Els francesos han votat massivament pels candidats de La República en Marxa, el partit del nou president Emmanuel Macron, en la primera volta de les eleccions presidencials. Segons l'escrutini i les primeres projeccions d'escons, el moviment de Macron hauria aconseguit la majoria més important en l'Assemblea Nacional de França des de la instauració de la Cinquena República el 1958.

L'aposta centrista del recent elegit president ha aconseguit un suport important per part dels ciutadans francesos que han acudit a les urnes, malgrat que el bon resultat ha quedat entelat per l'alta abstenció, que ha quedat en el 51%, la qual cosa es tradueix que un de cada dos francesos no han anat a votar.

Els resultats avalen Macron però mostren que una majoria de ciutadans no s'atreveix encara a apostar pel jove exbanquer. De fet, milers de votants de les presidencials s'han quedat a casa per la fatiga electoral i la desafecció general amb les institucions.

Macron, clar vencedor

"França està de tornada", ha assegurat el primer ministre francès, Édouard Philippe, en conèixer els resultats. "En els últims mesos, el president ha mostrat confiança, voluntat i atreviment", ha comentat el número 2 de Macron. I és que, tal com apunta Phillipe, el president ha sortit reforçat amb uns bons resultats: el 32,3% dels francesos han atorgat la seva confiança a un candidat de La República en Marxa o el seu aliat MoDem. Traduït a escons, segons un sondeig de France Télévisions, Macron hauria aconseguit entre 390 i 430 de 577 diputats.

Per remuntar-se a uns resultats semblants en què una formació hagi passat de 0 representants a centenars en l'Assemblea Nacional caldria traslladar-se a les primeres eleccions de la Cinquena República Francesa, en què el general De Gaulle es va estrenar amb un ampli suport dels francesos.

Per la seva part, els tres partits que fins ara havien dominat l'Assemblea Nacional -Partit Socialista, Los Republicanos i el Front Nacional- han tingut una important caiguda en vots i escons. La desfeta dels socialistes ha estat sens dubte la més sonada: es queda amb un misèrrim 9,5% dels vots i pot ser complicat que es configuri com a grup parlamentari propi (el mínim són 15 diputats).

Els Republicans i els seus aliats s'han quedat amb un bon 21,6%, encara que lluny també dels seus resultats en la primera volta de 2012 (27,1%). Per la seva part, el Front Nacional que havia captat 10,5 milions de vots a les presidencials de maig, es queda amb un 13,2% dels vots.

Com es vota a França?

El sistema electoral francès per als comicis legislatius és molt semblant a les eleccions presidencials. França i els seus territoris d'Ultramar estan dividits en 577 circumscripcions electorals uninominals, és a dir, en cada un dels districtes electorals s'elegeix un sol diputat.

Fins a aquest punt, podria semblar un sistema semblant al del Regne Unit, però no és del tot així: en el cas francès, hi ha el ballotage (la segona volta) entre els dos candidats més votats en la circumscripció. Aquesta segona votació, que servirà per tancar l'elecció dels diputats de l'Assemblea, se celebrarà el proper diumenge 18 de juny.