Holanda s'ha plantat i ha dit no a l'extrema dreta i a la xenofòbia. L'actual primer ministre, Mark Rutte, ha tornat a guanyar les eleccions aconseguint 33 escons, encara que amb una baixada pronunciada de suports, i el Partit de la Llibertat, de l'islamòfob Geert Wilders, no hauria aconseguit els resultats esperats i es quedaria amb 20 diputats essent el segon partit més votat. Aquests resultats donarien un respir a la Unió Europea, que vivia amb preocupació l'augment de la ultradreta al continent, i que s'havia pres les eleccions a Holanda com la primera prova de foc abans de les cites a les urnes a França i Alemanya.

Amb un 95% dels vots escrutats, la formació de Mark Rutte, la VDD, obté un 21% dels vots -33 diputats-, i gaudirà de prioritat per intentar formar Govern, malgrat haver perdut 8 diputats respecte a les eleccions del 2012. Aquesta minva en els resultats es deuria a la impopularitat de les mesures d'austeritat imposades pel seu govern en els últims anys.

La formació de Wilders, en canvi, s'ha quedat amb 20 escons, el que suposa un 13%. Tot i que l'ascens de Wilders és destacable, ja que ha guanyat 5 escons, passant dels 15 als 20, les enquestes el donaven com a guanyador de les legislatives i amb un percentatge de vot força superior. Per aquest motiu, els resultats s'han interpretat com una gran victòria de Rutte davant els extremismes d'ultradreta.

De fet, Rutte ha celebrat la victòria davant el "populisme equivocat" de Wilders. 

Per la seva banda, Wilders ha assegurat que farà una forta oposició des del Parlament holandès, ja que sembla impossible que pugui entrar a l'executiu perquè la majoria de partits s'han negat a pactar amb la seva formació. En un missatge a Twitter, ha assegurat, però, que Rutte no es desfarà d'ell "tan fàcilment". 

Formació de govern

Pel que fa als possibles companys de coalició de Rutte, podria optar pels democristians del CDA o els liberals progressistes de D66, partits que han quedat empatats en el tercer lloc, amb 19 diputats cadascun, amb una pujada de sis i set escons respectivament.

El cinquè lloc se'l disputen el SP (Partit Socialista, a l'esquerra del laborista), que perd un diputat i es queda en 14, i els Verds d'Esquerra, que han estat la formació que més ha pujat en aquestes eleccions i passa de 4 a 14 diputats. Els socialdemòcrates del PvdA (Partit del Treball), que en els últims quatre anys han governat en coalició amb el VVD, han patit una derrota històrica i passen de 38 a 9 diputats.

En total, entraran 12 partits al Parlament holandès, dos més que el 2012. Pel que fa a la participació, ha sigut del 82%, molt més alta que en les últimes eleccions legislatives quan va ser del 74,6%. 

Amb la mirada a França i Alemanya

Les eleccions Holanda estaven al centre de les mirades de tot Europa, per la por que poguessin produir efecte dòmino de la ultradreta a tot el continent. Els resultats, però, semblen donar un respir a la Unió Europea, després d'uns mesos difícils després del Brèxit, i una esperança de cara a les pròximes eleccions a França i Alemanya.

Una victòria de la ultradreta Holanda podria haver marcat el camí del que pot acabar passant aquest any a França Alemanya. A França, el Front Nacional de Marine Le Pen, parteix com a clar favorit en primera volta de les presidencials que tindrà lloc a l'abril. Tot i que en segona volta sembla que guanyaria el seu contrincant, fos qui fos, ja ningú posa la mà al foc per les enquestes, després dels errors en els resultats del Brèxit i en la victòria de Donald Trump.

El que pugui passar a Alemanya el proper 24 de setembre també serà decisiu per a la Unió Europea. Angela Merkel intentarà renovar el seu mandat, després de 12 anys al càrrec. La seva reelecció no està assegurada, però el seu principal rival no serà pas un partit d'extrema dreta, sinó el socialdemòcrata i europeista convençut Martin Schulz. Això sí, Alternativa per Alemanya, el partit populista i contra la UE, podria guanyar molt pes segons les enquestes, com ja va fer en algunes eleccions regionals als Lands alemanys, com al de Mecklemburg-Anteporemania (nord-est), on va quedar per davant de Merkel.