La dimissió d'aquest dilluns del viceministre principal d'Irlanda del Nord i membre del Sinn Féin, Martin McGuinness, ha agreujat encara més la crisi de govern en la que està immersa des de fa prop més d'un mes. La seva renúncia ve motivada per un desacord amb la ministra principal i líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, respecte a un controvertit programa energètic; i podria acabar amb la convocatòria d'unes noves eleccions.

De fet, McGuinness ja va fer una crida a una nova convocatòria electoral i aquest dimarts el representant del govern britànic a Irlanda del Nord, James Brokenshire, ja ha assegurat que aquesta situació fa que comenci el compte enrere per unes noves eleccions, que ha assegurat que veu més que probables. La ministra principal, però, creu que encara hi ha lloc per a "l'optimisme" i, tot i lamentar la dimissió del seu soci de govern, ha assegurat que està disposada a dialogar. Això sí, assegura que es nega a dimitir.

La polèmica es refereix al programa Incentiu per a la Calefacció Renovable (RHI), que s'estima que ha tingut un sobrecost de 490 milions de lliures (565 milions d'euros). La ministra principal ha accedit que hi hagi una investigació sobre aquest i que es creï un mecanisme per intentar recuperar el sobrecost, però s'ha negat a deixar el càrrec mentre es coneix el resultat de la investigació.

I ara, què?

Però, lluny de les declaracions, què diu la llei sobre el que ha de passar ara? Un cop tingui efecte la dimissió, i en virtut dels acords adoptats, la primera ministra perd també el seu poder. Això s'explica amb els Acords de Divendres Sant, que estableixen que el govern no pot funcionar si el seu ministre principal o el seu adjunt -el viceministre- dimiteixen, degut a que tenen el mateix estatus. Evidentment, Foster pot conservar algunes de les seves funcions fins la convocatòria d'eleccions, però el paper seria molt limitat.

Per altra banda, el Sinn Féin té set dies per nomenar un altre viceministre principal, però aquest ja ha anunciat que no ho farà. McGuinness, viceministre principal des de fa una dècada, ja va avisar ahir que el seu partit no proposaria cap altres candidat per rellevar-lo. Per tant, passat aquests dies, el dia 16 d'aquest mes Foster hauria de convocar les eleccions.

La llei diu que és el que hauria de fer, però no està obligada a fer-ho de manera immediata. Això sí, no ho pot fer en un període no molt llunyà de temps. Si convoqués eleccions immediatament, aquestes serien sis setmanes després de convocar-se. Tot i això, la ministra principal podria utilitzar la flexibilitat de la llei per esperar un temps i aprofitar-lo per negociar amb els altres partits i evitar les eleccions. Per les seves declaracions assegurant que encara hi pot haver lloc per l'optimisme i per la negociació, sembla que és això el que farà. 

El controvertit programa energètic

El Sinn Féin, que forma part del Govern amb el Partit Democràtic Unionista (DUP) de Foster, havia demanat a la ministra principal que s'apartés del càrrec durant la investigació sobre el citat programa, que la formació republicana denuncia que ha costat als contribuents centenars de milions de lliures. Degut a la negació de la ministra principal d'apartar-se, McGuinness va fer el pas de dimitir.

Segons la seva opinió, la negativa de Foster a apartar-se temporalment del càrrec és un "indicatiu d'una profunda arrogància arrelada que està infligint un enorme dany a l'Executiu, l'Assemblea i a tota la població". A més, McGuinness, en un comunicat, ha defensat també la necessitat d'"unes eleccions que permetin als ciutadans fer el seu propi judici".