El president nord-americà, Donald Trump, ha firmat avui una ordre per desplegar "com més aviat millor" un número no determinat de militars de la Guàrdia Nacional a la frontera amb Mèxic, en un intent de marcar múscul davant del que considera un augment intolerable de la immigració il·legal. La decisió de Trump va arribar després de dies de protestes del president sobre una caravana de centenars d'immigrants centreamericans que es dirigien als Estats Units, encara que la Casa Blanca va atribuir la mesura a l'augment en l'arribada d'indocumentats al país des del mes de febrer.

"Continuem veient nivells inacceptables de drogues il·legals (...) i immigració il·legal entrant a la nostra frontera sud. Això no només amenaça la seguretat de les nostres comunitats i nens, sinó també el nostre sistema legal. És hora d'actuar", va dir la secretària de Seguretat Nacional dels EUA, Kristjen Nielsen, en una conferència de premsa. "Per prevenir aquestes conseqüències, el president ha ordenat que el Departament de Defensa i el Departament de Seguretat Nacional que treballin amb els nostres governadors (estatals) a fi de desplegar personal de la Guàrdia Nacional a la frontera sud-oest, per ajudar a la Patrulla Fronterera," va afegir Nielsen.

Encara que Trump tenia l'esperança que el desplegament comencés "immediatament", segons Nielsen, en el seu ordre va donar 30 dies al Pentàgon i a les altres agències del Govern involucrades en la missió perquè li presentin un "pla d'acció" per militaritzar la frontera. El Govern de Trump encara està negociant amb els estats de la frontera, que tenen responsabilitat sobre la Guàrdia Nacional, per determinar les dimensions de la missió, per la qual cosa encara no està clar ni quan es desplegaran els militars, ni quants seran, ni quins seran el cost i la durada de l'operació.

"(El desplegament) es produirà com més aviat millor", va afirmar la titular de Seguretat Nacional, que va dir que les converses amb els governadors dels estats estaven sent positives. La llei nord-americana prohibeix utilitzar els militars per a tasques de seguretat i ordre públic a nivell nacional, pel que els membres de la Guàrdia Nacional -un cos de reserva de les Forces Armades- tindran un paper limitat a la frontera i no podran dedicar-se a detenir immigrants que arribin a la zona limítrofa.

S'espera que la Guàrdia Nacional ajudi els agents fronterers en tasques de "detecció aèria, transport, reparació del mur fronterer i suport logístic", va indicar a Efe la Oficina de Aduanas i Protecció Fronterera (CBP). Trump no és el primer president nord-americà que envia militars a la frontera amb Mèxic: el 2006, George W. Bush va ordenar desplegar allà uns 6.000 membres de la Guàrdia Nacional, i Barack Obama va destinar 1.200 efectius d'aquest mateix cos el 2010.

Però el Govern de Trump no ha marcat una durada fixa per a la missió de la Guàrdia Nacional, com sí que va fer Bush, qui va donar dos anys als militars per reforçar la seguretat a la frontera. Nielsen va assegurar que havia comunicat a Mèxic la decisió de Trump i que el Govern mexicà "entén el desig" del líder nord-americà de "controlar les entrades de forma il·legal al país" i "respecta la sobirania nacional" dels Estats Units. "Valoro la seva aliança i no espero que aquesta operació afecti en absolut a aquesta relació" amb Mèxic, va afirmar la secretària.

L'atenció de Trump als temes migratoris s'ha disparat des de diumenge, quan el seu programa de televisió favorit, "Fox & Friends", va fer referència a una caravana de centenars d'immigrants centreamericans que recorria Mèxic en direcció a EUA.. Això va enfurismar Trump, que va amenaçar Mèxic de cancel·lar el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) i a Hondures amb retirar-li l'ajuda exterior si no aturaven la caravana. Els integrants d'aquesta caravana seguien avui el seu recorregut per Mèxic, però no planegen arribar als Estats Units, sinó que culminaran el seu trajecte a la capital mexicana, en un intent de cridar l'atenció sobre la sort dels immigrants que fan la travessia.

La Casa Blanca va evitar relacionar l'anunci sobre la Guàrdia Nacional amb la caravana, encara que el fiscal general dels EUA, Jeff Sessions, sí que va semblar fer-ho en un comunicat, en el qual va celebrar l'"èxit" dels esforços de Trump per "detenir" els immigrants. En canvi, Nielsen va vincular l'anunci amb el recent augment en les aprehensions d'indocumentats a la frontera.

Quan Trump va arribar al poder el gener de l'any passat, la xifra de detencions a la frontera amb Mèxic va baixar significativament per la qual cosa els experts van anomenar "efecte Trump", perquè la seva retòrica havia intimidat els immigrants i els dissuadia d'apropar-se a EUA.. Nielsen ha avisat avui que aquest "efecte Trump" s'està acabant, perquè el febrer d'aquest any la Patrulla Fronterera va efectuar 36.695 detencions, la qual cosa suposa un increment del 55 % respecte al mateix mes de 2017, quan hi va haver 36.695 arrestos. Tanmateix, el febrer és l'únic mes d'aquest any fiscal (d'octubre de 2017 a setembre de 2018) en què s'ha registrat un increment en el nombre d'arrestos. L'any fiscal anterior es va registrar la xifra més baixa d'arrestos des de 1971, amb 310.531 detencions.