Aquest diumenge se celebren eleccions legislatives, senatorials i municipals a Guinea Equatorial. Ningú no espera, però, que canviï res. De fet, el dictador, Teodoro Obiang Nguema, fa 38 anys que és al poder i té una política clarament autoritària. Tot i que hi ha partits d'oposició legalitzats, les eleccions no són ni lliures ni transparents. En les darreres legislatures, l'oposició tan sols ha aconseguit ocupar un o dos escons dels cent que té el parlament. A les eleccions presidencials de 2016, Obiang es va atribuir el 98% dels vots.

Irregularitats a dojo

No tots els partits han pogut participar a les eleccions. A més a més, hi ha molts polítics a l'exili, que no han pogut incorporar-se a les candidatures. En qualsevol cas, l'oposició creu que d'aquestes eleccions no en pot sortir res bo, perquè hi ha hagut moltes irregularitats. El cens ha estat manipulat i no han parat les pressions sobre els votants. A Guinea Equatorial no es respecta el secret de vot: la gent és vigilada perquè tan sols agafi la papereta que vol la dictadura, i hi ha represàlies per als que se'n desmarquen, que passen per l'acomiadament de la feina, la pallissa o l'expulsió de l'habitatge. El govern no ha destinat diners a la campanya de l'oposició, en la mesura que als treballadors se'ls obliga a contribuir, amb part de la nòmina, a l'oficialista PDGE. La candidatura del govern ha recorregut a la compra de vots. Tan sols s'han legalitzat tres candidatures: la de l'oficialista Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE), Juntos Podemos —una coalició entre dos partits històrics d'oposició (Convergencia Para la Democracia Social, CPDS, i la Unión de Centro Derecha, UCD)— i Ciudadanos por la Innovación —una candidatura nova, sorgida d'antics quadres del PDGE, que ja ha tingut forts xocs amb el govern.

Les sorpreses del dia

Segons fonts de l'oposició, s'ha imprès una sola papereta per partit per a les eleccions municipals, legislatives i senatorials, de tal manera que els votants no tenen possibilitat de triar diferents paperetes per a les diferents institucions (en contra del que estableix la legislació electoral). En alguns col·legis ni tan sols hi ha paperetes de l'oposició. En un dels districtes apareix com a primer candidat de Juntos Podemos Añisok, qui no ha estat designat per la coalició. La Junta Electoral Nacional, controlada pel govern, ha anul·lat algunes candidatures opositores a nivell municipal sense justificar-ho. A alguns col·legis s'han obert les taules abans de l'hora oficial a fi d'evitar vigilància dels interventors de l'oposició, que temen que s'hagin introduït paperetes del PDGE durant la seva absència. S'ha detingut un interventor de l'oposició i un líder del CPDS ha estat amenaçat amb una pistola per un militar quan intentava evitar l'escrutini públic.

Oposició il·legal

Molts dels grups d'oposició han estat prohibits, per un o altre motiu. El Moviment d'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB), que aglutina el nacionalisme bubi, no va ser legalitzat perquè la Constitució prohibeix els partits ètnics i regionals. El Partit del Progrés, una de les principals forces d'oposició, va ser il·legalitzada per la participació del seu líder, Severo Moto, en un intent de cop d'estat. La Força Demòcrata Republicana (FDR), un partit dirigit per ciutadans fang del districte de Mongomo (el del president) mai no va ser legalitzat: el govern guineà s'hi va oposar dient que "Mongomo és del PDGE" (el partit oficialista). Les autoritats també han treballat per perjudicar altres partits d'oposició: a Unió Popular i a altres partits han fomentat escissions i han apartat de la direcció del partit els líders crítics.

El multinguemisme

La clau de totes aquestes maniobres és que d'ençà que es va permetre el multipartidisme, el 1992, Obiang s'ha esforçat a crear una teranyina de partits que en realitat estan al servei de l'oficialista PDGE. De fet, en moltes eleccions participen en coalició amb el PDGE i donen suport a Obiang en les presidencials. En aquestes eleccions el PDGE va com a aliat de catorze partits, molts dels quals només tenen una existència nominal: la Convenció Liberal Democràtica (CLD), el Partit Socialista de Guinea Equatorial (PSGE), l'Aliança Democràtica Progressista (ADP), el Partit de la Coalició Socialdemòcrata (PCSD), la Unió Democràtica Social (UDS), la Unió Popular (UP), el Partit Liberal (PL), el Partit Social Demòcrata (PSD), la Unió Democràtica Nacional (UDENA), la Unió Nacional per la Democràcia de Guinea Equatorial (UNDGE), el Congrés Nacional de Guinea Equatorial (CNGE), el Partit Nacional Democràtic (PND), la Convergència Social Democràtica i Popular (CSDP) i l'Acció Popular de Guinea Equatorial (APGE).

Lleig paper d'Espanya

El parlament espanyol va aprovar fa uns quants dies una esmena sobre les eleccions guineanes, presentada pel PSOE i reformulada amb l'acord del PP i altres partits polítics. Aquesta moció es va defensar d'acord amb el "màxim respecte per un país sobirà" i ni tan sols esmentava que Guinea Equatorial fos una dictadura consolidada, amb un dictador que fa gairebé 40 anys que és al poder. En la defensa de la moció, Antonio Hernando al·legava que "un procés electoral sempre és una oportunitat" i afirmava que "esperava" que el de Guinea tingués "unes mínimes garanties". La moció defensava que el govern espanyol estrenyés relacions amb Guinea i que col·laborés amb les autoritats guineanes "posant la seva experiència electoral" a disposició de Guinea, pressuposant que el problema de Guinea és de coneixement de mecanismes electorals i no pas de manca de voluntat democràtica. Cal destacar que Espanya sempre ha jugat un paper molt tebi en la dictadura guineana, i que alguns líders socialistes, com Miguel Ángel Moratinos o José Bono, han actuat obertament a favor de Teodoro Obiang Nguema.