António Guterres, secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha declarat que el referèndum kurd pot tenir “efectes desestabilitzadors” per a l’Iraq, alhora que la Unió Europea (UE) ha lamentat que el referèndum s’hagi celebrat de forma “unilateral”.

Totes dues organitzacions han coincidit a reivindicar la defensa de la sobirania, la integritat territorial i la unitat de l’Iraq, apel·lant al diàleg per resoldre el conflicte actual al país.

La UE ha fet referència explícita també al marc legal iraquià, demanant “una solució mútuament acordada dins la Constitució de l’Iraq” i lamentant que no s’hagin escoltat els seus consells en els quals demanava que el referèndum no se celebrés.

Finalment, la UE s’ha referit també a la unitat de l’Iraq com a fonamental per combatre Daesh, afirmant que “la unitat iraquiana segueix sent essencial per a respondre a l’amenaça residual que planteja l’EI, la gran tasca de la reconstrucció a les zones alliberades i el desafiament essencial de construir un Iraq estable, segur, inclusiu i pròsper en interès de tots els iraquians”.

Context advers per al Kurdistan

Actualment, la nació kurda, que no compta amb un Estat que la representi, es troba disseminada entre l'Iran, l'Iraq, Síria i Turquia.

Dins aquests països, l'única comunitat kurda que ha tingut una certa empara legal ha estat la iraquiana, perquè compta amb una regió autònoma dins el país i un govern propi.

Tot i això, la frontera de la regió kurda dins l’Iraq va ser atacada per Daesh, i el que en queda a hores d’ara és una mena de línia del front que ha quedat després de combatre el grup terrorista, diferent a la delimitació d'abans del conflicte armat.

Aquesta indefinició de la frontera suposa que, en cas d’esdevenir independent, tampoc quedaria clar quins són els seus límits com a futur estat, tal com afirma Adrià Reyes, politòleg versat en relacions internacionals consultat per El Nacional.

A més a més, atès que encara hi ha comunitats kurdes a l'Iran, Turquia i Síria sense estructures democràtiques que les representin, una autodeterminació com a estat de la nació kurda a l'Iraq representaria un precedent perquè les comunitats kurdes veïnes reivindiquessin el seu reconeixement, cosa per la qual els països que les acullen també s’oposen a l’autodeterminació dels kurds iraquians.

Amb tot això, i malgrat l'alta participació en el referèndum del Kurdistan iraquià, l’únic estat que li dona suport és Israel, i en menor mesura, els Estats Units. Els estats limítrofs i, com s’ha dit, l’ONU i la UE, rebutgen una independència directa de la comunitat kurda a l'Iraq, per la qual cosa el diàleg d’aquesta comunitat amb el Govern central iraquià és, a hores d’ara, la via més plausible per resoldre el conflicte.