El Parlament Europeu decideix aquesta setmana si aprova o no la reforma de la llei electoral europea que inclou la imposició d’un llindar mínim de vot d’entre el 2 i el 5% als estats de circumscripció única amb més de 35 escons.

Si obté els suports necessaris, el canvi implicarà que els estats que actualment no disposen d’un percentatge mínim de vot per llei per aconseguir eurodiputats, com Espanya, hauran d’imposar-ne un, que pot anar del 2 al 5% i que haurà de fixar el govern espanyol. Això podria suposar que partits com ERC, el PDECat, el PNB o Bildu es quedin en un futur sense representació parlamentària.

Danuta Hubner (EPP, Polònia), ponent de l’informe per reformar la llei, defensa en declaracions a l’ACN que el llindar és “important per disminuir les desigualtats entre els ciutadans europeus”, ja que actualment l’obtenció d’escons està subjecte a diferents criteris en funció de l’estat.

Per contra, l’eurodiputat d’Esquerra Josep Maria Terricabras, negociador pel grup Verds/ALE en la reforma de la llei electoral europea, considera que és “antidemocràtic i increïble” que es vulgui “eliminar” els partits petits de la cambra.

Una "maniobra" dels grans partits

La comissió d’Afers Constitucionals votarà el consentiment al text final aquest dilluns i, a priori, el ple ho votarà dimecres. Amb tot, si aquesta nova llei electoral entrés en vigor abans de les eleccions del 2019 el llindar obligatori començaria a aplicar-se a partir del 2024, segons apunten fonts parlamentàries a l’ACN. 

Per a Terricabras és “segur” que la proposta de reforma és una “maniobra” dels partits “grossos” per deixar fora o dificultar la representació dels partits petits, siguin o no nacionalistes. “Quedaran milions de ciutadans a Europa sense la representació que volen”, adverteix. Hubner, en canvi, ho nega i argumenta que populars i socialistes ja compten amb uns resultats “molt per sobre” del llindar i que, per tant, no els “afecta”.

parlament europeu acn

Els eurodiputats Jordi Solé, Josep-Maria Terricabras i Ramon Tremosa al Parlament Europeu a Brussel·les / ACN

Segons ella, el canvi en la llei armonitzarà, en certa manera, els criteris als estats membres per obtenir escons a Brussel·les ja que “la majoria” ja imposen un percentatge de vot mínim, mentre que Espanya o Alemanya no.

“A Irlanda, per exemple, necessites més del 20% dels vots per ser un eurodiputat mentre que en altres estats hi ha partits amb un 0,6% dels vots que tenen representació”, exposa. Això provoca, diu, que al Parlament Europeu hi hagi set partits que només tenen un eurodiputat, "especialment" d'Alemanya. “Això és perquè no existeix un llindar”, conclou.

També sobre Alemanya, Terricabras explica que a Berlín el Tribunal Constitucional ha declarat en dues ocasions “inconstitucional” el llindar mínim -primer del 5% i després del 3%- que s’ha intentat fixar des del Bundestag. És per això que critica que l’intent ara d’una nova llei electoral en l’àmbit europeu que forci l’entrada d’un percentatge en els estats que no en tenen és “un mal ús de la UE” i un intent d’aconseguir “per legislació europea” el que no s’ha aconseguit via legislació estatal. 

Amb tot, el percentatge mínim de la forquilla d’entre el 2 i el 5%, que pot ben marcar que els partits com ERC o el PDeCAT obtinguin escons, no és a mans del Parlament Europeu, sinó dels estats. Dependrà del govern espanyol, per tant, fixar-ho, i en aquest sentit Terricabras “confia” que Madrid tingui la “sensibilitat” de marcar-lo en el 2%. 

Les aliances per garantir la representació

A diferència de les eleccions autonòmiques o estatals, a les europees Espanya es comptabilitza com a circumscripció única, de manera que els partits nacionalistes o més petits ja s'han agrupat, tradicionalment, en coalicions més àmplies per aglutinar majors percentatges de vot. Tot i això, la imposició d'un percentatge mínim de vot podria dificultar-los encara més aconseguir escons. 

