La militància del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) ha dit "sí" en la consulta sobre la reedició de la gran coalició amb el bloc conservador de la cancellera, Angela Merkel, ha informat aquest diumenge la direcció del partit. Un total de 239.604 afiliats del SPD -o un 66,02 % de les paperetes emeses i vàlides- van votar a favor de l'acord de govern amb la Unió Cristianodemòcrata i la Unió Socialcristiana (CDU/CSU) d'Angela Merkel, davant els 123.329 militants que van optar pel "no". La participació en la consulta va ser del 78,39 % dels 463.723 membres del partit, superior al referèndum de fa quatre anys, quan el SPD també va preguntar als seus afiliats si desitjaven una gran coalició.

El president interí del SPD, Olaf Scholz, va assegurar en una breu roda de premsa que el resultat dóna "força" al partit per entrar en l'executiu i iniciar, de forma paral·lela, el procés de renovació que vol dur a terme la direcció. "La militància del partit ha donat suport de forma majoritària a l'opció de la direcció del partit. Ara tenim claredat per entrar a la coalició de govern", va afirmar. Va indicar a més que en la propera setmana el SPD donarà a conèixer el nom dels sis ministres que li corresponen, que seran tres dones i tres homes, alguns de nous i altres presents ja en el gabinet anterior.

La decisió dels afiliats del SPD suposa que a les properes setmanes -probablement el 14 de març- la cancellera podrà ser investida sense contratemps en el Bundestag (cambra baixa), posant fi a cinc mesos de bloqueig polític en la primera economia de la Unió Europea (UE). Les dificultats per formar govern a Berlín van començar el 24 de setembre, amb unes eleccions federals on conservadors i socialdemòcrates van aconseguir mals resultats i la ultradreta -amb la qual ningú no es planteja aliar-se- es va catapultar a la tercera posició.

A continuació el SPD va afirmar que marxava a l'oposició i Merkel va provar llavors de formar un tripartit amb liberals i verds, una opció inèdita a nivell federal i que va acabar descarrilant després de cinc setmanes de contactes. Llavors els conservadors van tornar cap al SPD i la seva direcció va acabar cedint per la pressió social i institucional, deixant de banda els seus propis recels i les crítiques d'importants sectors interns. Socialdemòcrates i conservadors van assolir llavors un acord de govern -en el qual es van incloure diverses concessions sucoses per al SPD en termes de mesures i carteres-, però perquè pogués tirar endavant era precís que fos aprovat per la militància.