Mai abans unes eleccions a Holanda havien interessat tant al conjunt de la Unió Europea. El resultat que surti de les urnes aquest dimecres, però, marcarà el camí del que pot acabar passant aquest any a França o Alemanya. És la primera prova de foc per la Unió Europea d'aquest 2017, un any complicat pels comicis en aquestes dues potencies de la UE, que cal sumar a la negociació del Brèxit i a la crisi del projecte europeu, que ha de decidir ara cap on va.

Les enquestes donen ara un resultat molta ajustat entre el Partit de la Llibertat, liderat pel populista i xenòfob Geert Wilders, i l'actual primer ministre, Mark Rutte. Cap d'ells, però, aconseguiria a hores d'ara més de 25 diputats, el que pot convertir en una autèntica odissea la formació del nou govern. La majoria dels partits que concorren a les eleccions rebutgen al líder de l'ultradretà i es neguen a formar una coalició amb ell. Wilders, però, avisa que si guanya "no poden donar l'espatlla a 2,5 milions de votants", que són els que es preveuen que aconseguirà, i que si li neguen l'entrada al govern liderarà "una revolució als carrer" perquè ho considera "antidemocràtic".

L'efecte dòmino

El fet que el xenòfob i ultradretà Geert Wilders encapçali les enquestes fa trontollar la Unió Europea. No només pel fet que demostri l’augment creixent de l’extrema dreta a Europa i que això passi a un dels països fundadors la UE, que també, sinó perquè pot provocar un efecte dòmino a altres països. Sobretot, preocupa el cas de França i Alemanya.

Molt difícilment Wilders es pot convertir en el primer ministre d’Holanda, tot i encapçalar les enquestes, degut a que li serà molt complicat formar una coalició, però sí que pot ser un exemple pels francesos. És a França on es jugaran la verdadera partida i on l’amenaça de Marine Le Pen preocupa, i molt, la Unió Europea. El Front Nacional parteix com a clar favorit en primera volta i, tot i que en segona volta sembla que guanyaria el seu contrincant, fos qui fos, ja ningú posa la mà al foc per les enquestes.

Le Pen Wilders - Parlament Europeu

El que pugui passar a Alemanya el proper 24 de setembre també serà decisiu per la Unió. Angela Merkel intentarà renovar el seu mandat, després de 12 anys al càrrec. La seva reelecció no està assegurada, però el seu principal rival no serà pas un partit d'extrema dreta, sinó el socialdemòcrata i europeista convençut Martin Schulz. Això sí, Alternativa per Alemanya, el partit populista i contra la UE, podria guanyar molt pes segons les enquestes, com ja va fer en algunes eleccions regionals als Lands alemanys, com al de Mecklemburg-Anteporemania (nord-est), on va quedar per davant de Merkel.

Wilders, la veu del 'Nexit'

A més, les eleccions a Holanda preocupen a Europa per la possibilitat que derivin en un 'Nexit'. Després del 'Brexit', la Unió Europea no es pot permetre perdre un altre estat membre, i menys un de tant important com els Països Baixos, un dels sis estats fundadors. Wilders encarna la veu del 'Nexit', basant el seu programa en "desislamitzar" el país, tancar les fronteres i "tornar holanda als holandesos", a partit d'un referèndum per abandonar la Unió. 

Tot i l'amenaça, i els discursos de la majoria de líders de la campanya molt crítics amb la UE, sembla difícil que els Països Baixos acabin abandonant la comunitat. De fet, els experts insisteixen que el país no podria sobreviure econòmicament sense la legislació i les facilitats que ofereix el sistema europeu. L'economia holandesa viu dels negocis europeus, i de el sistema es basa en el tractat de Schengen, fet que fa difícil preveure'n la seva sortida de la UE.