Abans no s’acabi el 2021 tornarem a tenir moguda. La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, va anunciar ahir dimecres davant el Parlament la seva intenció de convocar un segon referèndum d'independència del Regne Unit “abans no s’acabi la legislatura”, que coincidirà, ves per on, amb el final de la legislatura catalana. La història d'Escòcia i Catalunya té poc en comú, encara que sovint els grans esdeveniments de cada lloc hagin coincidit en el temps. L’Acta d’unió dinàstica entre les corones escocesa i anglesa el 1707, al cap i a la fi, s’assembla als efectes que la victòria borbònica de 1714 van tenir sobre la Catalunya austriacista. Però, bé, millor que deixem la història en pau. El que importa és el passat present, que és aquest abans-d'ahir del 2014, quan Escòcia va convocar, d'acord amb les autoritats de Londres, un referèndum d'autodeterminació, mentre que a Catalunya Artur Mas va convocar una consulta sobre la independència, sense acord i sense efectes legals, que no obstant això li va costar la persecució política i patrimonial de les autoritats espanyoles com una manera de mostrar la tan espanyola intransigència que resol els conflictes a trompades, “por mis huevos”, com va deixar anar un policia nacional mentre s'obria pas entre la multitud l'1-O del 2017.

El 2014, el Partit Nacional Escocès (SNP), que en aquells dies estava liderat pel seu líder carismàtic, Alex Salmond, va perdre l’ocasió de convertir Escòcia en un estat independent gràcies a les fake-news que van divulgar la coalició de conservadors, laboristes i liberaldemòcrates que, coordinats per l'exministre laborista, Lord Alastair Darling, va difondre tot tipus de mentides sobre les set plagues d'Egipte que caurien damunt els escocesos si finalment votaven a favor de la independència. Durant dos anys, del 2012 al 2014, la plataforma unionista Better Together va recollir fons per difondre tota mena de propaganda que dissuadís els escocesos del seu propòsit separatista. La llista és pública, es pot consultar en la versió en anglès de Viquipèdia sense que ningú es queixi, que és el que passa aquí amb els histèrics espanyolistes, que se’ls està assenyalant. J. K. Rowling, la conegudíssima autora de Harry Potter, va donar un milió de lliures a aquesta campanya i continua venent llibres entre els nens escocesos. Igual que Joan Manuel Serrat continua venent còpies de les seves cançons sense que ningú li recrimini el seu unionisme espanyol.

Quan un govern suposadament d'esquerres és capaç de recórrer a la mentida, al terrorisme d'estat o a la detenció i empresonament de líders polítics, ¿què és el que el separa d'un govern mentider i terrorista conservador?

El resultat del referèndum escocès va estar influït per aquesta propaganda enganyosa, irracional, basada en la por tant com ho va ser la victòria dels brexiters en el referèndum anti-UE que tants maldecaps provoca a Brussel·les, Londres, París i Berlín. Els unionistes es van imposar amb un 55,3%, que no arriba ni al seixanta per cent que s’exigeix a vegades als independentistes catalans. ¿Per què els unionistes en tenen prou amb aquest escàs cinquanta per cent per imposar el seu criteri i als independentistes se'ls reclama que superin percentatges estratosfèrics per aconseguir el seu propòsit? A Escòcia, 2.001.926 de vots unionistes es van imposar al 1.617.989 de vots (44,7%) favorables a la separació. La participació va ser elevadíssima, el 84,48% de l'electorat va acudir a les urnes perquè així és com es resolen els plets polítics en les democràcies consolidades, encara que s’hi apliqui la manipulació exercida tant per l'esquerra com per la dreta. La crisi de la socialdemocràcia té els seus orígens en aquesta nefasta coincidència. Quan un govern suposadament d'esquerres és capaç de recórrer a la mentida, al terrorisme d'estat o a la detenció i empresonament de líders polítics, ¿què és el que el separa d'un govern mentider i terrorista conservador? José María Aznar i Tony Blair a les Açores eren com dues gotes d'aigua.

En el discurs pronunciat ahir en la Cambra baixa, titulat “El Brexit i el futur d'Escòcia”, Sturgeon va anunciar que “l’única manera de protegir els interessos d'Escòcia” era aconseguir la independència, la qual cosa, va subratllar, salvaguardarà també el lloc de la regió “a Europa”. Si la independència d'Escòcia pot convertir-se en el salvavides de la UE a les illes britàniques, al costat d'una Irlanda reunificada que ja s'entrelluca en l'horitzó, els independentistes catalans haurien de convèncer el món que la independència de Catalunya és la salvaguarda de la democràcia a l'Europa del sud, que cada vegada està més dominada pels extremistes de dreta. Les sessions del judici farsa que se celebra a Madrid són com una finestra oberta per on s’escapa la pudor d'una democràcia espanyola corrompuda per les trampes polítiques que situen en llocs rellevants a feixistes camuflats i pels enriquiments aconseguits amb engany. Espanya es va deslliurar de la màfia, cosa que no va aconseguir Itàlia, perquè els mafiosos —incloent-hi un munt de catalans— són el sistema. Sortir d'Espanya és l'única opció per als catalans decents i demòcrates. Escòcia ho tornarà a provar el 2021. El 28-A sabrem quin futur ens espera a nosaltres.