Ja és coneguda la posició escocesa de cara al Brèxit: els sondejos donen per guanyador el quedar-se a la Unió Europea i la primera ministra, Nicola Sturgeon, assegura que si el Regne Unit deixa la UE aquest 23 de juny sense que aquesta nació històrica ho vulgui, convocarà un segon referèndum d'independència. Menys coneguda és la posició d'Irlanda del Nord, ni tampoc les conseqüències que podria tenir pels seus habitants. 

De fet, Irlanda del Nord seria la més perjudicada si es produís la sortida de la UE. Les raons són diverses i van des de la frontera física i econòmica que hi hauria entre Irlanda i Irlanda del nord, a la pèrdua d'ajudes en matèria d'agricultura que el territori rep de Brussel·les. Les enquestes donen com a guanyadora l'opció de quedar-se a la UE, amb un 57% dels vots, davant del 35% que volen marxar i el 9% que bes mostra indecisos. Tot i això, la primera ministra d'Irlanda del Nord, Arlene Foster Mla, aposta per marxar del club dels vint-i-vuit. 

Una frontera terrestre

Irlanda del Nord seria l'únic territori del Regne Unit que tindria una frontera terrestre i física. Actualment no hi ha cap frontera física que diferenciï Irlanda, d'Irlanda del Nord. Quan un cotxe circula per la carretera que uneix els dos territoris només un cartell mostra el canvi de país. 

Durant el conflicte d'Irlanda del Nord (entre els anys 1968-1998), hi havia controls militars en els principals encreuaments fronterers. No va ser fins al 2005, en una de les fases de l'aplicació dels Acords de Divendres Sant que van ser adoptats per posar fi al conflicte l'any 1998, van ser eliminats aquests controls. 

Però si el Regne Unit abandona la UE, pot ser que reapareixi algun tipus de control entre aquests dos països. Això, perjudicaria greument la població que viu més propera a la frontera, ja que molts es mouen durant el seu dia a dia entre els dos territoris, ja sigui perquè treballen a l'altra banda de la frontera o perquè hi van a comprar -ja que a Irlanda poden pagar amb euros i és més barat-.

Subsidis agraris

L'agricultura és molt important a Irlanda del Nord, i depèn, en gran part, dels subsidis de la Unió Europea. De fet, Brussel·les ha donat un suport massiu a Irlanda de Nord després dels acords de 1998. Els partidaris del Brèxit han assegurat que compensaran aquests diners perduts pel Brèxit, però molts, a Belfast, són escèptics a aquestes promeses.

La Política Agrícola Comuna (PAC) és la partida més important del pressupost comunitari, i Irlanda del Nord n'és un beneficiari net. Més de 30.000 agricultors reben gairebé 350 milions de lliures l'any del fons europeu. D'aquests, 266 milions lliures van dirigides directament als subsidis, mentre que els altres 83 milions van dirigits a l'economia rural en general. Per això, els sindicats dubten que el govern del Regne Unit pugui reemplaçar aquest nivell d'ajudes. 

Exportacions i comerç

A més, per Irlanda del Nord, les relacions econòmiques amb Irlanda són crucials, ja que representen un 34% de les exportacions. Però també a la inversa. Irlanda és el país més preocupat per la sortida del Regne Unit de tota la UE i els ministres del govern de Dublín han expressat diverses vegades la seva profunda oposició. 

En aquests moments, les relacions entre les dues nacions són millors que en molts altres moments de la història. Els lligams econòmics s'han fet més forts i els viatges i el comerç entre les dues parts de la frontera són més fàcils que mai. Gran Bretanya és el major mercat d'exportacions d'Irlanda i també per la Gran Bretanya, ja que exporta més a Irlanda que a la Xina, a l'Índia o a Brasil.

Diversos estudis han intentat posar en dades aquesta situació. Tot i això, és complex saber què podria passar, ja que no se sap encara si en cas que el Regne Unit sortís de la UE, es podria arribar a algun tipus de pacte amb la UE per mantenir el lliure comerç entre les illes i el continent. 

Per això, l'informe d'Oxford Economics, encarregat pel Govern d'Irlanda del Nord, ha definit fins a 9 escenaris possibles. En vuit d'aquests, el dany causat seria pitjor a Irlanda del Nord en comparació amb la resta del Regne Unit. En el millor dels casos no hi hauria pràcticament impacte, en el pitjor, la producció econòmica de Belfast seria gairebé un 6% menor l'any 2030.