Mèdia espanyols de tots colors han passat de puntetes sobre una pífia de la Policia Nacional espanyola que aquest dimecres ha estat a les portades d’arreu del món i ha fet tràfic a cabassos a les xarxes socials: la detenció a Madrid de l’inversor britànic Bill Browder, un activista destacat contra la corrupció i els abusos dels drets humans a la Rússia de Vladímir Putin. L’inversor ha estat traslladat a una comissaria, on ha passat una estona, fins que l’han alliberat.

La policia espanyola s’ha excusat per Twitter (on milers, no pocs bots, s’havien mobilitzat en favor de Browder), dient que els havia confós que Interpol no hagués eliminat del sistema informàtic l'ordre de detenció malgrat que ja no era vàlida. Interpol, que ja s’havia explicat abans, ha replicat en un altre tuit que mai ha emès una ordre de detenció (red notice) contra Browder i que, per tant, no podia ser ni vàlida ni invàlida ni res. L’organització internacional ha rebutjat sempre la condemna de Browder per un tribunal rus en considerar-la “de naturalesa predominantment política”.

Browder, però, ha criticat l’agència policial per la seva incapacitat d’aturar les manipulacions que Rússia fa dels sistemes d’Interpol, que ja ha activat avisos de detenció contra ell “com a mínim tres vegades en els últims 10 mesos”.

La sang freda de l’inversor, que ha tuitat en directe el seu arrest a Madrid, ha fet més per la seva sort que el periodisme local. La notícia ha mobilitzat fins i tot el ministre britànic d’afers exteriors, el pintoresc Boris Johnson, que ha trucat Browder per a saber com va. El director de comunicació de Human Rights Watch, Andrew Stroehlein, ha avisat que si Espanya no l’alliberava immediatament “seria la riota d’Europa”. També s’han alarmat David Frum, director de The Atlantic i excol·laborador directe del president dels EUA G.W. Bush; Nick Cohen, un influent columnista britànic; el diputat laborista Chris Bryant... i els corresponsals del món anglosaxó a Madrid.

El portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha volgut sortir al pas de tot plegat en un altre tuit i potser encara s'ha fet més mal: "La llibertat d'expressió, la democràcia i l'imperi de la llei prevalen sempre a Espanya", ha dit.

La notícia ha aparegut a tot arreu i Espanya no ha quedat gaire bé. Només El País se n’ha fet ressò entre les notícies principals de la seva web, i sense entrar en l’embolic entre la Policia Nacional i Interpol. A La Razón no n’han dit ni mu, almenys a l’hora de publicar aquesta peça.

Normal. El nyap policial ha estat considerable, en detenir l’home i en excusar-se tan maldestrament. No perquè Browder sigui un inversor poderós i ben connectat. També és molt conegut en el món dels drets humans com a candidat a Enemic Públic nº 1 del president Putin. Ell és el principal promotor de la "Llei Magnitsky”, que permet al govern dels EUA imposar sancions econòmiques a ciutadans de tot el món que hagin comès abusos als drets humans i actes de corrupció als seus propis països d'origen. El Regne Unit va aprovar una llei semblant fa pocs mesos, també promoguda pel financer activista.

Serguéi Magnitsky era un advocat rus mort el 2009 a mans de la policia russa, que el va detenir (i potser torturar) per a aturar la investigació d’un frau multimilionari que perjudicava Hermitage Capital Management, el fons d’inversions de Browder. A finals de la dècada passada Hermitage va arribar a ser l’inversor estranger més gran de Rússia.

Pitjor encara, Browder era a Madrid per a informar el fiscal anticorrupció, José Grinda, de la “gran quantitat de diners del cas Magnitsky que va fluir a Espanya”, segons l’inversor i activista.

Un bon embolic

És curiós. A més del cas del 3%, Grinda ha investigat el cas Troika, en què s’acusa 27 persones de blanqueig de capitals i d’associació il·lícita, entre elles el cap de la màfia russa Tambovskaia, Guennadi Petrov, i un diputat rus, Vladisval Reznik. Segons la Fiscalia Anticorrupció, controlaven activitats criminals (assassinats, pallisses per encàrrec i tràfic d’armes i drogues) a Rússia des de residències a Mallorca, Llevant i la Costa del Sol. Per acabar-ho d’amanir, Público explicava que un dels acusats, Ilya Traber, ha fitxat l’advocat Ernesto Díaz-Bastien, que defensa l’excomissari de les clavegueres d’Interior José Manuel Villarejo en el cas Tàndem, i al milionari Adrián de la Joya, imputat en el cas Lezo.

Traber ha amenaçat de mort Grinda i la seva família. Browder era a Madrid per ajudar Grinda. És un bon embolic, que deixa en l’aire un ambient espès al voltant de la detenció del financer britànic.

Tot això passava al dia següent de saber que el Ministeri d’Afers Exteriors convocarà els premis de periodisme Palacio de Viana. Són tres premis de 12.000 euros cadascun que guardonaran els millors articles sobre política exterior en premsa, ràdio i televisió i al corresponsal estranger que millor contribueixi a la bona reputació d’Espanya. Molts corresponsals ho veuen com una pagueta per parlar bé del govern espanyol i la seva acció política.

Potser pagaria la pena, més que donar premis, escombrar la casa pròpia.