El referèndum constitucional de Turquia, que preveu lliurar tot el poder executiu al president, Recep Tayyip Erdogan, s'ha saldat avui amb una victòria del "sí" per un estret marge, i entre denúncies de manipulació de l'oposició.

Segons les dades anunciades al final de la jornada per la Junta Suprema Electoral, el "sí" va guanyar amb una diferència d'1,25 milions de vots, sobre un total de 56 milions de sufragis validats.

Els resultats preliminars de l'agència de notícies semipública Anadolu marquen un triomf de la reforma amb un 51,4 per cent, molt proper al resultat vaticinat per diversos sondejos en la setmana prèvia a la cita amb les urnes.

Poc més de la meitat

Tant a la capital, Ankara, com a Istanbul es va imposar el "no" amb poques dècimes per sobre del 50 per cent, una mica cridaner en dues ciutats governades per alcaldes del Partit Justícia i Desenvolupament (AKP), fundat per Erdogan i que governa Turquia des de 2002.

La tercera ciutat turca més gran, Esmirna, es va pronunciar pel "no" amb un 68 per cent dels vots, mentre que àmplies regions de l'Anatòlia central i oriental, feus de l'AKP, van votar "sí" en una proporció del 70-75 per cent.

El "no" també es va imposar a tota la costa mediterrània i a deu províncies del sud-est del país, de majoria kurda i feu de l'esquerrà Partit Democràtic dels Pobles (HDP).

Canvis profunds

Tant Erdogan com el primer ministre, Binali Yildirim, es van adreçar als seus seguidors en sengles discursos públics per felicitar-se pel triomf de la reforma, que el president va definir com a "històrica" i que, va dir, "portarà canvis profunds".

Entre els 18 articles que es reformen hi ha detalls com l'ampliació del Parlament de 550 a 600 escons o la baixada de l'edat per ser elegit diputat dels 25 als 18 anys, però el principal és l'abolició del lloc|parada de primer ministre i la transferència de tot el poder executiu al president.

Això permetrà al cap d'estat governar durant dos mandats de cinc anys "sense retre comptes a ningú" i garantir així l'estabilitat de la nació, segons havia afirmat Erdogan en campanya. Però l'oposició tem que aquest sistema facilitarà un "règim d'un sol home" i ancó la porta a tota mena d'abusos de poder.

Amor a Erdogan

La majoria dels votants entrevistats per Efe no raonaven la seva decisió basant-se en els aspectes tècnics de la reforma sinó en la seva acceptació o rebuig de les polítiques i la personalitat del president.

Així, els seus admiradors van votar "sí" "per amor a Erdogan" o perquè creuen que serà capaç d'"enfortir Turquia i allunyar-la d'Europa", mentre que els seus adversaris posen èmfasi en la ideologia islamista del cap d'estat i voten "no" per "protegir la laïcitat".

Els canvis decidits en el referèndum entraran en vigor una vegada que acabi l'actual legislatura i se celebrin les eleccions generals i presidencials, l'any 2019, han assenyalat tant Erdogan com Yildirim.

Tiroteig

La jornada va transcórrer en calma, tret d'un tiroteig davant d'un col·legi electoral d'un poble de la província de Diyarbakir, al sud-est kurd de Turquia, en el qual es van produir tres morts en un enfrontament entre dos grups amb llaços familiars.

Però l'oposició ha denunciat nombroses irregularitats, entre elles la decisió de la Junta Suprema Electoral de validar els vots en els quals papereta o sobre no estiguessin segellats de forma reglamentària per la taula, sempre que no es pogués demostrar que havien estat portats de fora.

Precisament aquest detall, va denunciar el Partit Republicà del Poble (CHP), segon del Parlament, obria la porta a la manipulació, i és "contrària a la llei electoral".

Paperetes invàlides

El president del CHP, Kemal Kiliçdaroglu, va acusar amb dures paraules la Junta Electoral de posar en dubte els resultats en admetre paperetes que no poden ser validades segons la llei, i va prometre "seguir l'assumpte fins al final".

"Una vegada que ha començat un partit, no es poden canviar les regles. És una norma universal", va agregar, recordant que la decisió de validar-les es va prendre després de començar el càlcul.

Erdal Aksünger, un dels vicepresident del CHP, va declarar a la premsa que el seu partit impugnarà entre el 37 i el 60 per cent del total de les urnes escrutades, perquè s'han detectat "al voltant de 2,5 milions de vots problemàtics" que podrien ser "tots falsos".

Sense segell

El president de la Junta Suprema Electoral, Sadi Güven, es va defensar contra aquestes acusacions, assenyalant que "no és la primera vegada" que es decideix validar vots sense el segell preceptiu.

Però va avançar que els resultats encara no són ferms i que només es declararan les dades definitives després de considerar-se les impugnacions, "d'aquí a 11-12 dies, com molt tard".

A diversos barris d'Istanbul, nombrosos grups de ciutadans van sortir al carrer per protestar contra el que consideren un "robatori", fent cassolades o marxant amb pancartes que proclamaven: "No! Hem guanyat!".