Emmanuel Macron espera ser Jacques Chirac i aconseguir conquerir el Palau de l'Elisi el proper 7 de maig en la segona volta de les presidencials on s'enfronta a Marine Le Pen. La realitat francesa, però, no és la mateixa que el 2002 i al final podria no ser l'esperat per l'exministre socialista i ara al cap davant del partit En Marché!. En aquella ocasió, l'expresident francès va guanyar al pare de Marine Le Pen, Jean-Marie Le Pen, acumulant tot el vot de rebuig a l'extrema dreta que representa el Front Nacional i superant la segona volta de les eleccions amb un 82%.

Les enquestes auguren ara per Macron una victòria còmoda, però ni de bon tros tan amplia com la de Chirac, atorgant-li un 60% d'intenció de vot. A més, les enquestes també donen possibilitats a la líder del Front Nacional d'esgarrapar vots a esquerra i dreta, i la candidata farà tots els esforços per aconseguir-ho. Le Pen jugarà la carta de la immigració i la seguretat per seduir la dreta, i la de l'antiglobalització, per aconseguir el votant més d'esquerres.

Aquest diumenge, l'europeista Macron va aconseguir passar per davant de Le Pen i guanyar la primera volta amb un 23,86 % dels sufragis (8,5 milions de vots). La distància amb la eurófoba i proteccionista Le Pen, però, no va ser molt àmplia. L'ultradretana va quedar segona amb el 21,43 % (7,6 milions). Amb els altres 9 candidats eliminats, comença ara la tasca de seduir a la resta de votants. Sobretot, els que es van repartir entre els dos principals candidats derrotats, el conservador François Fillon (19,94 %, 7,1 milions) i l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon (19,62 %, 7 milions). 

Macron, l'alternativa a l'ultradreta

Macron espera aconseguir el vot de rebuig a Le Pen i, de fet, ja presumeix d'haver aconseguit tant el suport del gran derrotat de la nit, el candidat socialista Benoit Hamon, com el del candidat republicà i ja ara dimitit, François Fillon. També la Unió Europea el veu com el seu candidat, pel seu perfil europeista de l'exbanquer de 39 anys, i per les possibilitats que té de barrar el pas a l'extrema dreta, una de les grans amenaces del vell continent.

A més, Macron també ha rebut el suport de François Hollande, encara que està per veure si aquest últim és un suport positiu degut a l'alt nivell d'impopularitat del mandatari socialista. Macron, que va ser ministre d'Hollande (2014-2016), serà acusat pels seus adversaris com el seu "hereu". 

La carta de Le Pen

Le Pen, però, no es rendeix davant les males enquestes i espera aconseguir part de l'electorat de dretes Fillon, el més preocupat per la immigració i la seguretat davant el terrorisme, i el de l'esquerra radical de Mélenchon, el més crític amb els efectes de la globalització. De fet, la ultradretana es presenta com la candidata contra "la globalització salvatge" i la protectora de les classes treballadores del país, a les quals pretén beneficiar blindant les fronteres per frenar la immigració, promovent el proteccionisme i abandonant l'euro.

Un discurs que ha calat de valent al nor-est i al sud.-est del país, especialment a les zones rurals, les més afectades per l'atur i la desindustrialització. Ara Le Pen, amb els 7,6 milions de vots que ha aconseguit i amb el millor resultat de la ultradereta en la història de França, intentarà jugar cartes semblants a les de l'actual president d'EUA, Donald Trump, en les passades eleccions i a les de la campanya en favor del Brèxit, per aconseguir fer-se amb l'Elisi.