La regió autònoma del Kurdistan iraquià celebra aquest dilluns un referèndum d'independència d'aquesta regió situada al nord-est de l'Iraq. D'acord amb les xifres de l'Alta Comissió Electoral del Kurdistan, almenys 3,2 milions de persones estan cridades per anar a votar a les quatre províncies sota l'autonomia del Kurdistan, amb Suleimaniya on més cens hi ha registrat.

A més, 1,9 milions de kurds podran emetre el seu vot als territoris disputats, la sobirania dels quals és reclamada tant pels kurds, que els controlen de facto, com per Bagdad, qui els administrava abans de la irrupció el 2014 del grup terrorista Estat Islàmic (EI).

Els resultats es donaran a conèixer en un termini de 24 a 48 hores rere el tancament de les urnes i el recompte de les paperetes en les quals respondran "Sí" o "No" a la pregunta, traduïda en kurd, àrab, turcman i assiri: "Vol que la regió del Kurdistan i les zones kurdes fora de l'administració de la regió es converteixin en un estat independent?" .

La diàspora kurda ja va començar a votar per mitjans electrònics el passat 23 de setembre i el termini es prolonga fins avui. Segons la comissió electoral, uns 150.000 kurds emetran la seva decisió des de l'estranger.

A més, segons la comissió, almenys 136 equips d'observadors internacionals estan registrats per al referèndum, entre ells, dos polítics bascos: el senador Jon Iñarritu del partit Euskal Herria Bildu (EH-Bildu) i el responsable de l'àrea de Relacions Exteriors del Partit Nacionalista Basc (PNB), Mikel Burzako.

Aquest plebiscit es produeix en un moment de gran tensió entre Bagdad i Erbil, enmig d'exigències per part del Govern central al Kurdistan per lliurar el control dels seus passos fronterers, entre ells els aeroports, entre altres mesures, va dir ahir a la nit el primer ministre iraquià, Haidar al Abadi.

Aquesta declaració es va produir després que el president kurd, Masud Barzani, digués ahir en una roda de premsa a Saladino, al nord d'Erbil, que estaven disposats a negociar amb Bagdad després del referèndum, però que no tornarien a l'"acord fallit", en al·lusió a la Constitució de 2005 que reconeix el Kurdistan com autonomia i l'Iraq com Estat federal.

Iran ha rebutjat frontalment aquesta consulta i que va tancar ahir l'espai aeri amb el Kurdistan, així com Turquia, que va assegurar que aquest referèndum és una "amenaça nacional" per a la regió.