La mateixa ponent de l’informe, Danuta Hubner, entén que hi ha partits que no estiguin d’acord amb la mesura. Ara bé, creu que la representació dels partits petits dependrà sobretot de les aliances, si finalment s’imposa un llindar mínim. “Quan mires les eleccions a Espanya pots veure que sempre hi ha hagut coalicions, aliances i després s’han repartit els escons”, apunta. “Sempre han tingut l’opció a través d’aliances amb altres, així que depèn d’Espanya com organitzi les eleccions”, justifica. 

Per altra banda la polonesa recel·la del fet que hi hagi “vuit famílies europees o grups polítics a la cambra però 226 partits nacionals”. “És impossible funcionar i és difícil posar-se d’acord amb el programa”, reconeix. Així, defensa, la imposició del llindar addicional en dos estats més - a Espanya i Alemanya- es traduiria en “un rol polític del Parlament Europeu més fort, simplement reduint la sobrefragmentació”. 

Terricabras, al seu torn, considera que buscar aliances o fer una llista unitària, per exemple, amb el PDECat, “podria ser” una solució si el llindar mínim fos del 5%. Si fos del 2%, però, confia que “de sobres” ERC obtindria representació. “ERC ha fet anteriorment pactes amb el BNG, amb Bildu, en pot fer amb el PDeCAT, no dic que no”, afirma. 

Si la mesura d'un llindar mínim del 5% s'hagués aplicat a les eleccions europees del 2014, ERC, que ara té dos seients a l'Eurocambra, no hagués aconseguit representació, perquè va assolir un 4% dels vots al conjunt de l'Estat, mentre que el PDeCAT, que va presentar-se conjuntament amb el PNB, hagués entrat pels pèls, amb un 5,42%, però els seus socis bascos probablement s'haguessin quedat fora.

Amb un llindar del 2%, la coalició Primavera Europea, on es presentava Compromís, no hagués pogut, tampoc, aconseguir representació al Parlament Europeu, mentre que el BNG i Bildu, que ja s'han repartit el mandat aquesta legislatura, haurien superat el llindar per ben poc, amb un 2,08%. 

A més, Terricabras apunta ara a una opció encara més àmplia i estén la mà a una llista amb partits i grups “a favor del dret a decidir o de l’autodeterminació”. És una reflexió que, segons el republicà, els grups haurien de fer “independentment” de si s’acaba imposant o no el llindar: “Pot ser un crit estratègic important per part d’alguns en front dels unionistes i monàrquics”. Li semblaria “bo”, insisteix, que a l’estat espanyol aquestes forces obtinguessin un bon resultat juntes però admet que “són els partits els que ho han de decidir”.

El vot per correu pels que viuen fora

A banda del llindar mínim, la proposta de reforma de la llei electoral europea inclou altres punts. “Per exemple, molts votants no tenen ni idea en quin grup europeu s’inscriuen els membres que voten, ja que desconeixen a quina família europea pertanyen els partits nacionals que voten”, explica la ponent de l’informe. Segons Hubner, el text preveu incloure també aquesta opció a les paperetes.

A banda, entre els canvis que es plantegen hi ha la possibilitat que els europeus que resideixin en un país tercer fora de la UE puguin votar per correu i destaca que estan “pressionant” els estats perquè es permeti la votació electrònica. 

Perquè l’Eurocambra aprovi la reforma de la llei electoral dimecres calen almenys 376 vots favorables dels 751 parlamentaris. Populars i socialistes, els grups majoritaris, en són partidaris mentre que els Verds o els liberals, per exemple, s’hi oposen. Així, el vot dels conservadors i reformistes europeus pot decantar la balança. “Dins del Parlament Europeu estem molt dividits”, reconeix l’eurodiputat d’Esquerra, que pronostica un resultat ajustat.