La reacció mediàtica i política a l'atracament sofert per Kim Kardashian fa uns dies a Paris és una gran lliçó per comprendre la lluita entre la vella política i la nova política.

Kim Kardashian no és una experta en física quàntica, ni una devota activista pels drets humans o de les abelles. És producte d'una nova forma d'entreteniment que tampoc és tan nova. En el voyeurisme rau la clau de la literatura. La curiositat per l'altre. Qui és? Què menja? Com viu? Tolstoi o Proust eren voyeurs. El que feien després és art, però sense la curiositat obsessiva, ni Guerra i Pau ni A la recerca del temps perdut haguessin estat possibles. Qui digui el contrari no ha agafat cap dels seus llibres.

Per fer-nos una idea de la magnitud de les Kardashian al nostre món: Kendall, la germana petita de la Kim, ocupa la portada d'una revista de prestigi amb el següent títol: "65 milions de seguidors a les xarxes socials". Els ingressos de la Kim són superiors als de Johnny Depp, només una mica inferiors als de Tom Cruise i, pel que sembla, dupliquen els del senyor Jamie Dimon, director general de JPMorgan, el banc privat més important del món.

Quan Anna Wintour, la temuda directora de Vogue i una de les persones més influents del món, va decidir fa un parell d'anys que la sacrosanta portada de l'edició americana de la revista seria ocupada per Kim Kardashian i el seu marit, el raper Kanye West, el món del luxe, de la moda, els intel·lectuals de les tendències, els definidors del futur, els dissenyadors dels somnis de milions de persones van aixecar la veu com una sola persona: Quina barbaritat! Que xarons! Vogue, la Bíblia del bon gust, ocupada per un parell de nouvinguts sense classe! Wintour, que per alguna cosa és al capdavant de Vogue de fa més de dues dècades, va respondre que considerava la decisió oportuna perquè la portada era el lloc precís on han d’aparèixer aquells que defineixen la cultura i el món amb la seva presència, els referents, etcètera. Bé... la Wintour tenia raó.

Les Kardashian són un referent mundial, generen cultura i defineixen el món en el qual vivim. Ens agradi o no.

El negoci d’aquestes noies és molt senzill: venen la seva realitat, el seu dia a dia, les misèries i grandeses d'una família. És més que rentable. Només amb la col·lecció d'emoticones, Kimojis, la Kardashian ingressa milions de dòlars cada mes. Cal afegir el programa de televisió, els jocs, la seva línia de productes... afegeix-hi tot el merchandising que vulguis. Elles fan caixa per tot i milions de persones arreu del món les admiren, les odien, les adoren, les menystenen... tant se val. Les Kardashian són cada cop més i més riques, més i més famoses. Són les cares visibles de la realitat que compartim milions de persones de qualsevol estrat social a tot arreu a través de les xarxes socials. El món real és aquest en què les referències són les mateixes a Tòquio que a Gandesa.

Les Kardashian són la nova cultura.

Respiri. Costa d’acceptar. La perplexitat que provoca el fenomen és molt similar a la que ens provoquen els resultats dels darrers referèndums com el Brèxit o el de Colòmbia. Com és possible? Com pot ser que una dona sigui la persona més rellevant del món pel sol fet de tenir un cul que desafia el disseny de l'evolució darwiniana? Com pot ser que Donald Trump pugui ser candidat republicà a la presidència de la primera potència mundial? Potser usem paraules diferents, però preguntem la mateixa cosa.

Donald Trump és nova política. Kim Kardashian és la nova cultura.

Llegir bé els fenòmens ens pot ajudar millor a comprendre el món en què vivim. La informació és poder. Així que millor posem-nos a treballar. Deixem-nos estar d'escarafalls, de llàgrimes vessades per un món que ja no existeix. Els mateixos que devoren qualsevol cosa que té a veure amb una família grollera, poc cultivada i de celles inversemblants, són els que han de donar el vistiplau amb el seu vot a la sortida o no de la Gran Bretanya de la Unió Europea, o si la pau amb les FARC pot ser una realitat. Són els mateixos que decidiran d’aquí a pocs dies qui és el nou president dels Estats Units.

La nova política o la nova cultura no necessiten el nostre menyspreu sinó la nostra comprensió. Mentre continuem creient-nos moralment i intel·lectualment superiors als milions de persones que sense complexos votaran per Trump, contra un procés de pau o per desbaratar el somni europeu, el que fem és alimentar el monstre del populisme, de la demagògia i del mal gust.