una demostració de fins a quin punt els presidents dels govern espanyol són poc estimats a Catalunya. Ja sé que la nit anterior els de Foment del Treball van organitzar-li un sopar multitudinari, però aquest és el pessebre habitual dels que tenen negocis a defensar. Hi ha més interès que patriotisme. La jugada de Sánchez per marcar terreny a Catalunya no li va sortir bé a nivell popular, que és el que compta, al capdavall.

Abans de l’àpat empresarial, Pedro Sánchez es va reunir amb el president Torra al Palau de Pedralbes. Tots dos anaven acompanyats pels membres dels seu govern. La trobada entre els dos presidents va donar una altra de les imatges del dia. L’entrada indissimulada, davant de totes càmeres, d’un membre del protocol de la delegació espanyola per col·locar un test amb flors vermelles perquè tapés els dos pomells de ponsèties grogues va ser espectacular. El govern espanyol va fer amb les decoratives ponsèties, que és clar que eren grogues no precisament per què sí, el mateix que va imposar l’endemà quan va decretar el canvi de nom de l’aerport del Prat. Va convertir en conflictiu el que podria no haver-ho estat. Mentre la gestió de les infraestructures aeroportuàries no estigui sota el control de la Generalitat de Catalunya, canviar el nom de l’aeroport del Part és, senzillament, una nova forma de colonialisme. Una matussera violentació simbòlica que només acontentarà els comensals de Foment més rematadament unionistes. Pobre Tarradellas!

Del trasllat de la cort ministerial a Barcelona en quedarà, però, un comunicat conjunt dels governs espanyol i català que és realment espectacular. Als més radicals els semblarà poca cosa. Els que fan política hi podran veure una clara victòria del govern de Quim Torra. En quatre paràgrafs es condensa l’esperit de diàleg que propugna l’independentisme i que fins ara el govern espanyol, el d’abans i el d’ara, es negava a acceptar. Per començar, el document reconeix que existeix un conflicte sobre el futur de Catalunya, tot i que tots dos governs mantinguin “diferències notables sobre el seu origen, naturalesa o vies de solució”. En el comunicat es diu que la solució final haurà de tenir un ampli suport de la societat catalana. No s’hi esmenta el referèndum, però tampoc es parla de la Constitució. La seguretat jurídica que reclama el document per resoldre un conflicte que de cap manera es pot resoldre amb condemnes judicials o a cop de porra només pot traduir-se en l’exercici del dret a decidir, en l’autodeterminació o, simplement, en la convocatòria d’un referèndum que no cal que vagi adjectivat.

Divendres, el govern espanyol va perdre molts enters, per dir-ho en termes borsaris. El govern català va encarar amb astúcia i possibilisme una trobada que hauria pogut ser mortal. Tenint en compte com va reaccionar la caverna mediàtica, Torra es va apuntar un punt en una setmana que va començar amb tota mena d’insults des del seu viatge oficial a Eslovènia. Un any després de la victòria sobiranista a les eleccions imposades per Mariano Rajoy, el PP escalfa cadira a la banqueta, Pedro Sánchez ranqueja i el sobiranisme aguanta la posició. Aquesta és la realitat. La llàstima és que la policia enteli una vegada i una altra les victòries del Govern amb actuacions discutibles. A Pedralbes només es va pactar el desacord, cosa que hauria d'acontentar els partidaris del “realisme i la bona política”, però la victòria del govern Torra és innegable. Només els derrotistes poden negar-la.