El dirigent opositor veneçolà Fernando Albán, detingut sota l'acusació d'haver participat en l'atemptat contra el president Nicolás Maduro, va morir dilluns a Caracas després de caure daltabaix d'un desè pis de la seu del Servei d'Intel·ligència (Sebin). Segons la fiscalia veneçolana, que ha obert una investigació per aclarir les causes de la mort, es tractaria d'un suïcidi, però el seu partit, Primero Justicia (PJ), va denunciar un assassinat.

El fiscal general, Tarek Saab, va indicar que Albán, empresonat divendres en arribar a Veneçuela provinent dels Estats Units, es va suïcidar llançant-se des del desè pis del Servei d'Intel·ligència (Sebin) en el centre de Caracas quan anava a ser traslladat a tribunals. Segons el fiscal, Albán va sol·licitar anar al bany "i sent allà es va llançar al buit".

"Les causes pel que ho va fer les aclarirem en totes les seves magnituds", va dir, mentre va informar que va designar "dos fiscals nacionals" per obrir una "exhaustiva investigació".

El ministre abona la teoria del suïcidi

Per la seva part, el ministre de l'Interior, Néstor Reverol, va assenyalar a Twitter que Albán es trobava "a la sala d'espera" de la seu del Sebin i "es va llançar per una finestra de les instal·lacions, caient al buit".

Va afegir que "un equip multidisciplinari" avança la investigació "conjuntament amb el Ministeri Públic per aclarir aquest lamentable succés".

El partit Primer Justícia ha rebutjat les declaracions de la Fiscalia, ja que al·leguen que el regidor era una persona de "profunds valors cristians", per la qual cosa va assegurar, en un comunicat, que el polític va ser "assassinat en mans del règim de Nicolás Maduro".

L'organització va exigir "la veritat de les coses" i va assenyalar "que aquesta dolorosa situació demostra el pitjor de la dictadura: un sistema de mort que penetra en la consciència dels qui defensem la llibertat a Veneçuela".

Així mateix, l'advocat del regidor, Joel García, va criticar que el fiscal hagi assenyalat a "a priori" que es va tractar d'"un suïcidi" i va assenyalar que això només "indica el biaix" que tindran les indagacions.

El jurista va ressaltar que "tota persona que es troba privada de la seva llibertat està sota les ordres i la cura de l'Estat" mentre va recordar que aquest diumenge va visitar al seu defensat i que es trobava serè i sense una rascada, però que tenia informació que havia estat sotmès a pressions.

Per la seva part, el líder de PJ, el diputat opositor Julio Borges, exiliat a Colòmbia i també acusat per l'atemptat a Maduro, va indicar en un vídeo a Twitter que la informació de la mort d'Albán "corria com a rumor des del matí".

"Vaig parlar amb la seva esposa (...) i em va dir que totes les persones que van parlar amb ell ahir el van veure fort, sòlid, amb convicció, va explicar que l'estaven pressionant per incriminar a tota una quantitat de gent amb el tema del magnicidi i avui veiem el resultat d'això", va agregar al material audiovisual.

PJ també va denunciar que el Govern volia incinerar el cos del regidor per ocultar les evidències de l'"assassinat", però minuts després va informar que el cadàver va ser lliurat als seus familiars "sense procediments mínims forenses i obstaculitzant el camí cap a la veritat".

La mort del regidor a més ha provocat la reacció dels diferents dirigents i partits de l'oposició veneçolana, com el dos vegades candidat a la presidència Henrique Capriles, també militant de PJ, que ha assenyalat que els qui van conèixer al regidor saben "que MAI no podria haver actuat contra la seva vida".

El partit Vente Venezuela de María Corina Machado; Voluntat Popular (VP) de Leopoldo López; Un Nou Temps (UNT) del president del Parlament, Omar Barboza; la Causa R del dirigent Andrés Velásquez i d'altres han expressat les seves condolences als familiars del regidor i han demanat una investigació per aquest fet del que responsabilitzen al Govern.

Investigació independent

A més, el Parlament impulsarà una investigació independent i aquest dimarts tractarà el cas "com a punt únic de l'agenda".

El partit d'Albán va denunciar una campanya governamental que busca criminalitzar-la i que ja inclou acusacions a alguns dels seus dirigents, com al diputat Juan Requesens, que també va ser detingut el 7 d'agost acusat de participar en l'atemptat contra Maduro.